Neil Ellwood Peart (Hamilton, Canadà, 12 de setembre de 1952 - Santa Monica, Califòrnia, 7 de gener de 2020), va ser un músic canadenc, bateria i primer lletrista del grup de rock Rush.
En Peart va créixer a Port Dalhousie, Ontario (ara part de St. Catharines), treballant a diverses feines. La seva veritable ambició era ésser un bateria professional. Durant l'adolescència va anar de grup en grup cercant fer carrera com a bateria a temps complet. Després d'una etapa a Anglaterra per concentrar-se en la seva música, en Peart tornà cap a casa, on va incorporar-se a un grup local de Toronto, Rush, a l'estiu de 1974.
Des del principi de la seva carrera, el seu estil va ésser molt arrelat al hard rock. Molta de la seva inspiració venia de bateristes com en Keith Moon i en John Bonham, que eren al capdavant de l'escena musical del rock britànic.Anatomy of a Drum Solo DVD, Neil Peart (2005) accompanying booklet. (Republished in Modern Drummer Magazine, April 2006) Més endavant començà a emular als músics de jazz i big band, com Gene Krupa i Buddy Rich. El 1994, en Peart va esdevindre amic i alumne de l'instructor de jazz Freddie Gruber.Neil Peart Biography http://www.geocities.com/sunsetstrip/venue/9123/history.html&date=2009-10-25+22:33:16 Accessed January 18, 2008 Va ésser durant aquest temps quan en Peart decidí refer la seva manera de tocar incorporant components de jazz i swing. En Gruber també va presentar-li els productes de Drum Workshop, l'empresa que patrocina actualment a Peart amb els seus productes.
En Peart ha rebut nombrosos premis per la seva execució musical, i és conegut per la seva habilitat tècnica i la seva resistència.Olson, Andrew C."Neil Peart Modern Drummer Awards" - andrewolson.com - Updated 10/1/06 - Accessed July 18, 2007
A banda de ser músic, també és un escriptor prolífic, havent publicat diverses memòries sobre els seus viatges. En Peart també és el principal lletrista de Rush. Escrivint lletres de Rush, en Peart toca temes universals i diversos temes com la ciència-ficció, fantasia i filosofia, així com temes seculars, humanitaris i llibertaris. Els seus quatre llibres són de no ficció basats en viatges. Va ser membre de l'orde del CanadàOrder of Canada citation
Va morir víctima d'un càncer cerebral, després de tres anys i mig lluitant contra la malaltia.
Vida i carrera Joventut En Neil, el primer de quatre fills, va néixer a la granja de la seva família a Hagersville, als afores de Hamilton. El seu germà en Danny, i les seves germanes na Judy i na Nancy varen néixer després que la seva família se n'anés a viure a St. Catharines quan en Neil tenia dos anys. En aquell temps, son pare era gerent de recanvis de Dalziel Equipment, un proveïdor de maquinària agrícola. El 1956 la família va marxar cap a la zona de la ciutat Port Dalhousie. En Neil va assistir a l'escola Gracefield School, i descrivia la seva infància com a feliç, dient que va viure una càlida vida familiar. A l'adolescència primerenca es va interessar per la música i va adquirir una ràdio de transistors, que la faria anar per sintonitzar emissores de música pop de Toronto, Hamilton i Welland, Ontario i Buffalo, EUA.
La seva primera formació musical va arribar amb lliçons de piano (al seu video instructiu A Work in Progress comenta que no varen tenir gaire importància). Ell tenia una inclinació per fer percussió amb diversos objectes de la casa amb un parell de bastonets; així que per al seu tretzè aniversari, els seus pares varen comprar-li un parell de baquetes i un pad per practicar, prometent-li que si durant un any s'hi esmerçava li comprarien una bateria.
Així que amb 14 anys, els seus pares varen comprar-li una bateria, i en Neil va començar a prendre lliçons d'en Don George al Peninsula Conservatory of Music. El seu debut va tenir lloc a aquesta escola per Nadal, al Hall de l'Església Anglicana de St. Johns, a Port Dalhousie. La seva següent aparició va ésser a l'Instutut Lakeport High School amb el seu primer grup, The Eternal Triangle. Aquest primer concert varen tocar un tema original anomenat "LSD Forever"; i en aquest concert va fer el seu primer solo.
