La dislèxia és un trastorn específic de l'aprenentatge de base neurobiològica que afecta la capacitat de llegir i escriure de manera fluida i precisa. Es basa en la dificultat d'identificar, comprendre i reproduir els símbols escrits.

Es manifesta, entre d'altres, perquè la lectura de paraules no és global, sinó síl·laba a síl·laba o fins i tot so a so; l'omissió, substitució o la inversió de lletres. Es pot manifestar en la dificultat d'agafar la paraula globalment a primer cop d'ull, i un desxifratge lletra per lletra. A l'hora d'escriure, es pot presentar disgrafia (dificultat en la cal·ligrafia) i per errades d'ortografia natural i d'ortografia arbitrària.

La dislèxia és el trastorn d'aprenentatge més estudiat, afecta per igual a tots els gèneres i és un trastorn hereditari: el 40% dels germans i entre un 30% i un 50% de pares o mares d'un infant dislèctic també ho són. És persistent, és a dir, és presenta en totes les etapes de la vida, tot i que sovint les persones dislèctiques poden acabar llegint i escrivint amb normalitat.

Les persones amb dislèxia poden presentar diverses dificultats en l'aprenentatge lectoescriptor. Per exemple, en la consciència fonològica, és a dir, problemes per identificar i manipular els sons que formen les paraules.

També poden tenir problemes en la descodificació, és a dir, dificultat per associar lletres amb els seus sons corresponents, i errors ortogràfics freqüents (substitució, omissió o inversió de lletres en escriure), així com lentitud en la lectura i escriptura. Això els pot suposar dificultats en la memòria de treball i problemes per retenir i manipular informació verbal a curt termini.

Tipus de dislèxia Dislèxia fonològica És aquella que té la via fonològica afectada, i es caracteritza per:

No haver correspondència so-grafia. Només s'empra la via lèxica: l'alumne/a llegeix per analogia (converteix una paraula desconeguda en una paraula coneguda) L'alumne/a simplifica la paraula Aprofita els elements més familiars. Per exemple, l'alumne/a llegiria “dormien” per “dormirien”. Aprofita la informació contextual.

En general, es pot detectar analitzant el registre de la lectura de l'alumne/a i comprovant que no n'hi ha correspondència so-grafia.

Dislèxia de superfície És aquella que té la via lèxica afectada, i es caracteritza per:

N'hi ha correspondència so-grafia. L'alumne/a comet errades en paraules estrangeres. Tarda el mateix temps en llegir paraules familiars que desconegudes. Té problemes de fluïdesa. Perd el sentit global del text: problemes de comprensió

miniatura|100x100px|Exemple rotació En general, es pot detectar analitzant el registre de la lectura de l'alumne/a i comprovant que s'ha realitzat una lectura sil·làbica.

Les errades més comunes que fa una persona dislèxica de superfície són:

Rotacions Inversions Confonen els fonemes, i els substitueixen Omissionsminiatura|Exemple d'omissió Contaminació: usen totes les lletres, però les ajunten de manera errònia. Dissociacions: fragmenten erròniament les paraules.

Intervenció Cal decidir si es vol intervenir en la via afectada, pel que, es treballa el dèficit, o si, al contrari, es vol compensar la via afectada amb la via que té millor conservada. El següent quadre detalla allò que s'ha de treballar segons la via afectada i/o conservada:Gispert, Dolors; Ribas, Lurdes. Alumnado con dificultades en el aprendizaje de la lectura. Graó Editorial. Escuela inclusiva:alumnos distintos pero no diferentes. 2010 VIES AFECTADESVIES CONSERVADESVia fonològica1. Prendre consciència fonològica 2.Treballar la correspondència so-grafia 3.Automatització de regles1. Lectura conjuntaVia lèxica1. Lectura conjunta 2. Adaptar el text a les paraules que coneix,i anar augmentant el seu repertori1.Treballar la correspondència so-grafia 2.Automatització de regles

Referències

Vegeu també Discalcúlia Llista de trastorns del llenguatge Noves tecnologies dislèxia

Enllaços externs

Associació Catalana de Dislèxia i Altres Dificultats Específiques.

Categoria:Educació especial Categoria:Malalties i trastorns del cervell Categoria:Trastorns de la parla i el llenguatge