Conirostrum és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels tràupids (Thraupidae). Inclou espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic). Als seus membres se'ls coneix pel nom comú de tàngara beccònica.
Descripció Les tàngara beccònica són petits tràupids que mesuren entre 9,5 i 13 m de longitud, semblants a parúlids, caracteritzats pel bec esvelt i punxegut.
Alguns autors els divideixen en dos grups, els "veritables" (C. ferrugineiventre, C. sitticolor, C. albifrons, C. tamarugense, C. rufum i C. cinereum), de patró de plomatge variat, però amb predominància de blau, gris o roig a la majoria de les espècies i la resta de colors de plomatge predominant gris-blau i que podrien constituir un gènere separat Ateleodacnis.
Distribució i habitat Es distribueixen des de l'extrem oriental d'Amèrica Central (est de Panamà), per Amèrica del Sud, fins al nord de Xile, nord-oest i nord-est de l'Argentina i sud del Brasil.
Els que serien el "veritables" principalment es troben en boscos montans andins o a prop; i la resta habiten les vores de selves humides de terres baixes (C. bicolor, C. margaritae, C. speciosum i C. leucogenys).
Taxonomia El gènere Conirostrum va ser introduït el 1838 pels naturalistes francesos Alcide d'Orbigny i Frédéric de Lafresnaye amb la tàngara beccònica cendrosa (Conirostrum cinereum) com a espècie tipus.
Chrysothlypis i Oreomanes van ser anteriorment tractats com a membres d'una família Coerebidae, i per altres autors com pertanyent a Parulidae, i posteriorment tractats temptativament a Thraupidae. Les dades geneticomoleculars van indicar que haurien de ser incloses a Thraupidae, com a gèneres germans.
Les dades presentades pels amplis estudis filogenètics recents de Burns et al. (2014) i Barker et al. (2015) van mostrar que Oreomanes està profundament embotit dins Conirostrum; com a resultat, Burns et al. (2016) ho van transferir a Conirostrum; aquesta inclusió va requerir un canvi de nom, ja que en canviar dOreomanes fraseri a Conirostrum fraseri (Sclater, 1860) es converteix en un sinònim posterior de Conirostrum cinereum fraseri; el nom més antic disponible era Conirostrum binghami, que va ser així adoptat. Aquests canvis taxonòmics van ser aprovats en la Part 15 de la Proposta Núm. 730 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC).
En un principi, la subespècie C. cinereum fraseri, dels Andes del sud-oest de Colòmbia i est de l'Equador, era considerada una espècie separada de Conirostrum cinereum: la tàngara beccònica cendrosa (Conirostrum fraseri; Sclater, 1859) per les classificacions Manual dels ocells del món (HBW) i BirdLife International (BLI) (del Hoyo and Collar 2016) principalment sobre la base de les diferències de plomatge i ecologia. Tanmateix, un examen més detallat dels exemplars va suggerir que les diferències no eren pronunciades com es pensava originalment i possiblement clinals, de manera que fraseri va tornar al nivell de subespècie.
El nom genèric Conirostrum es compon de les paraules llatines «conus» que significa “con”, i «rostrum», “bec”.
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per onze espècies: Conirostrum margaritae - tàngara beccònica perlada. Conirostrum bicolor - tàngara beccònica bicolor. Conirostrum speciosum - tàngara beccònica culroja. Conirostrum leucogenys - tàngara beccònica d'orelles blanques. Conirostrum albifrons - tàngara beccònica coronada. Conirostrum binghami - tàngara beccònica gegant. Conirostrum sitticolor - tàngara beccònica dorsiblava. Conirostrum ferrugineiventre - tàngara beccònica cellablanca. Conirostrum tamarugense - tàngara beccònica dels tamarugos. Conirostrum rufum - tàngara beccònica rogenca. Conirostrum cinereum'' - tàngara beccònica cendrosa'''.
Referències
Categoria:Ocells d'Amèrica Central Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud