Mir Nasr Allah Bahadur Khan fou emir de Bukharà de 1826 a 1860. Fou conegut com el Botxí. La tradició el fa responsable de la mort del seu pare (que va morir pocs dies després d'haver-lo visitat a Karshi), i del seu germà gran Mir Muhammad Husayn, així com de tres germans més.en tot el seu regnat se li atribueix la mort de 28 membres de la seva família
A la mort del seu pare Haydar va estar a punt de ser proclamat, ja que comptava amb els suport del kushbegi, però el seu germà Mir Muhammad Husayn es va avançar i en un cop de palau va aconseguir el poder. Nas Allah o Nasrullah va restar a Karshi d'on era governador; al cap de dos mesos Husayn va morir; Nasrullah era el príncep amb més dret per edat i ascendència materna, però la successió va passar al seu germanastre Mir Umar.
Biografia Accés al tron Nasrullah va convèncer el cadi Kalin de Karshi a escriure una carta al clergat de Bukharà demanant que el seu senyor fos reconegut com a legítim emir de Bukharà, i va enviar una ambaixada al sobirà de Xahr-i Sabz per assegurar la seva aliança. Va reunir una foça de certa importància amb la qual va sortir de Karshi i creuant el desert nevat va marxar cap a Samarcanda, el governador de la qual el va deixar entrar a petició de la població i fou assegut a la famosa Pedra Blava. Però tot i aquest acte amistós, el governador fou deposat i substituït per Muhammad Alim Beg. Nasrullah va continuar avançant cap a Ketta Kurgan. Mir Umar es va dirigir a Kermineh amb 15.000 homes i va enviar tropes per assegurar Ketta Kurgan i poblacions de la zona, però aquestes tropes després de saber l'èxit de Nasrullah a Samarcanda, se li van sotmetre i Ketta Kurgan es va rendir immediatament, seguida de Pen Shambe, Chelek, Yanghi Kurgan i Nurata; els governadors foren destituïts però van haver d'acompanyar a les forces triomfants. Altres tropes també van desertar i Mirza Shams els va seguir.
Mir Umar es va tancar llavors a Bukharà deixant Kermineh sota el govern d'Abdullah Khan, fill d'Hakim Kushbegi, partidari des de sempre de Nasrullah, que per consell del seu pare es va rendir. Nasrullah va marxar a Kermineh i va acampar prop de la capital que va assetjar. El setge va durar segons uns 51 dies i segons altres 44. El menjar aviat va escassejar tot i que es va poder introduir farina en taüts que suposadament portaven cossos morts. L'aigua era fètida. El kushbegi i el topshibashi Ayaz van oferir a Nasrullah la rendició si es comprometia a respectar als habitants i li van demanar una prova de la seva bona voluntat. Nasrullah va destruir un canó de llarg abast. Finalment va entrar a Bukharà per les portes d'Imaum i Saleh-Khan (24 d'abril de 1827). Ayaz no va presentar resistència; el calmuc Izmet Ullah Biy, el kazakh Toghai Khan, l'astròleg Gul Makhdum, Mir Azim (fill del notable Rahman Kul), i alguns altres, foren executats. La casa de Mir Umar fou saquejada.
Rivalitat anglorussa i diplomàcia Els principats del Pamir es mantenien independents i a la zona s'havia entrar en la rivalitat anglo-russa. Demaisons al servei de Rússia havia visitar Bukharà el 1834 disfressat de mul·là. El 1835 ho va fer Vitkovitx disfressat de kazakh. Al mateix temps hi va arribar l'anglès capità Burnes que fou el primer (sense comptar el tinent Wyburt que no hi va arribar sinó que li van portar presoner). El 1836 el governador d'Orenburg va escriure una carta al l'emir (tractat d'estimat, perfecte, gloriós, gran emir, centre del coneixement, etc.) en el qual exposava la mala conducta de Khivà contra els comerciants russos i com l'emperador havia ordenat detenir a tots els khivans als seus dominis fins que els comerciants russos fossin alliberats; i demanava a Bukharà la seva amistat i, si existien, l'alliberament de qualsevol presoner rus; poc després l'emir va enviar a Orsk a Kurban Beg Ashurbek i fou reenviat a Sant Petersburg manifestant el desig de l'emir de ser amic de Rússia.
