Dendrocolaptes és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels furnàrids (Furnariidae). Agrupa a espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic). Els seus membres se'ls coneix pel nom comú de grimpasoques.

Descripió Els grimpasoques d'aquest gènere són força grossos, mesuren entre 25 i 28 cm de longitud. Els becs són forts i rectes. Els colors són una variació de marró, marró-olivaci, vermellós i castany, algunes espècies exhibeixen més pigallat que grimpasoques d'altres gèneres. Les llargues cues rígides tenen ràquis que usen com a suport per pujar troncs i branques, com ocells els picots.

Distribució i hàbitat Es distribueixen des del sud de Mèxic, per Amèrica Central i del Sud, fins als turons andins del nord-oest de l'Argentina per l'oest, i fins al sud del Brasil i nord-est de l'Argentina per l'est.

Són arborícoles, i l'hàbitat natural són les selves humides. Freqüentment segueixen ràtizies de formigues legionàries per capturar les preses que aquestes espanten en passar. També solen ajuntar-se a estols mixtes d'alimentació.

Taxonomia El gènere Dendrocolaptes va ser introduït pel naturalista francès Johann Hermann l'any 1804. L'espècie tipus va ser designada posteriorment com a Dendrocolaptes certhia pel zoòleg anglès George Robert Gray el 1840.

Fins la segona dècada del D. certhia i D. sanctithomae eren considerades coespecífiques, però van ser separades sobre la base de diferències de vocalització, comportament i morfològiques.

En un estudi de Batista et al. (2013), on es va descriure un nou taxó Dendrocolaptes retentus (com a espècie separada), es va proposar que totes les sis subespècies del "complex D. certhia" (menys D. c. polyzonus) fossin elevades a espècies plenes (amb bases genètiques febles i encara que els cants siguin aparentment tots similars), però aquest tractament no es justificaria sota els criteris del Concepte Biològic d'Espècie (BSC). La Proposta Núm. 621 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC) que proposava el reconeixement de D. retentus com a nova espècie plena i la separació de les subespècies D. c. juruanus, D. c. medius, D. c. concolor, D. c. ridgwayi i D. c. radiolatus, va ser rebutjada. Tanmateix, el taxó D. c. retentus va ser reconegut com a nova subespècie. El Comitè Brasiler de Registres Ornitològics (CBRO) va passar a reconèixer totes les espècies separades com a vàlides, el que no va ser adoptat per les principals classificacions.

El nom genèric Dendrocolaptes deriva del grec antic «δενδροκολαπτης / dendrokolaptēs» que significa “ocell que pica els arbres”, que es compon de les paraules «δενδρον / dendron» que significa “arbre” i «κολαπτω / kolaptō» que significa “picar”.

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per cinc espècies: Dendrocolaptes sanctithomae - grimpa-soques barrat occidental. Dendrocolaptes certhia - grimpa-soques barrat del Xingu. Dendrocolaptes picumnus - grimpa-soques variable. Dendrocolaptes hoffmannsi - grimpa-soques de Hoffmanns. Dendrocolaptes platyrostris - grimpa-soques del Planalto. Les classificacions Manual dels ocells del món (HBW) i Birdlife international (BLI) consideren la subespècie D. sanctithomae punctipectus del nord de Colòmbia i nord-oest de Veneçuela com a espècie separada, sobre la base de diferències de vocalització i morfològiques: D. punctipectus - grimpa-soques barrat oriental.

Referències

Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud Categoria:Ocells d'Amèrica Central