miniatura|Ass´riai sota Salmanassar III Salmanassar III fou rei d'Assíria, fill d'Assurnasirpal II. Va regnar 37 anys del 859 al 824 aC i va seguir la política paterna. Fonts principals del seu regnat són l'obelisc de basalt negre del rei amb explicació dels tributs i un detall de les seves campanyes militars (109 línies) que es complementa amb un monòlit del rei amb 156 línies de text, i complementat al seu torn per inscripcions en lamines de bronze que cobrien portes de fusta de les ciutats que tothom podia llegir; els relats però són menys detallats que els d'Assurnasirpal II i de vegades les campanyes es descriuen en unes poques paraules, sent més un catàleg que una història. Les campanyes les va fer durant 26 anys del seu regnat i després foren dirigides pel tartan Ashur-Dayan; el seu relat segueix per territoris i no per anys.
Bit Adini miniatura|Estàtua del rei Salmanassar III Després de la submissió per Assurnasirpal II, Bit Adini es va recuperar. No se sap que va passar durant el renat d'Akhuni que va provocar les hostilitats, però probablement un impagament o un retard del tribut. El país fou envaït el 859 aC arrasant algunes ciutats (Lala'ati, Bur Mar'âna i Pakarrukhbuni) però sense atacar la capital. Des de Bit Adini va passar al país de Gurgum (o Gamgum), al nord de Bit Adini, on regnava Matalla, que va pagar tribut; després va passar al regne de Samal (Sam'al) on regnava Khanu o Kha'anu, que era aliat de Sapulumi de Patin, d'Akhuni de Bit Adini i de Sangara de Khati o Karkemish. El rei Khanu fou derrotat al naixement del riu Salvar, al peu de les muntanyes Amanus; després els assiris van creuar l'Orontes i van ocupar la fortalesa d'Alizir, que pertanyia a Sapulumi de Khattim, que va fugir i va atreure a l'aliança contra assíria al rei de Kui o Kati (potser el regne de Que, el nom del rei no està indicat), al rei Pikhiris de Chilikka (Cilícia) i al rei Bur Anati de Yasbuk, però els aliats foren derrotats per Salmanassar i en la batalla el príncep Bur Anati va caure presoner; 25000 soldats de la coalició van morir, i el territori de la costa del golf d'Issos (Alexandretta) incloent diverses ciutats (Jazaz, Nulia i Butanu) fou assolat.
El 858 aC va tornar a Bit Adini i van assetjar Til Barsip que sembla que era la capital; el rei va poder fugir i fou perseguit sent atrapat a la fortalesa de Shitamrat a l'altre costat de l'Eufrates; el país fou devastat i fins i tot una fortalesa del rei de Karkemish va patir la fúria assíria. Khaian rei de Samal, Aramu rei de Bit Agusi, Sangara rei de Karkemish i Katazilu rei de Khummukhi (Kummuy) van enviar tribut. Salmanassar va abandonar la zona cap a Nairi.
Altre cop va tornar a Bit Adini el 857 aC. El setge de Til Barsip sembla que s'havia mantingut des de l'any anterior i quan el rei va tornar va capitular. La resistència es va enfonsar, la fortalesa de Nappig (a l'oest de l'Eufrates) que resistia, també es va rendir, i el país fou annexionat. Es va nomenar un governador, i colons d'Assíria hi van anar a establir-se. La darrera posició que va mantenir la resistència fou Shitamrat, on Akhuni fou capturat i cal suposar que va ser executat.
Cada vegada que els assiris van estar a Bit Adini, piràmides de caps tallats es van posar a les portes de les ciutats que eren atacades, i moltes ciutats foren destruïdes i cremades.
Bit Agusi, Patin, Argana (Hamath), Qarqar miniatura|Obelisc de basalt negre Els següents estats arameus cap a l'oest eren Bit Agusi i Patin al nord i Hamath (Amat) i Damasc al sud. Irkhulina d'Hamath era un rei poderós, però sense arribar al nivell de Damasc on governava Ben Hadad II. Si els dos estats formaven coalició i aconseguien l'aliança dels estats de Fenícia i Israel, podien desafiar als assiris. Les pretensions a l'hegemonia de Damasc van dificultar la unió que no es va concretar fins que el rei es va acostar en la campanya del 854 aC.
En aquest any va sortir de Nínive i va creuar el Tigris i es va dirigir cap al Balikh, a la ciutat de Giammu que va ocupar i saquejar (enviant el botí a Assur). De Kitlala es va dirigir a la fortalesa al riu de Kar-Shulman-asharid i va creuar l'Eufrates amb bots. Es va dirigir cap a la ciutat "que els hitites anomenaven Pitru" que és la ciutat bíblica de Pethor, i que els assiris anomenaven Asshur-utir-asbat, a la riba del Sagur, on va rebre el tribut de Sangar de Karkemish, de Kundashpi de Kummukh, d'Aramu de Bit Agusi, de Lallu el melidseu (de Malatya), de Khayani o Khaianu de Bit Gabbar (Bit Gabar), de Kalparuda o Karparuda de Patin i de Kalpanida de Gurgum; els tributs eren plata, or, plom, coure, objectes de coure.
D'allí va sortir cap a Khalman (Alep). Els potencials rivals temien el seu exèrcit i es van sotmetre entregant tributs de plata i or. D'Alep va marxar en direcció a Hamath i es va acostar a dues ciutats d'aquest rei: Adennu, Mashga (o Barga), que va ocupar; després es va presentar a Argana, la seu reial,situació incerta; podria estar propera a Arvad o al llac d'Homs que també va conquerir; les ciutats foren incendiades i el botí enviat a Assíria. D'Argana va sortir cap al nord, seguint l'Orontes, fins a Qarqar que era una ciutat reial o la nova capital del rei d'Hamath,La situació exacte de Qarqar és incerta. Maspero la identifica amb l'Apamea del Líban clàssica i la Qalat al-Mudiq moderna la qual fou destruïda i incendiada. Es va presentar llavors un exèrcit format per 1.200 carros i 20.000 homes de Daddaridri (Ben Hadad II), rei de Damasc, 700 carros i 10.000 homes d'Irkhulina d'Hamath, 2.000 carros i 10.000 homes d'Acab (o Ahab) rei d'Israel, 500 homes del regne de Que (gentilici quans) a l'extrem sud-est de Cilícia,A grans trets correspon a la Província de Hatay o Alexandretta 1.000 homes de Musri, 10 carros i 10.000 homes d'Irkanata, 200 homes de Matinu Baal d'Arvad, 200 homes d'Usanata, 30 carros i 10.000 homes d'Adunu Baal de Sidó (Shian), 1.000 camells de Gindibu l'àrab (en aquest punt hi ha un tros il·legible que donava el nom d'un regne i la seva participació), 1.000 homes de Baasha fill de Kukhubim d'Ammon. En conjunt haurien format un exèrcit de 64.000 homes i 4.000 carros, que sembla que foren derrotats entre Qarqar i Gilzan i 14.000 soldats de l'aliança foren morts segons els assiris. Sense aturar-se va seguir fins a l'Orontes i després va abandonar el país. El fet que no seguissin saquejos, destruccions o pagaments de tributs ja ens informa que la victòria, si existí, fou pírrica. La coalició anti-assíria es va desfer després de la batalla però havia aconseguit el seu objectiu i les pèrdues assíries devien ser molt altes.
Slamanassar III no va retornar fins al 849 aC. El trajecte fou similar i els aliats per oposar-se foren els mateixos. Aquesta vegada el rei reclama la mort de deu mil enemics però tampoc va aconseguir ni tributs, ni nou territori i segurament aquesta campanya fou un fracàs i es va haver de retirar. El monòlit acaba sobtadament cosa prou informativa de la manca d'èxit.
Per tercera vegada va retornar el 846 aC i aquesta vegada va reunir una força enorme, que es xifra en 120.000 homes, i es va dirigir a Hamath; altre cop va ser enfrontat per Ben Hadad II i els seus aliats i altre cop el rei assiri es proclama vencedor sense que sigui més veritat que les altres vegades.
La quarta vegada fou el 842 aC, quan Ben Hadad II ja havia mortBen Hadad II o Dad Idri II fou assassinat per Hazael o Jazael i ara regnava el cruel Hazael. També el rei d'Israel Acab havia mort i governava Joram, rei de Judà, però això potser ja s'havia produït a la darrera campanya (Joram va governar vers 849/845 aC fins vers 842/841 aC) mentre a Samària (Israel) governava l'usurpador Jehú. Cap d'ells tenia la mateixa predisposició a enfrontar al terrible exèrcit assiri. Els altres aliats es volien sostreure de la influència de Damasc i no presentaven un front unit. Les ciutats fenícies de Tir i Sidó estaven disposades a pagar tribut a canvi de no ser molestats en el seu comerç. Jehú va optar per enviar un important tribut, però amb l'esperança d'obtenir suport assiri contra Damasc. Hazael va haver d'enfrontar sol als assiris; va preparar el seu camp a Saniru (mont Hermon) on va esperar l'assalt. En la batalla va perdre sis mil homes i 1121 carros (i 470 cavalls) i va haver de fugir cap a Damasc on fou perseguit i assetjat pels assiris. Però aquests no tenien prou força per prendre la ciutat per assalt. El rei va tallar alguns arbres de la rodalia que va enviar als temples d'Assíria i va abandonar el setge dirigint-se cap a l'Hauran on va saquejar i cremar les ciutats. Finalment els assiris van retornar.
