miniatura|Roda del dharma. El noble camí òctuple (en sànscrit: āria sṭāṅga mārga i en pali: Ariya aṭṭhaṅgika magga) és considerat, segons el budisme, com la via que mena al cessament de dukkha (‘patiment’). Aquest cessament del patiment es coneix com a nirvana. El Noble Camí és un dels ensenyaments budistes fonamentals; la quarta part de les quatre nobles veritats. En la simbologia budista, el noble camí és usualment representat amb la roda del dharma, on cada radi representa un element del camí. Aquest símbol també es fa servir per al budisme en general. Els elements del Noble Camí Òctuple se subdivideixen en tres categories bàsiques:En el Canon pali, aquestes tres categories bàsiques (pali: khandha) són identificades pel Bhikkhuni Dhammadinna al Chulavedalla Sutta (MN 44) http://www.accesstoinsight.org/tipitaka/mn/mn.044.than.html. Aquestes categories són similars a les articulades pel Buda en el seu entrenament triple, segons ha estat registrat pel Sikkha Sutta d'Anguttara Nikaya AN;3:88 i AN 3:89). saviesa, conducta ètica i entrenament de la ment (o meditació); per rehabilitar i descondicionar la ment. En tots els elements del “noble camí”, la paraula «correcta» o «recta» és una traducció de la paraula "sammā" (en pali), que significa ‘plenitud', ‘coherència’, ‘perfecció’ o ‘ideal'. El noble camí és: (pali: paññā) Saviesa 1 (sànscrit: dṛṣṭi • pali: diṭṭhi) visió o comprensió correcta 2 (saṃkalpa • saṅkappa) pensament o determinació correcta
(Sīla) Conducta ètica 3 (vāc • vācā) Parlar correcte 4 (karmānta • kammanta) Actuar correcte 5 (ājīva • ājīva) Mitjà de vida correcte
(samadhi) Entrenament de la ment 6 (viāiāma • vāiāma) Esforç correcte 7 (smriti • sati) Estar-Present o Consciència del moment correcta 8 (samādhi • samādhi) Concentració o Meditació correcta
Tot i que el camí està enumerat de l'u al vuit, normalment no és considerat com una sèrie de passos lineals pels quals hom ha de progressar; més aviat, els vuit elements del Noble Camí s'han de desenvolupar de manera més o menys simultània, dins del que sigui possible d'acord amb la capacitat de cada individu. Tots estan units i cadascun ajuda a la cultivació dels altres,Rahula 42 essent aquesta una guia pràctica que es fa en paral·lel.
El Noble Camí Òctuple, per la forma com està escrit, pot comprendre's de manera ordinària o pràctica per persones no budistes o de manera transcendental i sagrada per a budistes.
Saviesa La categoria de la saviesa del Noble Camí està constituïda per aquells elements que es refereixen a aspectes mentals o cognitius de la pràctica del budista. Hom diu que quan algú comença a caminar en aquest noble camí i, a més a més, ha destruït les tres primeres cadenes obre l'ull del dharma, esdevenint un sotāpanna. En general, és la recerca de coneixement transcendental, per a així no perdre's en els camins de la ignorància i la creença en mentides.
Visió o comprensió correcta Aquest element, de vegades traduït com ‘perspectiva’, es refereix a l'enteniment i comprensió de les quatre nobles veritats del budisme. Al Mahāsatipaṭṭhāna Sutta, el Buda Śākyamuni explica aquesta faceta:Rewata Dhamma 45. Entendre el patiment (El patiment existeix) Entendre'n l'origen (El desig és l'origen del patiment) Entendre la seva extinció (El cessament del desig erradica el patiment) Entendre el camí que mena a la seva extinció
Al Sammādiṭṭhi Sutta, Sariputra instrueix que el Correcte Enteniment pot ser aconseguit alternativament a través de l'enteniment de: el que és sa i el que és malsà, els quatre nodriments, les Dotze Nidanes o les tres corrupcions. (‘discurs sobre el correcte entenimient’, MN 9) (Ñanamoli i Bodhi, 1991).
Per al coneixement de les Quatre Nobles Veritats s'han d'entendre uns altres fonaments budistes com: tri-laksana, anatta, nirvana, pratitya-samutpada, skandha i karma.
