Els animals (Animalia) són un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars. Tots els animals consumeixen matèria orgànica i la gran majoria respiren oxigen, es mouen, es reprodueixen sexualment i es formen a partir d'una esfera de cèl·lules amb una cavitat central (blàstula) durant el seu desenvolupament embrionari. Perceben el medi que els envolta mitjançant òrgans dels sentits i tenen un sistema nerviós que en coordina els moviments. Se n'ha descrit més d'un milió i mig d'espècies vivents, de les quals aproximadament un milió corresponen a insectes, però es calcula que n'hi ha més de set milions. La seva mida va des de 8,5 μm fins a 33,6 m. Mantenen interaccions complexes entre si i amb el seu medi, en els quals formen xarxes tròfiques intricades. La ciència que estudia els animals és la zoologia.
Gairebé tots els animals vivents tenen un pla corporal amb simetria bilateral. El clade dels bilaterals inclou els protòstoms, que contenen animals com ara els nematodes, els artròpodes, els platihelmints, els anèl·lids i els mol·luscs, i els deuteròstoms, que comprenen els equinoderms i els cordats. Entre els organismes ediacarians del Precambrià superior ja hi havia formes de vida que han estat interpretades com a animals primitius. Nombrosos embrancaments moderns d'animals es consolidaren en el registre fòssil com a espècies marines durant l'explosió cambriana, que començà fa uns 539 milions d'anys. S'han identificat 6.331 grups de gens comuns a tots els animals vivents, possiblement heretats d'un únic avantpassat comú que hauria viscut en el Criogenià, fa 650 milions d'anys.
Al , Aristòtil repartí els animals entre els que tenien sang i els que no. El 1758, amb la publicació de la desena edició de Systema Naturae, Carl von Linné introduí el primer sistema jeràrquic de classificació biològica dels animals, expandit fins a catorze embrancaments per Jean-Baptiste Lamarck en les dècades següents. El 1874, Ernst Haeckel dividí el regne animal en metazous, o animals multicel·lulars, i protozous, organismes unicel·lulars que ara ja no es consideren animals. Avui en dia es fa servir tecnologia punta, com ara la filogènia molecular, per confirmar les relacions evolutives entre diferents tàxons.
Els éssers humans aprofiten molts animals per obtenir-ne aliments (com la carn, la llet i els ous) i materials (com el cuir i la llana), a banda de tenir-los com a animals de companyia i animals de càrrega. Els gossos es fan servir per caçar, igual que els ocells rapinyaires, mentre que una munió d'animals terrestres i aquàtics són —o han estat— objecte de la caça esportiva. Els animals no humans han estat presents en l'art des de sempre i tenen un paper important en la mitologia i la religió.
Etimologia La paraula animal ve del mot llatí animal, que té el mateix significat i deriva de animalis (‘ésser vivent’, ‘ésser que respira’). La definició biològica del concepte inclou tots els membres del regne Animalia. En el llenguatge corrent, animal sovint es refereix als animals no humans. El terme metazou ve del prefix grec antic μετα- (meta-, que en biologia vol dir ‘posterior’) i la paraula grega antiga ζῶον (zóon, ‘animal’). Els metazous són els membres del clade Metazoa.
Característiques principals Els animals són éssers vius, és a dir, presenten les característiques pròpies de la vida: metabolisme, creixement i reproducció. Són organismes, és a dir, estan dotats d'una estructura i constitució determinades. Tenen cèl·lules eucariotes, són pluricel·lulars amb teixits. Són homeoterms, és a dir, es poden regular la temperatura del cos, i són heteròtrofs, és a dir, no poden produir el seu propi aliment mitjançant la fotosíntesi, per la qual cosa s'han d'alimentar d'altres éssers vius o de les seves restes. Segons l'origen de l'aliment que prenen poden ser carnívors (aliment d'origen animal), herbívors (aliment d'origen vegetal) o omnívors (aliment tant d'origen animal com d'origen vegetal).