El darrer intent a la zona fou el 839 aC quan va creuar l'Eufrates per 21a vegada i va marxar contra les ciutats del rei Hazael; el rei assiri reclama la conquesta de quatre ciutats o fortaleses i diu que els enemics s'havien retirat però no esmenta ni botí ni parla per res de Damasc.
A Patin vers el 831 aC es va apoderar del tron un usurpador, Surri, que va enderrocar a Lubarna IIsuccessor de Kalparuda o Karparuda (Karpuranda) i va refusar pagar el tribut. Dayan Ashur va fer una expedició al país i va imposar el tribut
Urartu miniatura|Estela commemorativa de la batalla de Qarqar Assíria havia començat a fer campanyes al país de Nairi en temps de Teglatfalassar I (vers 1115 a 1076 aC). Després hi va entrar diverses vegades Assurnasirpal II però mai va intentar annexionar el territori. Salmanassar III va començar les seves operacions al territori ara sota hegemonia del regne anomenat pels assiris com Urartu, només pujar al tron, el 859 aC i 858 aCTiele, Records of the Past, pag. 56 nota 3 quan va entrar a Khubuixkia, al sud del llac Van (cap al riu Gran Zab que els armenis van anomenar després Petit Albag) i a l'oest del llac Urmia;aquesta ubicació la donen diversos autors entre els quals René Grousset; Elena Cassin prefereix situar-lo a l'oest del Van i al sud de Nimmi la capital fou ocupada junt amb un centenar de poblacions del país que foren totes destruïdes pel foc; el rei del país era Kaki. Llavors Salmanassar va atacar al rei de Nairi envaint la terra d'Urartu governada per Arame, i va ocupar la fortalesa de Sugunia, però la incursió es va acabar aviat retornant al sud. El 858 aC Salmanassar es va dirigir cap a Gurzan (al nord del llac Urmia) on regnava un príncep de nom Asau, que va pagar tribut; llavors va seguir a Khubuixkia on va assolar la ciutat de Khilaya.
El 857 aC va fer un segon atac: va assolar la regió d'Inziti o Enziti (Hanzith o Anzitene a la regió de Kharpurt) i d'allí va entrar a l'Alzi a l'altre costat del riu Tigris superior, i seguint el curs de l'Arsànies va travessar Suhma (és a dir el futur país de Balahovit o Balabitene) on va conquerir la fortalesa de Vashtal, seguint a la regió de Palu (Dayaeni) i va arribar fins a la capital d'Urartu, Arzashku (possiblement Malazgird). El rei d'Urartu, Arame, es va retirar a les muntanyes Adduri abandonant la capital, i allí fou derrotat i 3400 soldats foren morts, però ell mateix es va poder salvar. El mateix rei diu que va "calcigar el país com un brau salvatge"; piràmides de caps tallats es van amuntonar a les portes de les ciutats i els soldats urartians eren empalats en estaques. A una muntanya anomenada Iritia el rei assiri es va fer aixecar una estàtua de lloança. La regió de Aramili (Apahunik) que corresponia als dominis reials d'Urartu, i Zanziuna foren assolades.S'ha suggerit que aquest desastre hauria suposat el canvi de dinastia a Urartu doncs el següent reu Sarduri I és esmentat com a fill de Luitpri (Lutipris) i, per tant, d'un origen diferent, però Arame hauria governat fins a la seva mort vers el 844 aC Després Salmanassar I va marxar cap a la regió de Zenziun (la futura Akhiovit) i va arribar a l'actual Ardjesh o Ardjish on es va banyar al "mar de Nairi". D'allí va passar fins al llac Urmia pel país de Gilzan o Gilzanu (possiblement Zaravand) el rei del qual se li va sotmetre efímerament. Va retornar a Assíria per Arbela.