Pensament o determinació correcta Aquesta faceta, de vegades traduïda com ‘intenció’, ‘motivació’, ‘aspiració’ o ‘la nostra voluntat per canviar’, és explicada al Magga Vibhanga Sutta.DN 22 (Thanissaro, 2000), MN 141 (Thanissaro, 2005) i SN 45.8 (Thanissaro, 1996) (SLTP, n.d., sutta 1. 1. 8). Correcte pensament és:Anàlisi del Noble Camí (en pali i anglès)
Intenció de nekkhamma: renúncia del camí mundà per a així poder aconseguir el nirvana, deixar anar; perquè res no és constant Intenció de bona fe o voluntat Intenció d'ahiṁsā: no-violència envers altres organismes
El pensament correcte es refereix a les emocions, i consisteix a canalitzar correctament el pensament per aconseguir una serena llibertat respecte de la sensualitat, que s'aparti de la mala voluntat i de la crueltat i que es dirigeixi vers la bondat i la compassió.
Conducta ètica (shila) Aquesta faceta del Noble Camí és entendre que cada cop que parlem o actuem afegim una càrrega kàrmica com a conseqüència. L'ètica és considerada la base o fundació sobre la qual els pensaments i pràctiques insanes s'acaben i els estats meditatius superiors comencen.
Aquest aspecte del Noble Camí Òctuple és el més extravertit, perquè tracta directament amb la relació entre budistes i altres membres de la seva societat.
A més a més, aquest subgrup del Noble Camí Òctuple constitueix els Cinc Preceptes (sànscrit: pañcha śīla, pali: pañcha sīla), la base de l'ètica budista:
Abstenir-se de destruir la vida. Abstenir-se de prendre el que no ens és donat. Abstenir-se de conductes sexuals inapropiades o danyoses. Abstenir-se de no dir el que és propi. Abstenir-se de mantenir visions equivocades de la realitat.
Al Cetana Sutta (sutra sobre la consciència), el Buda Gautama diu que l'ètica és virtut (sense aferrar-se a la virtut) que dona llibertat de remordiment, la qual porta a l'alegria, serenitat i altres característiques de la natura de Buda.
És en la naturalesa de la realitat que la llibertat del remordiment sorgeix en la persona dotada de virtut, consumada en virtut.
En el budisme, això és també un dels Deu Records juntament amb les Tres Joies. Hi ha el cas del noble deixeble que recorda les seves pròpies virtuts, llavors [són] irrompibles, sense taca, sense esquitxada, alliberades, elogiades pels savis, sense brutícia, propícies per a la contemplació.
Parlar correcte És la forma en què els budistes fan el millor ús del seu parlar o llenguatge. Al Cànon Pali, aquest aspecte del Noble Camí és explicat de la manera següent:
Abstenir-se de mentir Abandonant la mentida, s'absté de mentir. Parla la veritat, es manté amb la veritat, és ferm, fiable, no algú que enganya els altres... Abstenir-se del parlar calumniós, difamador Abandonant el parlar calumniós, difamador, s'absté del parlar calumniós, difamador. El que ha sentit aquí no ho diu allà, per separar aquella gent de la gent d'aquí. El que ha sentit allà no ho diu aquí, per separar aquella gent de la gent d'allà. Així, reconciliant els qui s'haguessin separat o enfortint els qui estan en unió, estima la concòrdia, li plau la concòrdia, gaudeix la concòrdia, parla creant concòrdia... Abstenir-se del parlar irrespectuós Abandonant el parlar irrespectuós, s'absté de parlar irrespectuós. Parla paraules que són tranquil·litzadores per a l'oïda, que són afectives, que van al cor, que són educades, atractives i plaents per a la gent en general... Abstenir-se del parlar frívol Abandonant el parlar frívol, s'absté de parlar frívol. Parla el que convé, parla el que és un fet, el que està d'acord amb la meta, el Dharma i la Vinaya. Parla paraules que val la pena atresorar, convenients, raonables, circumscrites, connectades a la meta.Aquestes paraules s'atribueixen a Sidarta Gautama, van ser dites a un laic e l'Anguttara Nikaya 10.176 (Thanissaro, 1997b) i són descriptives del comportament de monjos a Digha Nikaya 2 (Thanissaro, 1997e) i DN 11 (Thanissaro, 1997c).
