La teoria de les catàstrofes és un corpus teòric que intenta representar fenòmens naturals que, per les seves característiques discontínues, no poden ser descrits pel càlcul diferencial de manera satisfactòria. En aquest sentit, és un model matemàtic de la morfogènesi. Ha estat aplicada en disciplines científiques diverses, com ara la geologia, la hidrodinàmica, l'òptica, la fisiologia, la biologia, la psicologia o la lingüística.
Plantejada al final dels anys 1950 pel matemàtic francès René Thom −especialitzat en topologia diferencial− i molt difosa a partir de 1968, en la dècada dels 1970 va tenir gran auge en ser impulsada pels estudis de Christopher Zeeman. Té una especial aplicació en l'anàlisi del comportament competitiu i en els models de canvi organitzatiu i evolució social i sistèmica.
Vegeu també Dinàmica de sistemes. Efecte dòmino. Teoria del pendent relliscós. Efecte papallona. Punt d'inflexió. Simetria trencada. Àlgebra de Lie. Trencament espontani de simetria.
Referències
Bibliografia
Aquest article didàctic en conté les números, però tindria un lapsus a partir de l'article d'Ekeland: la classificació de les catàstrofes elementals és definida (amb 11 formes com s'indica) quan 5 paràmetres són presents. D'aquesta manera, el teorema de Thom no tindria una explicació possible al nostre espaitemps de tres dimensions espacials i una de temporal. (Lluny de l'equilibri: sinergètica, autoorganització i teoria de catàstrofes)
Enllaços externs L'origine e il significato della teoria delle catastrofi (L'origen i el significat de la teoria de les catàstrofes) .
Categoria:Matemàtica aplicada Categoria:Àlgebra abstracta Categoria:Teoria de sistemes