La classificació DIN 16518 és una de les diverses propostes existents de classificació de lletres tipogràfiques. Va ser aprovada per l'Institut Alemany de Normalització (DIN) l'agost de 1964 i és encara vigent.
Adopta i normalitza els criteris de la classificació VOX/ATypI: agrupació de les lletres segons tendències i estils típics d'una època determinada, basant-se en criteris formals: amplada de traços, presència i forma de les gràcies, eix d'inclinació, altura de la x, etc.
La classificació DIN 16518 divideix les lletres tipogràfiques en onze grans grups, l'últim dels quals també se subdivideix.
Origen En un intent per agrupar l'àmplia varietat de lletres tipogràfiques existents segons les seves característiques històriques i formals, el tipògraf francès Maximilien Vox (1894-1974) va proposar el 1954 la taxonomia tipogràfica que rep el seu nom: classificació VOX: en ella hi estableix nou grups: Humanístiques, Garaldes, Reials, Didones, Mecàniques, Lineals, Incisses, "Scripts" i Manuals.
El 1962, l'Associació Tipogràfica Internacional (ATypI) adopta aquest sistema sota el nom de classificació VOX/ATypI. Als nou grups originals n'hi afegeix dos més: Fractures (utilitzades principalment a Alemanya) i No llatines.
L'organisme normalitzador britànic (National Standards Body) recull la classificació Vox de nou grups i crea amb ella el seu propi estàndard: el British Standard 2961, de l'any 1967.
Per la seva banda, l'Institut d'Alemany de Normalització havia creat tres anys abans la seva pròpia norma segons el model d'11 grups de la VOX/ATypI: la classificació DIN 16518. Com a característica pròpia, la norma alemanya aprofundeix en el grup de les lletres pròpies, les Fractures, pel qual crea una subdivisió de cinc grups.
La classificació VOX/ATypI ha anat experimentant modificacions i actualment es compon de quatre grans grups (Clàssiques, Modernes, Cal·ligràfiques i No llatines) que inclouen els onze grups originals. El grup de les Lineals, donada la seva extensió i complexitat, es divideix en quatre subgrups (recollits també en la BS 2961): Grotesques, Neogrotesques, Geomètriques i Humanístiques. Finalment, al congrés de la ATypI de 2010, a Dublín, es va acordar afegir un nou grup dins de les Cal·ligràfiques: les lletres Gaèliques, d'inspiració cèltica.
La següent taula presenta les diferències entre aquestes classificacions d'arrel comuna:
+ Equivalències entre taxonomies tipogràfiques: VOX (1954) VOX/ATypI (1962) DIN 19518 (1964) BS 2961 (1967) 1. Clàssiques 1. Humanístiques 1.1. Humanístiques I. Humanístiques I. Humanístiques 2. Garaldes 1.2. Garaldes II. Garaldes II. Garaldes 3. Reials 1.3. Reials III. Reials III. Reials 2. Modernes 4. Didones 2.1. Didones IV. Didones IV. Didones 5. Mecàniques 2.2. Mecàniques V. Mecàniques V. Mecàniques 6. Lineals 2.3. Lineals VI. Lineals VI. Lineals 2.3.1. Grotesques VI.a. Grotesques 2.3.2. Neogrotesques VI.b. Neogrotesques 2.3.3. Geomètriques VI.c. Geomètriques 2.3.4. Humanístiques VI.d. Humanístiques 3. Cal·ligràfiques 7. Incisses 3.1. Incisses VII. Incisses VII. Incisses 8. Scripts 3.2. Scripts VIII. Scripts VIII. Scripts 9. Manuals 3.3. Manuals IX. Manuals IX. Manuals 3.4. Fractures X. Fractures X.a. Gòtiques X.b. Gòtiques arrodonides X.c. "Schwabacher" X.d. Fractures X.e. Fractures variants 3.5. Gaèliques 4. No llatines XI. No llatines
Terminologia Atès que la terminologia usada per referir-se als diferents grups difereix segons la tradició tipogràfica pròpia i l'idioma emprat, coexisteixen en català noms diferents provinents de diferents idiomes que es refereixen al mateix concepte i que poden contribuir a certa confusió. La següent taula és una comparativa dels diferents termes emprats en francès, anglès, alemany (idioma original de la classificació DIN 16815) i català per designar els 11 grups de lletres tipogràfiques:BAINES, Phil, HASLAM, Andrew. Type and typography, United Kingdom, Lawrence King Publishing, 2005, p. 50. Classification VOX/ATypI:Equivalences internationales.
