Vincent Cassel (nascut com a Vincent Crochon, París, 23 de novembre de 1966), és un actor, director i productor de cinema francès. És fill de l'actor Jean-Pierre Cassel. És conegut pels seus papers en pel·lícules com La Haine (1995), Dobermann (1997), Irréversible (2002), Promeses de l'est (2007), Notre jour viendra (2010) i Juste la fin du monde (2016).

Biografia Va estudiar al Centre Internacional de Vaubona. Va seguir els cursos de la cantant Suzanne Sorano i els cursos d'acrobàcia de l'Escola del circ d'Annie Fratellini. Feu cursos de comèdia a l'Actors Institute de Nova York i a l'Atelier Blanche Salant. Després, a París, entrà a la companyia de Jean Périmony.

El seu debut a la pantalla són amb Les Clés Du Paradis de Philippe De Broca el 1991. Es fa conèixer llavors pel gran públic amb el paper de Vinz que encarna en La Haine de Mathieu Kassovitz el 1995, obtenint una nominació per al Premi César al millor actor revelació i per al César al millor actor el mateix any.

En el rodatge de L'Appartement, l'any següent, coneix la seva futura esposa, l'actriu Monica Bellucci. Interpreta el 1997 un paper de travesti en Embrasse-moi Pasqualino, una comèdia franco-italiana de Carmine Amoroso. Vincent Cassel forma part dels actors que dobla la veu de Hugh Grant en les versions franceses de les pel·lícules.

Treballa en grans produccions el 2000 amb El pacte dels llops i Els rius de color porpra. El 2001, obté una nova nominació als Premis César pel seu paper d'ancià a Llegeix-me els llavis de Jacques Audiard. Integra la saga del personatge Danny Ocean interpretant el francès François Toulour a Ocean's Twelve el 2004, després reprèn el seu paper a l'última part de la trilogia el 2007, Ocean's Thirteen. El 2008, treu el díptic Mesrine, L'Instinct de mort i L'Ennemi public n° 1, on interpreta el paper del cèlebre gàngster Jacques Mesrine. Aquesta actuació li suposa el César al millor actor en la cerimònia de 2009.. Le Figaro Le Monde. fr. Vogue.fr Al cinema estatunidenc, encarna sovint el paper del dolent com en Ocean's Twelve el 2002 i Ocean's Thirteen i Promeses de l'est el 2007.

Vida privada Va estar casat (1999-2013) amb l'actriu italiana Monica Bellucci, amb qui té dues filles Deva (2004) i Léonie (2010). Es va casar amb la model francesa Tina Kunakey de nou el 24 d'agost de 2018 a Bidarte, amb qui té una filla, Amazonie (2019).

És un enamorat de la capoeira i practica aquesta art marcial brasilera a la pel·lícula Ocean's Twelve.

Filmografia Com a actor Al cinema miniatura|Vincent Cassel, a Toronto, el 2008 1988: Les cigognes n'en font qu'à leur tête de Didier Kaminka: Pierre 1991: Les Clés du paradis de Philippe de Broca 1992: Hot Chocolate de Josée Dayan: Dédé 1992: Métisse de Matthieu Kassovitz: Max 1994: Dones a flor de pell de Lisa Alessandrin i Patrick Alessandrin 1995: La Haine de Matthieu Kassovitz: Vinz 1996: El pis de Gilles Mimouni: Max 1996: Come mi vuoi de Carmine Amoroso: Pasquale 1996: L'Élève d'Olivier Schatzky: Julien 1997: Dobermann de Jan Kounen: Yann Le Pentrec «Dobermann» 1997: Le Plaisir (et ses petits tracas) de Nicolas Boukhrief: Michael 1998: Elizabeth de Shekhar Kapur: Duc d'Anjou 1999: Méditerranées de Philippe Bérenger: Pitou 1999: Joana d'Arc de Luc Besson: Gilles de Rais 1999: Nadia (Birthday Girl) de Jez Butterworth: Alexei 2000: Els rius de color porpra (Les Rivières pourpres) de Matthieu Kassovitz: tinent Max Kerkérian 2001: Llegeix-me els llavis de Jacques Audiard: Paul Angeli 2001: El pacte dels llops: Jean-François de Morangias 2001: Shrek: Monsieur Hood 2001: The Reckoning / Morality Play de Paul Mcguigan: Lord de Guise 2002: Irréversible de Gaspar Noé: Marcus 2002: Blueberry, l'expérience secrète de Jan Kounen: Mike Blueberry 2003: Agents secrets de Frédéric Schoendoerffer: capità Georges Brisseau 2004: Blueberry: L'experiència secreta: Mike S. Blueberry 2004: Ocean's Twelve de Steven Soderbergh: François Toulour 2005: Sheitan de Kim Chapiron: Joseph 2006: Derailed de Mikael Håfström: Philippe Laroche 2007: Ocean's Thirteen de Steven Soderbergh: François Toulour 2007: Sa majestat Minor de Jean-Jacques Annaud: Sàtir 2007: Promeses de l'est de David Cronenberg: Kirill 2008: L'Instinct de mort, de la Saga Jacques Mesrine de Jean-François Richet: Jacques Mesrine 2008: L'Ennemi public n° 1, de la Saga Jacques Mesrine de Jean-François Richet: Jacques Mesrine 2009: À Deriva d'Heitor Dhalia: Mathias 2010: Black Swan de Darren Aronofsky: Korolyevna 2010: A Dangerous Method de David Cronenberg: Otto Gross 2010: Le Moine de Dominik Moll: caputxí Ambrosio 2010: Notre jour viendra de Romain Gavras: Patrick 2014: La bella i la bèstia (La Belle et la Bête): Bête 2015: Mon roi: Georgio Milevski 2016: Jason Bourne: Asset 2017: O Filme da Minha Vida: Nicolas Terranova 2017: Gauguin - Voyage de Tahiti: Paul Gauguin 2018: The World Is Yours: Henri 2018: Black Tide: François Visconti 2018: The Great Mystical Circus: Jean-Paul 2018: The Emperor of Paris: Eugène-François Vidocq 2018: Default: Conceller delegat de l'FMI 2018: Porta dos Fundos: James Bond 2019: Especials: Bruno 2020: Underwater: captain W. Lucien 2020: Westworld: Engerraund Sera 2020: Le Bonheur des uns... de Daniel Cohen

Curtmetratges 1992: Un diumenge sense ales d'Anthony Soutter 1994: 3000 scénarios contre un virus: La Teuf d'enfer de Patrice Cazes 1994: Putain de porte de Delphine Quentin i Jean-Claude Flamand 1994: Tina et le revolver d'Anthony Soutter 1994: Elle voulait faire quelque chose de Dodine Herry-Grimaldi 1995: Valse nocturne de Christopher Barry 1998: Compromis de Sébastien Sort 1998: Article premier de Matthieu Kassovitz 2001: Les frères Wanted 2: La barbichette de Kim Chapiron 2001: Les frères Wanted 3: Le Chat de la Grand mère d'Abdelkrim de Kim Chapiron 2015: Violence en réunion de Karim Boukercha

Com a director 1997: Shabbat night fever (curtmetratge) (+ guió) 1998: Echantillon 97 (curtmetratge)

Com a productor 1997: Shabbat night fever (curtmetratge) 2002: Irréversible 2006: Sheitan 2010: Notre jour viendra 2014: La Belle et la Bête 2016: Juste la fin du monde de Xavier Dolan

A la televisió 1988: La belle anglèse de Jacques Besnard 1992: Warburg: A man of influence de Moshé Mizrahi 1993: Dose mortelle, de Joyce Buñuel 1994: Le juge est une femme de Claude Grinberg: Corsini 1995: Blood of the hunter de Gilles Carle 2007: Lascars de Roch Lener, Philippe Gompel i Noel Kaufmann: veu de Gaffeur 2011: Platane, d'Éric Judor: d'ell mateix 2011: Belmondo, itinéraire... de Vincent Perrot i Jeff Domenech: testimoni 2020 : Westworld de Jonathan Nolan i Lisa Joy: Serac

Condecoracions Cavaller de l'orde Nacional del Mèrit.. Decret del 16 de maig de 2008 aparegut al Diari oficial de la República francesa del 17 de maig de 2008.

Premis i nominacions Premis Festival Internacional de cinema de Tòkio: Premi al millor actor per a Mesrine (L'instint de morti L'enemic públic número 1) 2009. Premi Lumière al millor actor per Mesrine (L'Instinct de mort i L'Ennemi public n° 1) 2009. César al millor actor per Mesrine (L'Instinct de mort i L'Ennemi public n° 1)

Nominacions 1996. César de la millor esperança masculina i César al millor actor per La Haine 2002. César al millor actor per a Als meus llavis

Referències

Enllaços externs

Allociné

Categoria:Actors parisencs Categoria:Guanyadors del premi César Categoria:Actors francesos del segle XXI Categoria:Actors francesos nascuts al segle XX