Euphonia és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels fringíl·lids (Fringillidae). Agrupa espècies neotropicals que se les coneix amb el nom comú d'eufònia. Juntament amb Chlorophonia formen la subfamília Euphoniinae.
Descripció La majoria dels mascles són de color blau metàl·lic fosc a la part superior i groc brillant a sota. Molts tenen el front pàl·lid contrastat i la cua blanca. Alguns tenen taques blau clar al cap o parts inferiors taronges. Les femelles són de color més uniforme, predominantment de color verd oliva per tot arreu. Tenen una longitud total de 9 a 11 cm. Mengen fruites petites i baies, especialment vesc (Loranthaceae). Algunes espècies també poden menjar alguns insectes.
Taxonomia El gènere Euphonia va ser introduït el 1806 pel zoòleg francès Anselme Gaëtan Desmarest a la seva Histoire naturelle des tangaras, des manakins et des todiers amb Eufonia minuta com a espècie tipus.
En un inici, va ser considerat membre de la família de les tàngares (Thraupidae). Un estudi filogenètic molecular de la família dels fringíl·lids (Fringillidae) publicat el 2012 hi va incloure nou espècies del gènere Euphonia i una única espècie del gènere Chlorophonia, la clorofònia de clatell blau. El cladograma resultant mostrava la clorofonia de clatell blau dins del clade Euphonia implicant que el gènere Euphonia és parafilètic.
Una anàlisi taxonòmica publicada el 2020 va trobar que el gènere Euphonia era parafilètic respecte a Chlorophonia. Per resoldre la parafília els autors de l'estudi van proposar la resurrecció del gènere Cyanophonia que havia estat descrit l'any 1851 per Charles Lucien Bonaparte. Van suggerir que l'eufònia de les Antilles (Chlorophonia musica) hauria de ser l'espècie tipus. El gènere proposat contindria tres espècies: l'eufònia de les Antilles, l'eufonia de carpó daurat (C. cyanocephala) i l'eufònia elegant (C. elegantissima). Una manera alternativa i més senzilla de resoldre la parafília seria traslladar les tres espècies d'Euphonia a Chlorophonia, que ha estat seguit pel COI.
El nom del gènere prové del grec antic «εὖ/eû», que significa “bé”, “bo”, i «φωνή/phōnḗ», “so” i, per tant, “que sona bé”, a causa de les vocalitzacions agradables de l'ocell.
Taxonomia Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025), aquest gènere està format per vint-i-cinc espècies: Eufònia de Jamaica (Euphonia jamaica Linnaeus, 1766) Eufònia de capell (Euphonia saturata Cabanis 1861) Eufònia plúmbia (Euphonia plumbea Du Bus de Gisignies, 1855) Eufònia de gorja porpra (Euphonia chlorotica Linnaeus, 1766) Eufònia de Finsch (Euphonia finschi Sclater, PL & Salvin, 1877) Eufònia del Magdalena (Euphonia concinna Sclater, PL 1855) Eufònia de Trinidad (Euphonia trinitatis Strickland, 1851) Euphonia godmani (Brewster, 1889) Eufònia de matollar (Euphonia affinis Lesson, RP, 1842) Eufònia de coroneta groga (Euphonia luteicapilla Cabanis 1861) Eufònia de barbeta blanca (Euphonia chrysopasta Sclater, PL & Salvin, 1869) Eufònia culblanca (Euphonia minuta Cabanis 1849) Eufònia bronzada (Euphonia chalybea Mikan, 1825) Eufònia violàcia (Euphonia violacea Linnaeus, 1758) Eufònia gorjagroga (Euphonia hirundinacea Bonaparte, 1838) Eufònia becgrossa (Euphonia laniirostris d'Orbigny & Lafresnaye, 1837) Eufònia de front tacat (Euphonia imitans Hellmayr, 1936) Eufònia olivàcia (Euphonia gouldi Sclater, PL, 1857) Eufònia culrogenca (Euphonia fulvicrissa Sclater, PL, 1857) Eufònia de coroneta taronja (Euphonia anneae Cassin, 1865) Eufònia de ventre taronja (Euphonia xanthogaster Sundevall, 1834) Eufònia verdosa (Euphonia mesochrysa Salvadori, 1873) Eufònia d'espatlles grogues (Euphonia cayennensis Gmelin, JF, 1789) Eufònia ventre-rogenca (Euphonia rufiventris Vieillot, 1819) Eufònia de ventre castany (Euphonia pectoralis Latham, 1801)
Notes taxonòmiques Euphonia godmani es va separar de E. affinis l'any 2021 sobre la base d'estudis de les vocalitzacions, plomatge i d'anàlisi genètics. Aquesta separació ha estat acceptada pel COI i la llista Clementes/ebird, tanmateix, el Manuals del ocells del món (HBW), BirdLife International (BLI) i el Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica (ITIS) segueixen considerant-la subespècie d'affinis.
Euphonia vittata (Sclater, 1861) del que només es coneix per un únic exemplar al Museu Britànic d'Història Natural amb la localitat tipus donada com a Rio de Janeiro, en l'actualitat es considera un híbrid intragenèric entre E. pectoralis i E. xanthogaster.
Referències
Categoria:Ocells d'Amèrica Central Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud