Els consorans (en llatí: Consoranni) van ser un poble aquità. El primer a esmentar-los va ser Plini el Vell al dC, a la seva Naturalis Historia, Estava envoltada per una gran muralla defensiva que tancava una superfície de 2,6 ha, una muralla que encara és visible avui dia i en excel·lent estat. La muralla estava equipada amb sis torres circulars i potser una de quadrada.
El territori s'estenia per la conca de riu Salat i la regió del Seronès (la vall al voltant de La Bastida de Seron). Es desconeixen els seus límits precisos, però s'estima que cobria aproximadament l'actual regió de Coserans o, més precisament, la del bisbat de Coserans durant el període medieval.
Cultura La població dels consorans probablement no formava un sol pagus, sinó que estava composta per diversos pagi. Els noms dels habitants a l'antiguitat, tal com revelen diversos altars funeraris o votius trobats al voltant de Sent Líser, mostren que elements de poblacions celtes veïnes s'havien barrejat amb una població indígena de parla aquitana.
El poble es va adaptar als costums i tradicions romanes, però va conservar una forta empremta de les tradicions preromanes. Durant el període romà, es van continuar venerant deïtats locals, com ara la deessa Ande a Caumont o el déu Arsilunnus a Argenh (cf. Panteó pirinenc). Es troben rastres de la deessa celta Belisama a Sent Líser, i també es veneraven déus romans, tot i que de vegades s'assimilaven als indígenes: Júpiter porta l'epítet Haloissus a Gajan i es descriu com a «donador de les bones estacions», una atribució força poc romana, a Era Escura.
Els consorans van ser cristianitzats força aviat, al o . Gregori de Tours atribueix la seva cristianització al bisbe Valerius (de qui es diu que va donar el seu nom al mont Valier), però aquesta figura sembla més o menys llegendària. L'any 506, al Concili d'Agde, però, es testimonia definitivament un bisbat a Sent Líser: el seu bisbe era Gliceri i és del seu nom que deriva l'etimologia de Sent Líser.
Notes
Referències
Bibliografia
Categoria:Grups aquitans Categoria:Història de Comenge Categoria:Història de l'Arieja