En Neil va aconseguir una feina al Lakeside Park, un parc d'atraccions al llac Ontario, que més tard va inspirar-lo per escriure la cançó amb el mateix nom del disc de Rush Caress of Steel.Lakeside Park Rush Song Facts Accessed February 15, 2008 Va treballar al Bubble Game i al Ball Toss, però la seva tendència de prendre-s'ho amb calma quan el negoci anava fluix va fer que ho deixès. Al final de la seva adolescència, en Neil va tocar amb grups locals com els Mumblin' Sumpthin', els Majority, i JR Flood. Assajava amb aquests grups a garatges i tocaven a sales d'esglésies, instituts de secundària i pistes de patins a les ciutats del Southern Ontario com ara Mitchell, Seaforth i Elmira. També van tocar a Timmins, ciutat del nord d'Ontario. Les nits de dimarts anaven a improvisar al Niagara Theatre Centre.Peart, Neil. with Brian Collins editor "A Port boy's story" parts 1 & 2 - St. Catharines Standard - (c/o oocities.com) - June 24/25, 1994 - Accessed August 9, 2007
Carrera abans d'unir-se a Rush Als divuit anys, després de lluitar per aconseguir l'èxit com a bateria al Canadà, en Neil va viatjar cap a Londres, Anglaterra; esperant seguir la seva carrera com a bateria professional. Tot i tocar amb alguns grups i aconseguint treball ocasional com a bateria d'estudi, va haver de treballar venent quincalla als turistes a una botiga anomenada The Great Frog, al Carnaby Street.Neil Peart in London Don Howe Accessed February 19, 2008The National Midnight Star White-Barn.com Accessed February 19, 2008
Mentrestant, a Londres, va descobrir els escrits del novelista i objectivista Ayn Rand. Els escrits d'en Rand varen tenir una influència filosòfica significativa per a en Peart, pel seu interès amb l'individualisme i l'objectivisme. Les referències a la filosofia d'en Rand es poden trobar a les lletres que componia, més notablement a la cançó "Anthem" del disc Fly By Night del 1975 i a la cançó "2112", del disc 2112 del 1976.Allmusic guide Review for 2112 Allmusic guide Accessed February 10
Després de divuit mesos sense concerts, i desil·lusionat del seu intent de progressar al negoci musical, en Peart va fer una pausa amb les seves aspiracions i va tornar al Canadà on, un cop arribat a St. Catharines, va treballar pel seu pare a Dalziel Equipment, venent recanvis de tractors.
Entrant a Rush Després de tornar al Canadà, en Peart va començar a tocar la bateria al grup Hush de St. Catharines, que tocaven al circuit de bars del sud d'Ontario. Poc després, un conegut el va convèncer per anar a una audició per al grup de Toronto Rush, que necessitaven un recanvi per al seu bateria original, en John Rutsey. En Geddy Lee i n'Alex Lifeson varen supervisar l'audició. Els seus futurs companys descriuen la seva arribada a la prova com a quelcom humorístic, perquè va arribar amb pantalonts curts, conduint un cotxe fet pols i amb la seva bateria emmagatzemada dins de pots d'escombraries. En Peart creia que l'audició va ésser un autèntic desastre. Tot i que en Lee i en Peart es varen caure bé a nivell personal (coincidint en gustos musicals i literaris), en Lifeson va tenir una impressió poc favorable d'ell. Després de discutir-ho, en Lee va convèncer a en Lifeson que l'estil maníac-britànic de tocar que tenia en Peart, recordant al bateria dels The Who, en Keith Moon, era el que el grup necessitava.History of Rush History of Rush Accessed February 2006
En Peart va entrar oficialment a Rush el 29 de juliol de 1974, dues setmanes abans de la primera gira del grup pels Estats Units. En Peart es va comprar un kit Slingerland d'argent que va tocar al primer concert amb el grup, com a teloners dels Uriah Heep i d'en Manfred Mann, davant d'11.000 persones al Civic Arena de Pittsburgh, Pennsylvania, el 14 d'agost de 1974.