+ Taula de termes tipogràfics: Francès Anglès Alemany Català Humanes Humanist / Humanistic Venezianische Renaissance Antiqua Humanistes / Venecianes Garaldes Garald / Garaldic Französische Renaissance Antiqua Garaldes / Renaixentistes Réales Transitional Barock-Antiqua / Vorklassizistische Antiqua Reials / De transició Didones Didone / Didonic Klassizistische Antiqua Didones Mécanes / Égyptiennes Mechanistic / Slab serif Serifenbetonte Linear-Antiqua Mecàniques / Egípcies Linéales / Antiques Lineal / Gothic Serifenlose Linear-Antiqua Lineales / Pal sec Incises Incised / Glyphic Antiqua Varianten Incisses / Glífiques Scriptes Script Schreibschriften Scripts / Escriptes Manuaires Manual / Graphic Handschriftliche Antiqua Manuals / Manuscrites Fractures Black Letter Gebrochene Schriften Gòtiques / Fractures Non latines Non-latin Fremde Schriften No llatines
Classificació DIN 16815 Grup I: Venezianische Renaissance Antiqua (Humanistes) miniatura|alt=lletra tipogràfica Jenson|Jenson, una lletra humanista ORIGEN: Aquestes lletres tenen el seu origen a la segona meitat del , en impremtes venecianes com la de Nicolas Jenson. Estan basades en la cal·ligrafia humanista de l'època, i aquesta en les minúscules carolíngies impulsades per Carlemany durant l'Imperi Carolingi.
CARACTERÍSTIQUES:
esquerra|alt=Característiques morfològiques de les lletres humanistes
a) Contrast feble i gradual entre els traços fins i gruixuts.
b) Modulació obliqua.
c) Traç transversal de la "e" minúscula oblic.
d) Ascendents de les minúscules amb gràcies obliqües.
e) L'altura de les majúscules és igual a la de les ascendents.
f) Gràcies gruixudes i inclinades.
g) Ampli espai entre caràcters.
EXEMPLES: Centaur, Jenson, Cloister, Berkeley Old Style.
Grup II: Französische Renaissance Antiqua (Garaldes) miniatura|alt=lletra tipogràfica Garamond|Garamond, una lletra garalda ORIGEN: Deuen el seu nom a dos tipògrafs del segle XVI: Claude Garamond i Aldus Manutius, i el seu origen als gravats que aquest últim va encomanar fer a Francesco Griffo. La seva forma harmònica, de proporcions més fines i flexibles que el grup anterior, les fa molt recomanables per ser usades en text corregut.
CARACTERÍSTIQUES:
esquerra|alt=Característiques morfològiques de les lletres garaldes
a) Contrast mitjà entre els traços fins i gruixuts.
b) Modulació obliqua.
c) Traç transversal de la "e" minúscula recte.
d) Ascendents de les minúscules amb gràcies obliqües.
e) La caixa alta és menor que les ascendents de la caixa baixa.
EXEMPLES: Bembo, Garamond, Palatino, Sabon.
Grup III: Barock-Antiqua / Vorklassizistische Antiqua (Reials) miniatura|alt=lletra tipogràfica Caslon|Caslon, una lletra reial ORIGEN: Sorgeixen durant el . Inspirades per l'esperit racional de la Il·lustració i pel desig de Luis XIV de promoure noves formes tipogràfiques: la primera lletra va ser la Roman du Roi, creada pel francès Philippe Grandjean per a la Impremta Reial el 1694. Estan a mig camí entre els grups II i IV, per la qual cosa també reben el nom de lletres de transició.
CARACTERÍSTIQUES:
esquerra|alt=Característiques morfològiques de les lletres reials
a) El contrast entre traços fins i gruixuts oscil·la entre mitjà i alt.
b) Modulació vertical o gairebé vertical.
c) Les gràcies dels traços ascendents són lleugerament oblics i les dels traços inferiors són horitzontals.
d) Gràcies anguloses i enquadrades.
EXEMPLES: Baskerville, Times, Caslon.
Grup IV: Klassizistische Antiqua (Didones) miniatura|alt=lletra tipogràfica Bodoni|Bodoni, una lletra didona ORIGEN: Apareixen a la fi del després de la Revolució Francesa amb la intenció de diferenciar-se de la tipografia de l'Antic règim. El seu nom es deu a la contracció dels de dos destacats tipògrafs: Didot i Bodoni.
CARACTERÍSTIQUES:
esquerra|alt=Característiques morfològiques de les lletres didones
a) Abrupte constrast entre traços fins i gruixuts.
b) Modulació vertical.
c) Les gràcies són horitzontals, primes i usualment quadrades.