Estructura Amb algunes excepcions, principalment entre les esponges de mar (embrancament Porifera) i els placozous, els animals tenen cossos estructurats en teixits separats. Aquests inclouen els músculs, que són capaços de contreure i controlar la locomoció, i els teixits nerviosos, que envien i processen els senyals. En general, també disposen d'una cambra digestiva interna, amb una o dues obertures. Els animals amb aquest tipus d'organització s'anomenen metazous, o eumetazous, quan el primer nom s'utilitza per a animals en general.
Tots els animals tenen cèl·lules eucariotes, envoltades d'una matriu extracel·lular característica formada per col·lagen i glicoproteïnes elàstiques. Aquestes poden calcificar-se per formar estructures com exoesquelets, ossos i espícules. Durant el desenvolupament, constitueixen carcasses relativament flexibles a les quals les cèl·lules es poden moure i reorganitzar, fent possible la formació d'estructures complexes. Per contra, altres organismes pluricel·lulars, com les plantes i els fongs, tenen la paret cel·lular formada per cel·lulosa i, per tant, es desenvolupen per creixement progressiu. A més, les cèl·lules animals tenen unions intercel·lulars úniques: unions estretes, unions comunicants i desmosomes.
Funcions vitals Les funcions vitals són les que tenen com a finalitat respondre a les necessitats bàsiques del seu estil de vida. En la majoria d'animals moltes funcions vitals estan regulades hormonalment.
Nutrició Els organismes consumeixen matèria orgànica d'altres organismes per tal d'aconseguir el carboni i altres elements que necessiten per viure. En la majoria d'animals, l'encarregat de dur a terme aquesta funció és l'aparell digestiu. L'aliment és ingerit per la boca i digerit en tres passos. Primer, és descompost en petites molècules (nutrients) per mitjà de processos enzimàtics i mecànics. Després, els nutrients són absorbits i passen a l'organisme, on són distribuïts a les cèl·lules. Finalment, s'eliminen els residus no digeribles per l'anus (o, si no n'hi ha, per la boca).
Respiració La respiració és la funció per la qual els animals obtenen l'oxigen que necessiten per la respiració cel·lular, com tots els organismes aeròbics. Normalment, els animals aquàtics utilitzen el dioxigen dissolt en l'aigua, mentre que els animals terrestres utilitzen l'O₂ de l'aire (hi ha excepcions, com els mamífers aquàtics i alguns mol·luscs o insectes aquàtics que utilitzen pulmons o tràquees). Els animals que extreuen l'oxigen de l'aigua tenen brànquies, mentre que els que aprofiten el de l'aire tenen pulmons o tràquees.
Circulació Molts animals tenen un sistema circulatori mitjançant el qual es reparteixen entre les cèl·lules els nutrients, l'oxigen i les hormones, i es recullen els residus generats pel metabolisme. Hi ha dos tipus de circulació: la circulació oberta i la circulació tancada. En la circulació oberta, típic dels artròpodes i la majoria de mol·luscs, entre d'altres, un líquid anomenat hemolimfa (barreja de sang i limfa) situat dins una cavitat denominada hemocel banya directament els òrgans amb oxigen. En canvi, en la circulació tancada (típica dels vertebrats, anèl·lids i cefalòpodes) la sang mai no abandona els vasos sanguinis, sinó que l'oxigen i els nutrients travessen les capes dels vasos sanguinis per entrar al fluid intersticial.
Excreció La talla de l'animal determina si els residus del metabolisme surten sols al medi exterior o si han de ser eliminats per l'aparell excretor. A més d'eliminar residus, la funció d'excreció també serveix per regular la pressió osmòtica de l'organisme, controlant la quantitat d'aigua eliminada amb els residus.
