miniatura|Gravat de l'obra The seaman's vade-mecum and defensive war by sea. Aquest és un petit glossari de termes nàutics utilitzats pels mariners i per l'entorn nàutic.
A Alcàsser o castell de popa: la superestructura que es troba a la popa. Aleta: part del vaixell compresa entre el través i la popa. Existeix l'aleta de babord i l'aleta d'estribord. Almanac nàutic: sabent l'hora exacta serveix per poder determinar la posició geomètrica d'un astre, Això és necessari per al càlcul de la longitud geogràfica. Amainar: recollir o arriar les veles Amollar: afluixar la tensió d'una corda. Ampolleta: utilitzada per determinar el temps a partir del migdia, així com la velocitat de la nau amb relació a l'aigua. Amura: Amplada d'un vaixell en la vuitena part del seva eslora comptant a partir de la proa, és a dir, la part dels dos costats del vaixell on s'estrenyen per formar la proa, existint per tant una amura de babord i una amura d'estribord, el mateix que passa en la part de popa amb les aletes. Àncora: peça primitiva de pedra - modernament de ferro acabada en dues ungles i una argolla a l'extrem oposat - connectada a un troc de cadena lligada a una corda que s'usa per a fixar l'embarcació al fons del mar, rius, llacs.. etc. També se l'anomena ferro. Anell: instrument utilitzat per mesurar l'altura del sol sobre l'horitzó. Aparell conjunt de pals i eixàrcies Aparellar: posar els instruments de treball com timons, cabrestant, àncores... Arqueig: és la mesura convencional de la capacitat o volum intern del vaixell. També anomenat port. Es mesura actualment en tones Moorson, tones d'arqueig brut (GT) o tones d'arqueig net (NT), segons el cas. A l'època medieval i moderna es mesurava principalment en bótes, i en altres casos en quintars, salmes o cafisos. Artimó: Vela llatina de les embarcacions medievals, la més gran. També utilitzada per les galeres durant l'Era Moderna. Astrocompass: instrument de navegació per trobar el nord real mitjançant un astre i taules astronòmiques; Astrolabi: Instrument de navegació utilitzat per mesurar l'angle del sol i altres astres sobre l'horitzó, l'observador està en el vèrtex de l'angle; Avant: és l'espai situat davant de l'embarcació;
B miniatura|Bitàcola del vaixell HMS Trincomalee, una fragata de vela de 1817. La xemeneia de llautó correspon a la llàntia que va a l'interior. Babord: és el costat esquerre del vaixell quan un observador mira cap a la proa. En català el terme tradicional era senestra. Baluma: caiguda de popa. Banc: (bancada) Peça de fusta travessera lleugerament corbada, que va d'un costat a l'altre de la barca, donant-li consistència, i que a la vegada té la funció de seient. El banc on es recolza el pal mestre del llaüt s'anomena banc d'arbre o d'arborar, i és més reforçat que la resta. Bau: són peces transversals que complementen les quadernes i serveixen per a sostenir a les cobertes. El terme tradicional és el de llata. Bauprès: pal molt inclinat que surt de proa, en el qual s'aferma l'estai de l'arbre de trinquet als vaixells de tres pals. En català medieval apareix també com a bouprés. Prové de l'anglès bowsprit, arribat a les costes catalanes a principis del . Bergantí goleta: vaixell de dos pals, el de davant, que és de tres peces i encreuat, i el de darrere, que és de dues peces i com de pailebot. Bergantí pollacra: vaixell de dos pals encreuats, el de davant, que és de tres peces, i el de darrere, que és de dues peces. Bergantí: vaixell de dos pals de tres peces, tots encreuats. Bergantí-goleta: de tres pals: vaixell de tres pals, el de davant, que és de tres peces i encreuat, i el del mig (pal mestre o major) i el de darrere (pal de mitjana), que són de dues peces i com de pailebot. Bermudiana: vela de tall molt corrent que ha substituït el conjunt que formaven la vela cangrea i l'escandalosa. Bitàcola Bites: Són dues peces de fusta embiaixades que sobresurten uns 10 o 12 cm. per damunt l'orla. Estan clavades als laterals dels escalemots de la part de proa. Serveixen per envoltar i fermar. Bodega: espai interior d'una nau, sota la coberta principal. Tradicionalment dit el pallol o la cala. Boia, objecte flotant lligat a un mort que serveix per marcar la ubicació d'un cos submergit (ancoratge, nansa, roca...), o per marcar un camí a seguir (baixos, triangle d'una regata..). Bolina, Navegar de: tècnica de navegació contra el vent. Boneta: vela quadra suplementària que es fixa per sota del treu a l'arbre mestre. Botaló: Masteler del bauprès. Botavara: perxa