Dost Muhammad a Bukharà Refugiat Dost Muhammad a Bukharà fou ben rebut però aviat es va comportar de la manera habitual, i va acabar sent acusat d'haver fet propostes indecents al jove i guapo fill de Dost Muhammad, de nom Sultan Jan. Nasrullah que es volia congraciar als anglesos, va començar a tractar malament al seu hoste al que va mantenir reclús amb la seva família i va entrar en tractes amb el seu germà Shah Shuja. Dost Muhammad tenia la protecció del xa qajar de Pèrsia que va advertir l'emir que seria responsable si a Dost Muhammad li passava qualsevol cosa, i va exigir la seva llibertat i que pogués marxar en peregrinació a la Meca, i si no ho feia li declararia la guerra. Nasrullah el va alliberar però va ordenar que el seu vaixell de creuar l'Oxus fos enfonsat durant el trajecte; però Dost Muhammad fou advertit a temps i disfressat de dona va anar en una llitera cap a Xahrisabz on fou ben rebut pel sobirà local; d'allí va passar a Khulm, des d'on al cap d'un temps va poder tornar a Kabul.
Mentre el coronel Stoddart seguia retingut a Bukharà; després que va patir un atemptat que pretenia matar-lo gaudia de certa llibertat i es van fer diverses gestions pel seu alliberament. El 1840 va cridar a Bukharà a l'enviat anglès a Khivà, Arthur Connolly. Però Stoddart seguia amb la seva intransigència.
Missió russa i campanyes a Kokand (1841–1842) El 1841 va arribar a Bukharà una missió russa (en resposta a una de l'emir) dirigida pel major Butenef que anava acompanyat de l'enginyer de mines capità Bogoslofski, el naturalista Lehmann, l'arqueòleg i orientalista Khanikof, un intèrpret, un biògraf, tres miners, dos zoolegs, deu cosasc i cinc kazakhs. La caravana tenia 55 camells i va entrar a Bukharà el 17 d'agost de 1841. Se'ls va concedir el privilegi d'anar a palau en cavall i se'ls va assignar un palau com a residència amb un centenar de servidors. Es van intercanviar regals i Butenef va rebre orde d'anar a palau cada divendres a la pregària; alguns van anar a Samarcanda i Karshi per fer exploracions mineralògiques. Butenef va visitar a l'anglès Stoddart a la casa de Samut i li va fer arribar una carta de Lord Clanricarde. Stoddart va poder viure amb els russos, que no obstant foren tractats de manera correcta però distant. El kan no va rebre en audiència a Butenef abans de la campanya militar que va iniciar el setembre de 1841-
L'emir havia decidit augmentar el nombre de sarbasisque van arribar a mil a la tardor del 1841 a més d'11 canons i 2 morters Amb els sarbasis i l'exèrcit va avançar altre cop contra Khokand i va ocupar Yom el 21 de setembre de 1841; un oncle seu, que s'havia refugiar a Khokand i era governador de Yom, fou executat. Després va marxar a Zamin, que es va rendir el dia 27 de setembre. El principat d'Ura Tepe o Ura-tübe fou disputat tradicionalment entre Bukharà i Khokand;Ura-tübe va ser generalment independent i a vegades vassall de Kokand, però en pocs moments va pertànyer a Bukharà ara el va ocupar i el 8 d'octubre entrava com a conqueridor a Khudjand. A l'arribar a Mahramhe va rebre una oferta de pau del kan de Kokand que li cedia el Ura Tepe, i estava disposat a pagar una forta quantitat i a reconèixer-lo com a senyor posant el seu nom a les monedes i a la khutba. Nasr Allah o Nasrullah va acceptar la proposta. Sultan Mahmud, germà i rival del kan de Kokand, Muhammad Ali Khan, fou nomenat governador de Khudjand i els bukharians van tornar a casa.