Locomoció La locomoció és la funció que permet a l'animal moure's pel seu medi. La majoria d'animals són mòbils, i hi ha una gran varietat de formes de moviment. Trichoplax adhaerens es mou amb l'ajut dels seus cilis, les serps i anèl·lids es mouen per mitjà de moviments peristàltics, els vertebrats i artròpodes han desenvolupat potes, els caragols es mouen amb el seu peu muscular, els animals aquàtics neden i els voladors volen, etc.
Relació La locomoció permet a l'animal rebre informacions del món exterior, del seu propi cos o d'altres animals. També permet reaccionar a aquestes informacions, i en alguns casos, transmetre-les de nou. Els encarregats d'això són l'aparell nerviós i els òrgans sensorials. Els òrgans sensorials més visibles en la gran majoria d'animals són els ulls, però en alguns animals estan atrofiats o fins i tot absents.
Reproducció Els animals es reprodueixen per a mantenir i augmentar el nombre d'individus. En els animals hi ha dos tipus de reproducció: la reproducció asexual, que només implica un pare i que es fa únicament per mitosi; i la reproducció sexual, que posa en comú el material genètic de dos pares (un mascle i una femella) per mitjà de gàmetes haploides obtinguts per meiosi. Alguns animals, com ara els crustacis del gènere Daphnia, els insectes afidoïdeus o fins i tot vertebrats com ara el tauró martell, capaç de reproduir-se per partenogènesi.
Orígens i registre fòssil
miniatura|Dunkleosteus fou un peix prehistòric gegantesc de fins a 4 metres de llarg. Generalment es considera que els animals evolucionaren d'un eucariota flagel·lat. Els seus parents vivents coneguts més propers són els coanoflagel·lats, flagel·lats amb collar que tenen una morfologia semblant a la dels coanòcits de determinades esponges. Els estudis moleculars classifiquen els animals al si del grup dels opistoconts, que també inclouen els coanoflagel·lats, els fongs i uns quants protists paràsits de mida petita. El nom deriva de la ubicació posterior del flagel en les cèl·lules mòtils, com en la majoria d'espermatozous dels animals, mentre que els altres eucariotes tendeixen a tenir flagels anteriors.
Els primers fòssils que podrien representar animals aparegueren a finals del Precambrià, fa uns 610 milions d'anys, i són coneguts com a organismes ediacarians o vendians. Tanmateix, resulta difícil relacionar-los amb fòssils més recents. Alguns podrien representar precursors dels embrancaments moderns, però poden ser grups separats, i podria ser que ni tan sols fossin animals. A part d'aquests éssers vius, la majoria d'embrancaments animals coneguts aparegueren més o menys alhora durant el període Cambrià, fa uns 542 milions d'anys. Encara es debat si aquest esdeveniment, anomenat «explosió cambriana», representa una divergència ràpida entre els diferents grups o simplement un canvi de les condicions que feu possible una major fossilització. Tanmateix, alguns paleontòlegs i geòlegs suggereixen que els animals, aparegueren molt abans del que es creia anteriorment, possiblement fins i tot fa mil milions d'anys. Icnofòssils, com ara pistes i caus descoberts en estrats tonians indiquen la presència de metazous triploblàstics amb forma de cuc, més o menys igual de grans (uns 5 mm d'ample) i complexos que els cucs de terra. A més, durant l'inici del període Tonià, fa uns mil milions d'anys, hi hagué un descens en la diversitat dels estromatòlits que podria indicar l'aparició d'animals pasturadors durant aquest temps, car els estromatòlits augmentaren en diversitat després que les extincions de finals de l'Ordovicià i del Permià extingissin grans quantitats d'animals marins pasturadors, i disminuïren després que les poblacions animals es recuperessin. El descobriment, que pistes molt similars a aquests icnofòssils primitius són produïdes avui en dia pel protist unicel·lular gegant Gromia sphaerica, posa més en dubte la seva interpretació com a prova d'una evolució animal primerenca.
Classificació taxonòmica esquerra|323x323px