EXEMPLES: Bodoni, Didot, Madison Antiqua.
Grup V: Serifenbetonte Linear-Antiqua (Mecàniques) miniatura|alt=lletra tipogràfica Rockwell|Rockwell, una lletra mecànica ORIGEN: El seu nom evoca al seu aspecte mecànic, inspirat per la revolució industrial de començaments del . Van ser concebudes com a lletres de retolació, especialment pensades per a treballs publicitaris.
CARACTERÍSTIQUES:
esquerra|alt=Característiques morfològiques de les lletres mecàniques
a) Poc o nul contrast en el grossor dels traços.
b) Les gràcies tenen el mateix grossor que les astes i són habitualment quadrangulars.
c) Gran alçària de la "x".
d) Espaiat ample entre caràcters.
EXEMPLES: Clarendon, American Typewriter, Rockwell.
Grup VI: Serifenlose Linear-Antiqua (Lineals) miniatura|alt=lletra tipogràfica Univers|Univers, una lletra lineal ORIGEN: Aquest grup sorgeix a principis del i engloba a totes les lletres sense gràcies. Les primeres lletres van ser creades per a treballs de retolació i publicitat, i posteriorment, les que disposaven de caixa baixa, van ser perfeccionades per adequar-se al text continu.
CARACTERÍSTIQUES:
esquerra|alt=Característiques morfològiques de les lletres lineals
a) Absència de gràcies.
EXEMPLES: Helvetica, Univers, Futura, Optima.
Grup VII: Antiqua Varianten (Incisses) miniatura|alt=lletra tipogràfica Albertus|Albertus, una lletra incissa ORIGEN: Són lletres que evoquen els gravats o incisions en pedra o metall. Són fonamentalment decoratives, i algunes manquen de caixa baixa.
CARACTERÍSTIQUES:
esquerra|alt=Característiques morfològiques de les lletres incisses
a) Gràcies triangulars, generalment petites.
EXEMPLES: Albertus, Copperplate Gothic, Trajan.
Grup VIII: Schreibschriften (Scripts) miniatura|alt=lletra tipogràfica Mistral|Mistral, una lletra script ORIGEN: Són lletres que imiten la cursiva escrita amb eines artesanals (burí, pinzell...).
CARACTERÍSTIQUES:
esquerra|alt=Característiques morfològiques de les lletres scripts
a) Els caràcters estan generalment inclinats, però és difícil establir unes característiques formals comunes.
b) Sovint, les minúscules s'enllacen.
EXEMPLES: Shelley, Mistral, Francesca.
Grup IX: Handschriftliche Antiqua (Manuals) miniatura|alt=lletra tipogràfica Banco|Banco, una lletra manual ORIGEN: Imiten l'escriptura manual i suggereixen de vegades que les lletres han estat, més que escrites, pintades.
CARACTERÍSTIQUES: És difícil establir unes característiques formals comunes. EXEMPLES: Banco, Dom Casual, Balloon.
Grup X: Gebrochene Schriften (Fractures) miniatura|alt=comparative de lletres fractures|Comparativa dels subgrups de fractures miniatura|alt=comparative de lletres fractures|Comparativa de caràcters dels subgrups de fractures X.a.: Gotisch (Gòtiques) ORIGEN: És la lletra formal de l'Europa septentrional adaptada a mitjans del per a la impressió.
CARACTERÍSTIQUES: Negretes, estretes i punxegudes. Els traços comunament corbs són en aquestes lletres rectilinis. Gràcies en forma de diamant. EXEMPLES: Caslon Gothic, Black Gothic i Wilhelm Klingspor Gothic.
X.b.: Rundgotisch (Gòtiques arrodonides) ORIGEN: Són similars a les anteriors, però amb formes més suaus que les apropen a les lletres romanes.
CARACTERÍSTIQUES: Presenten formes més arrodonides que les lletres del grup anterior. EXEMPLES: Tannenberg, Wallau.
X.c.: Schwabacher ORIGEN: És una variant de les lletres fractures particular d'Alemanya. Té el seu origen en la bastardilla regional i es desenvolupa entorn de 1470-1480.
CARACTERÍSTIQUES: Més ampla i corba que les anteriors. EXEMPLES: Renata, Alte Schwabacher.
X.d.: Fraktur (Fractures) ORIGEN: És una variant que es desenvolupa cap a 1513-1522 a partir de la lletra cancelleresca que usava la cort de Maximilià de Núremberg.
CARACTERÍSTIQUES: Estreta i punxeguda. Presenta ocasionalment elements decoratius arrissats, especialment en les majúscules.