A la tornava a Bukharà va continuar tractant al russos amb fredor i va refusar alliberar els presoners russos sense cap compensació. Al començament d'abril del 1842 finalment Butenef va decidir el retorn a Rússia, ja que no aconseguia els propòsits polítics de la missió, encara que si que va aconseguir els científics. Una ambaixada de Bukharà dirigida per Khudayr Karaulbeg va anar poc després a Orenburg però no fou autoritzada a seguir fins a Sant Petersburg.
Conquesta de Kokand i revolta (1842) Els dos germans khokandis s'havien reconciliat i van recuperar tot el territori ocupat pels bukharians. En revenja Nasrullah va tornar a entrar en campanya el 2 d'abril de 1842, sortint amb 15.000 soldats; Khudjand va caure ràpidament i les forces bukharianes es van dirigir cap a Khokand, i la capital fou igualment ocupada. Muhammad Ali Khan va fugir a Marghilan on va ser capturat i acusat d'haver comès incest amb la seva mare, sent executat deu dies després, junt al seu germà, dos fills i la seva esposa embarassada. Va deixar com a governador a Ibrahim Biy de Merv amb dos mil homes, i es va retirar. Però al cap de dos mesos va esclatar una revolta popular a la ciutat que va expulsar els bukharians.
Afers europeus: execucions i repercussions (1838–1851) Els anglesos, a proposta de l'ambaixador a Pèrsia, van considerar convenient d'enviar al coronel Stoddart a Bukharà, però al cap de dos dies de la seva presentació, fou empresonat (1838) segurament a instigació de Samutel coronel Stoddart era un intransigent i provocador; va mostrar una carta de l'emir d'Herat que es va demostrar falsa; va fer ostentació del seu cristianisme en el mes de Ramadà; va passejar a cavall i vestit com europeu per la ciutat de Bukharà cap al Palau, cosa que estava prohibida excepte a l'emir, el qual va anar transigint; a la recepció s va negar a utilitzar els tractaments adequats i en va utilitzar alguns d'ofensius; estava assistit a cada costat de dos oficials amb vestimenta europea, cosa contrària al costum, i com a credencials només portava la carta del ambaixador angles a Pèrsia Sir John Mc Neil i la seva paraula de ser enviat de la Companyia Britànica de les Índies Orientals, i va oferir a l'emir un subsidi si es resistia a les pressions russes, cosa que fou ofensiva per l'emir que li va ordenar retirar-se i el va fer detenir dos dies després L'agost l'emir va enviar una delegació a Orsk reenviada a Sant Petersburg, on va ratificar la bona fe de l'emir i la seva amistat amb Rússia i va demanar l'enviament d'un expert per buscar mines d'or o altres metalls valuosos. En resposta l'abril del 1839 hi fou enviat l'enginyer militar Kovalefski, acompanyat del capità Herrngros com interpret, un cap de mines, dos explortadors i quatre cosacs; però la caravana fou atacada en ruta pels kazakhs i els oficials russos van fugir a territori rus, encara que finalment la caravana sense ells va poder arribar a Bukharà. Aquest any els anglesos van iniciar la Primera Guerra Angloafganesa que acabaria en desastreL'agent rus Vitkovitx, abans esmentat, havia arribat a Kabul el desembre de 1837 i els britànics acusaven a Dost Muhammad d'estar en contacte amb Rússia i van donar suport a un pretendent, Shah Shuja, i als sikhs que atacaven als afganesos; la primavera del 1839 els britànics eren a l'Afganistan i el 7 d'agost entraven a Kabul posant a Shah Shuja al tron. Dost Muhammad i 350 fidels es van refugiar amb Nasrullah a Bukharà
El juny de 1842 se li va interceptar al coronel Stoddart una carta que havia escrit a l'ambaixador anglès a Pèrsia, la qual es va negar a traduir, i encara que va declarar que no tenia cap part hostil contra l'emir, no fou cregut. Finalment ell mateix junt amb Arthur Conolly, foren condemnats a mort. Stoddart va passar els darrers minuts insultant en persa a l'emir i als seus botxins. Els dos homes foren finalment degollats en unes ruïnes prop de la seva presó. Connaly s'haguera pogut salvat si s'hagués convertit a l'islam, però va refusar. La mort dels dos oficials fou el 24 de juny de 1842.