El principi de la carrera amb Rush En Peart aviat s'assentà al grup, esdevenint el principal lletrista. Abans d'entrar a Rush, havia escrit algunes cançons; però no va participar gaire en l'escriptura de lletres.Neil Peart's Lyrics Rob Pagano's website - Neil Peart Mini-Biography Accessed February 22, 2008 El grup volia enregistrar, però els tocava aprendre a viure viatjant amunt i avall.
El seu primer enregistrament amb el grup, el disc Fly by Night del 1975, va tenir força èxit, guanyant el premi Juno Award com a grup més prometedor;Individual awards list Accessed July 16, 2007 però el següent disc, Caress of Steel, amb el qual el grup tenia força esperances, va ésser rebut amb hostilitat per la crítica i els fans.Caress of Steel Review Greg Prato, Allmusic Guide Accessed September 20, 2007 En resposta a aquest acollida negativa, sobretot per la durada de la cançó "The Fountain of Lamneth" de la segona cara, en Peart va respondre escrivint la cançó "2112" al disc amb el mateix nom, del 1976. L'àlbum, tot i la indiferència de la discogràfica, va significar un punt d'inflexió i li va representar guanyar molts seguidors als Estats Units.Allmusic guide Review for 2112 Allmusic guide Accessed February 10, 2008 La gira de suport va culminar amb una estada de tres nits al Massey Hall de Toronto, on en Peart somniava en tocar-hi des que era al circuit de bars del sud d'Ontario, i on va ésser presentat per en Lee com el "Professor a la bateria" (The Professor on the drum kit).Geddy Lee Announces Neil Peart Rush Frequently Asked Questions Accessed February 19, 2008
En Peart va tornar a Anglaterra durant la gira nord-europea, i el grup va romandre al Regne Unit per enregistrar el següent disc el 1977, A Farewell to Kings, als Rockfield Studios de Gal·les. Van tornar a Rockfield el 1978 per enregistrar el següent disc, Hemispheres, que el van compondre i escriure tot sencer a l'estudi. L'enregistrament de cinc discs d'estudi en quatre anys, juntament amb més de 300 concerts durant un any, varen convèncer el grup d'enfocar-ho de manera diferent des de llavors. En Peart descriu aquesta època al grup com un "túnel fosc".Current Biography Magazine Power Windows Website Accessed February 19, 2008
A partir d'aquest moment, la carrera d'en Peart era gairebé exclusivament amb Rush.
Reinvenció del seu estil El 1992, en Peart va ésser convidat per la filla d'en Buddy Rich, na Cathy Rich, per tocar al concert memorial d'en Buddy Rich a Nova York. Intimidat primerament pel convit, en Peart va acceptar l'oferta i va tocar per primer cop amb la Buddy Rich Big Band. Sentint que la seva interpretació va deixar molt a desitjar, en Peart va decidir produir i tocar als dos discs tribut d'en Buddy Rich del 1994 i 1997 anomenats Burning for Buddy: A Tribute to the Music of Buddy Rich, per mirar de recuperar el seu aplom.
En Peart va escriure al seu lloc web personal: "Tot i això... encara tinc la sensació que, quan tocava aquest estil, només l'imitava; no el sentia pas proper. Així com acostumava a dir el vell Duke Ellington, 'això no vol dir res, si no té aquell swing', i no crec pas que jo ho fes".Neil Peart's Official Website Neil Peart News Accessed November 6, 2008
A principis de 2007, en Peart i na Cathy Rich comentaren de fer un nou concert tribut a en Buddy. En Peart va decidir de millorar el seu estil de swing fent classes amb un altre alumne d'en Freddie Gruber, en Peter Erskine, qui era professor de n'Steve Gadd. El 18 d'octubre de 2008, en Peart va tornar a tocar al concert memorial d'en Buddy Rich al Hammerstein Ballroom de Nova York.
Tragèdia familiar