horitzontal on s'enverga el pujament d'un artimó o d'una vela bermudiana. Braçola: brocal que envolta l'escotilla per impedir la caiguda d'aigua i objectes a l'interior del vaixell. Bricbarca: vaixell de tres o més pals de tres peces i encreuats, excepte el de darrere, que és de dues peces i com d'un pailebot. També anomenada corbeta:. Brúixola solar: instrument de navegació per trobar el nord real mitjançant un astre i taules astronòmiques. Brúixola: instrument de navegació que indica el nord magnètic. Brúixola magnètica: per determinar el rumb magnètic. Brusca Regle o llistó per a marcar. Curvatura. Llenya menuda Bruscar: Netejar i escalfar el buc d'una embarcació cremant llenya menuda. Buc: és el cos d'una embarcació. Ha de tenir una forma tal que afavoreixi la seva velocitat, impermeabilitat i li proporcioni les millors qualitats marineres per a la navegació.
C Cabrestant: maquinària que serveix per hissar la cadena o el cap de l'àncora i treballar amb els caps de bord. Exerceix grans esforços. Tradicionalment també anomenat argue. Caient: el dos laterals. S'identifiquen com a caient de sobrevent i caient de sotavent (amb el vaixell navegant). Calafatar: "Fer-la negra", és l'operació d'impermeabilitzar o fer estanc el buc, tapant els coments de les taules del folre perquè no hi entri l'aigua. Calat: mesura de la profunditat a la qual arriba la quilla d'un vaixell, o també la distància entre l'extrem inferior de la quilla i la línia de flotació del vaixell, la immersió del vaixell dins l'aigua Cangrea: o aurica Vela de tall de format trapezoidal de forma asimètrica, que s'enverga al pic, al pal i a la botavara, usada en algunes embarcacions esportives com a vela major. Caravel·la: vaixell del , d'una sola coberta, tres pals i veles llatines o rodones. Carraca: vaixell gran dels segles XV i XVI. En català el terme que s'utilitzava era el de 'nau grossa'. Cartes nàutiques: que són mapes o plànols a escala de les zones en què el vaixell navega. Sinònim de 'carta de navegar'. Castell: és la superestructura de proa o de popa. Cercle de reflexió: instrument de navegació per mesurar l'altura dels astres sobre l'horitzó; Cinta: Andana de taules del folre de l'embarcació que van de proa a popa, per sobre de la línia de flotació. Sol ser la que té més gruix i alhora no només va clavada a les quadernes sinó també als elements longitudinals interiors com el contubal. Clíper: Veler ràpid de tall fi i gran superfície vèlica concebut en el . Coberta: són les superfícies horitzontals que divideixen l'interior del vaixell. Coca: Embarcació medieval de procedència atlàntica que s'utilitzà a partir de finals del fins al XV. La seva funció era de nau mercant. En principi duia un sol arbre a vela quadra i timó de roda, a finals del dos arbres, amb vela quadra a l'arbre mestre, a proa i vela llatina a l'arbre de mitjana, a popa. Codast: Terme castellà. És preferible fer servir el terme 'roda de popa'. Coferdam: emprats en els vaixells de guerra. Són espècies de llargs calaixos que protegeixen el buc en cas d'una via d'aigua. Combés: és la superestructura que es troba al centre del vaixell. Compàs de marcacions: serveix per determinar marcacions: magnètiques d'objectes observats Compàs de puntes: per mesurar distàncies. Congo: Peça de bronze o llautó en forma d'argolla que va fixada a la roda de proa i serveix per fixar el barbiquell del botaló o l'aparell de treure la barca. Contraroda: Peça de fusta col·locada darrere de la roda d'on queden clavats els extrems de les taules del folre. Serveix per donar solidesa a la unió de la roda i la quilla. Corredora: utilitzada per determinar la velocitat de la nau amb relació a l'aigua. Avui ha caigut en desús en ser reemplaçada per la corredora electrònica. Cossia: Està composta de dues fustes en forma de biga, col·locades de cantell damunt les llatres i la bancada, que formen els dos costats llargs de l'escotilla de la barca. Cossia: passadís que recorria, de proa a popa, la part central d'una galera. També anomenat crugia. Costat: Una part del revestiment exterior del buc del vaixell per sobre de la línia de flotació amb el vaixell a plena càrrega. (Durant la construcció del buc del vaixell es defineix com la part que va fins a la vora de la coberta). Creueta: Peça de metall o de fusta col·locada de forma horitzontal al pal per separar-ne els obencs. Cronòmetre nàutic: utilitzat per determinar l'hora amb gran precisió la qual cosa és necessari per a la determinació de la longitud geogràfica.