En addició, al Canon pali, mentre el Buda declara que laics i monjos han de «parlar paraules... plaents per a la gent en general», al Abhaya Sutta (MN 58) ell mateix declara que de vegades parla paraules que són «factuals, vertaderes, beneficioses, però no volgudes ni concordants per a altres, [perquè] el [Sidarta Gautama] té un sentit del temps apropiat per dir-les... Per què és això? Perquè Tatagata té simpatia pels éssers vius» (Thanissaro, 1997a).
Respecte de dir la veritat sobre coneixement mundà, el Cunda Kammaraputta Sutta (AN 10.176) atribueix a Gautama el següent: «Hi ha el cas en què una certa persona, abandonant la mentida, s'absté de la mentida. Quan algú ha estat anomenat [...], si hom li pregunta com a testimoni: “Vingueu i digueu, bona persona, el que vós sabeu”: Si no sap, diu, “No sé”. Si sap, diu, “Sí que sé”. Si no ha vist, diu, “No he vist”. Si ha vist, diu, “Sí que he vist”. Així no diu mai conscientment una mentida pel seu propi bé, ni pel bé d'una altra persona, ni per cap recompensa. Abandonant el fals parlar, s'absté del fals parlar».AN 10.176 (Thanissaro, 1997b).
Respecte de dir la veritat sobre coneixement espiritual, el Canki Sutta (Majjhima Nikaya 95) atribueix a Gautama les següents prevencions: «Si una persona té convicció, declara: “Aquesta és la meva convicció”, salvaguarda la veritat. Pero no arriba a la conclusió definitiva “només això és veritat; tota la resta no té valor”».
«Si a una persona li agrada alguna cosa […] sosté una tradició irrompible […] té quelcom raonat a través de l'analogia […] té alguna cosa en el qual està d'acord, havent analitzat diferents punts de vista, declara: “Això és quelcom en el qual estic d'acord, havent analitzat diferents punts de vista”. Així salvaguarda la veritat. Però no arriba a la conclusió definitiva “només això és veritat; tota la resta no té valor”».MN 95 (Thanissaro, 1999).
Walpola Rahula resumeix aquest factor del camí quan diu que abstenint-se de participar en "formes de parlar males i danyoses" significa que "hom naturalment ha de dir la veritat, ha de fer servir mots amigables i benevolents, plaents i amables, significatius i útils".Rahula 47
Actuar correcte "Actuar correcte" o "conducta correcta" tracta amb la manera apropiada en què els budistes haurien d'actuar en la seva vida diària. Al Sutra Cunda Kammaraputta (AN 10.176), aquest aspecte del Noble Camí és explicat així:
Abstenir-se de prendre la vida Hi ha el cas d'una certa persona que, abandonant la presa de la vida, s'absté de prendre la vida. Medita amb la seva canya de pescar en descans, el seu ganivet en descans, escrupolós, misericordiós, compassiu pel benestar de tots els éssers vius. Abstenir-se de prendre el que no és donat, de robar Abstenint-se de prendre el que no és donat, s'absté de prendre el que no és donat. No pren, com un lladre, coses en una aldea o en la naturalesa, que pertanyin a altri i no els hagin donat. Abstenir-se de conductes sensuals inapropiades, danyoses Abstenint-se de conductes sensuals inapropiades, danyoses, s'absté de conductes sensuals inapropiades, danyoses.AN 10.176 (Thanissaro, 1997b). Aquest discurs es dona a un laic.
Mitjà de vida correcte El "sustent" o "mode de subsistència correcte" està basat en el concepte d'ahíṁsā o inofensivitat, i essencialment declara que un budista no hauria d'optar per oficis o professions en els quals, directament o indirecta, danyi altres éssers vius o sistemes. Aquestes ocupacions inclouen "comerciar armes letals, begudes intoxicants, verins, matar animals", entre d'altres. "Comerciar amb humans" —com ara comerç d'esclaus i prostitució— és també incorrecte,Thanissaro 2001 i també altres formes deshonestes de guanyar riquesa, com ara "corrupció, estafes, enganys, robatoris, intrigant, persuadint, insinuant, subvalorant, [i] persiguint guanys amb guanys".MN 117 (Thanissaro, 1997d). En resum, Mitjà de vida Correcte consta de: Renunciar a un viure incorrecte. Guanyar-se la vida d'una manera correcta.
Per un exemple en el qual el Buda Gautama instrueix un laic en la manera propícia per guanyar i protegir les riqueses materials, incloent-hi consells per estalviar, vegeu el Dighajanu Sutta.