Lluerna roja

La lluerna roja, la gallineta, la lluerna, la lluerna pogona, la lluerna pogosa, la paona, la paula, el rafet, el roget o el tísicTERMCAT (Aspitrigla cuculus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels tríglids i l'única del seu gènere.

Descripció El mascle fa 50 cm de llargària màxima (normalment, la mida mitjana és de 27,6 per al mascle i 20,4 per a la femella). Cap gros i perfil del rostre còncau. Musell poc sortint i escotat amb els lòbuls proveïts de petites espines. La mandíbula superior sobresurt una mica per sota dels lòbuls. Espina de la cintura ben desenvolupada. La línia lateral no té espines, però sí uns escudets alts, molt desenvolupats, i acabats en punxa, que pràcticament arriben a tocar les carenes d'espines agudes a banda i banda de les aletes dorsals. Aleta pectoral que ultrapassa l'origen de l'anal. Primer radi de la primera dorsal, serrat a la part superior i més curt que el segon. Color dorsal i lateral superior rosa o vermell viu. Part ventral blanca. Aletes senars rosades, llevat de l'anal que és blanca. Nombre de vèrtebres: 36-37.FishBase Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.Papakonstantinou, K.A., 1983. On the biology of Aspitrigla cuculus (L., 1758) (Pisces: Scorpaeniformes) in the Gulf of Saronikos. Thalassographica 6:49-75.Baron, J., 1985. Les triglides (Téléostéens, Scorpaeniformes) de la baie de Douarnenez. II. La reproduccion de: Eutrigla gurnardus, Trigla lucerna, Trigloporus lastoviza et Aspitrigla cuculus. Cybium 9:255-281.Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. , plana 123.

Reproducció Fa migracions reproductores que l'apropen a la costa.Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Plana 123.

Alimentació Menja peixos, crustacis i d'altres invertebrats bentònics.Hureau, J.-C., 1986. Triglidae. p. 1230-1238. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3.

Depredadors A la Gran Bretanya és depredat pel rap (Lophius piscatorius).FishBase Laurenson, C.H. i I.G. Priede, 2005. The diet and trophic ecology of anglerfish Lophius piscatorius at the Shetland Islands, UK. J. Mar. Ass. U.K. 85(2):419-424.

Hàbitat És un peix marí, demersal i de clima temperat (60°N-15°N, 32°W-36°E) que viu entre 15-400 m de fondària (normalment, entre 30 i 250) a la plataforma continental.Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.Blanc, M. i J.-C. Hureau, 1979. Triglidae. p. 586-590. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM I). UNESCO, París. Vol. 1.

Distribució geogràfica Es troba a l'oceà Atlàntic oriental: des de Noruega (tot i que és hi és rar) i les illes Britàniques fins a Mauritània (incloent-hi Madeira i les illes Açores). També és present a la mar Mediterrània i, possiblement també, la mar Negra.Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, BarcelonaBilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones, 1963. Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, LiverpoolCampillo, A., 1992. Les pêcheries françaises de Méditeranée: synthèse des connaissances. Institut Francais de Recherche pour l'Exploitation de la Mer, l'Estat francès. 206 p.Colloca, F., G.D. Ardizzone i M.F. Gravina, 1994. Trophic ecology of gurnards (Pisces: Triglidae) in the Central Mediterranean Sea. Mar. Life 4, 45-57.Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia 438 p.Coull, K.A., A.S. Jermyn, A.W. Newton, G.I. Henderson i W.B. Hall, 1989. Length/weight relationships for 88 species of fish encountered in the North Atlantic. Scottish Fish. Res. Rep. (43):80 p.Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 80(6):981-988.Dorel, D., 1986. Poissons de l'Atlantique nord-est relations taille-poids. Institut Francais de Recherche pour l'Exploitation de la Mer. Nantes. 165 p.Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706): 1-172.Haedrich, R.L. i N.R. Merrett, 1988. Summary atlas of deep-living demersal fishes in the North Atlantic Basin. J. Nat. Hist. 22:1325-1362.Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editor), Roma, Itàlia. 244p.Maisan, R., N. Ungano, M.C. Marzano i M. Martino, 1998. Accrescimento di Aspitrigla cuculus (Osteichthyes, Triglidae) nell'area adriatica sub-occidentale: risultati preliminari. Biol. Mar. Mediterr. 5:694-696.Mendes, B., P. Fonseca i A. Campos, 2004. Weight-length relationships for 46 fish species of the Portuguese west coast. J. Appl. Ichthyol. 20:355-361.Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.Moreno-Amich, R., 1992. Feeding habits of red gurnard, Aspitrigla cuculus (L. 1758) (Scorpaeniformes, Triglidae), along the Catalan coast (northwestern Mediterranean). Hydrobiologia 228: 175-184.Moreno-Amich, R., 1996. Feeding habits of longfin gurnard, Aspitrigla obscura (L. 1764), along the Catalan coast (north-western Mediterranean). Hydrobiologia 324: 219-228.Papaconstantinou, C., 1983. Aspects of the biology of Aspitrigla cuculus (L. 1758) (Pisces: Scorpaeniformes) from the Saronikos Gulf. Thalassographica 6:49-75.Papakonstantinou, K.A., 1983. On the biology of Aspitrigla cuculus (L., 1758) (Pisces: Scorpaeniformes) in the Gulf of Saronikos. Thalassographica 6:49-75.Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.Rogers, S.I. i R.S. Millner, 1996. Factors affecting the annual abundance and regional distribution of English inshore demersal fish populations: 1973 to 1995. ICES J. Mar. Sci. 53:1094-1112.Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico Arnoldo Mondadori Editore, Verona, ItàliaWhitehead, P.J.P., M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese, (eds.). 1986. Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vols. I-III:1473 p.Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.

Costums De tant en tant forma moles.

Ús comercial Es pesca al ròssec i es troba fàcilment als mercats.

Observacions És inofensiu per als humans.

Referències

Bibliografia Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.

Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units. Bainbridge, R., 1958. The speed of swimming as related to size and to the frequency and amplitude of the tail beat. J. Exp. Biol. 35(1):109-133.

Colloca, F., M. Cardinale, A. Marcello i G.D. Ardizzone, 2003. Tracing the life of red gurnard (Aspitrigla cuculus) using validated otolith annual rings. J. Appl. Ichthyol. 19:1-9. Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, l'Estat espanyol. Froese, R. i C. Papasissi, 1990. The use of modern relational databases for identification of fish larvae. J. Appl. Ichthyol. 6:37-45. Gibbons, S., 1999. Collect fish on stamps. Stanley Gibbons Ltd., Londres i Ringwood. 418 p. Kaiser, M.J. i B.E. Spencer, 1993. Opportunistic feeding on benthos by fishes after the passage of A 4-m beam trawl. ICES C.M. 1993/G:27. 6 p. Magnan, A., 1930. Les caractéristiques géométriques et physiques des poissons. Ann. Sci. Nat. 13:355. Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p. Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

AQUATAB

Categoria:Tríglids