D Desplaçament: el pes d'un vaixell, és a dir el pes del volum d'aigua que desallotja. Deriva: Resultat del vent o corrents que modifiquen el rumb. Es contraresta amb un angle de deriva. Doble fons: consisteix a col·locar un segon folre interior entre les quadernes, dividint en cel al fons de la nau.
E Eixarciar: posar els pals, l'eixàrcia ferma i la de treball. Embonar: "metre els embons", posar les taules del folre, començant pels embons. Enramada: conjunt de peces que formen l'esquelet del buc d'una embarcació. Està format per l'eix longitudinal (carena i rodes de proa i de popa), pels elements transversals (quadernes) i pels elements longitudinals interiors (paramitjal, sobrescoes, contubal, trencanell) i exteriors (escoes i cintes). Envasar: posar els vasos, és a dir l'estructura de fusta col·locada a cada costat del buc d'una galera o una nau, per tal de facilitar la varada. Escàlem: tija de fusta o de ferro que serveix de punt de suport al rem. Escalemera: peça de fusta dura que va posada sobre l'orla i pel mig del qual passa l'escàlem. Escalemot: Barrot de fusta que sobresurt de la taula de claus i on són clavades les taules que folren l'orla. Escandall: Aparell per a mesurar la profunditat de l'aigua, antigament una corda amb un plom a l'extrem. Escandalosa: Vela de tall, triangular, dels mastelers d'un pailebot, del masteler del pal de mitjana d'una bricbarca, etc. Escoa: 1. Part corbada del buc o d'una quaderna entre el pla i el costat. 2. Punt d'unió del madís amb l'estamenera. 3. Quilla lateral. 4. Taula del folre reforçada que per l'exterior ressegueix tot el final del pla i està reblada als madissos i alhora amb perns o cavilles a les sobre-escoes. 5. Punt que marca el final del pla d'una embarcació. Escobar: forats practicats a la roda que permeten el pas de la cadena de l'àncora. Escota: corda que es lliga a la botavara o al puny d'escota d'una vela mitjançant la qual es controla l'angle de la vela amb el vent; Escotilla: obertures practicades a les cobertes, que serveixen per comunicar i donar pas a la llum i l'aire. Eslora: és la longitud del vaixell mesurada en el pla longitudinal. Existeix l'eslora màxima i l'eslora entre perpendiculars. També es pot dir llargada, n'hi ha dues de principals, la de roda a roda i la de carena. Espalmar: netejar i untar l'obra viva de sèu fos perquè llisqués bé en navegar, fase imprescindible en la construcció, reparació o posada a punt. Principalment a les galeres i embarcacions afins, propulsades a rem. Espiga de gratanúvols: Espiga de sobregoneta: Estai: Cap de l'eixàrcia ferma que subjecta l'arbre en sentit longitudinal, de proa a popa. Estamenera: Són les dues peces, muntades una a cada banda, que junt amb el medís componen la quaderna d'una embarcació. Estribord: és el costat dret del vaixell quan un observador mira cap a la proa. Tradicionalment dit destra.
F