miniatura|Teglatfalassar III Teglatfalassar III, també anomenat Tiglat-Pilèsser III (en accadi: 𒆪𒋾𒀀𒂍𒈗𒊏 «Tukultī-Apil Ešarra»: La meva confiança és en el fill d'Esharra), va ser rei d'Assíria des del 2 de maig del 745 aC al 727 aC. La seva relació amb el rei anterior Aixurnirari V és incerta. Podria ser el seu fill, el seu germà o un usurpador (un cap militar o tartan) proclamat per aquells que s'havien aixecat un o dos anys abans. Encara que la Llista dels reis d'Assíria el fa fill d'Adadnirari III els erudits pensen que va ser general i governador de Kalhu, i el seu nom era Pulu. Se sap que va pujar al tron al mig de la guerra civil el 13 Ayaru de 745 aC, en el que podria ser un cop d'estat per posar fi a l'anarquia, i on es va exterminar a la família reial. El nom adoptat seria per recordar al gran conqueridor Teglatfalassar I. Els experts detecten el seu origen com usurpador perquè en cap inscripció no esmenta els seus ancestres com era costum entre els reis assiris i es limita a parlar "dels reis, els meus pares" sense cap nom ni títol.
Fonts del regnat Les fonts del seu regnat són: les inscripcions en pedra que narren els fets de manera cronològica (en part mutilats més tard per Assarhaddon 681 aC-669 aC); les inscripcions en argila que narren algunes campanyes del rei en orde geogràfic i no cronològic, i les llistes en argila amb la relació de països conquerits, sense detalls. La inscripció d'Assurbanipal (669-631 aC o 627 aC) complementen les dades i permeten tenir un bon coneixement del seu regnat.
Campanyes militars El seu poder devia ser prou fort perquè cap pretendent es va aixecar en la seva contra i el mateix any 745 aC ja va començar les expedicions anuals el setembre, a Babilònia, passant per les muntanyes de Zagros. Babilònia estava amenaçada pels arameusi diverses tribus caldees. L'expedició va durar un parell de mesos i va derrotar algunes tribus aramees com els Puqudu i els Li'tan a la zona propera al Regne d'Elam i després es va dirigir a Sippar a l'oest i més tard al sud cap a Nippur. Regnava a Babilònia Nabonassar (747 aC-734 aC) successor de Nabu-shuma-ishkun (761 aC-747 aC), que va pagar un tribut a Assíria que feia temps que no es pagava. Va dividir l'estat en quatre províncies amb governadors assiris. El rei va fer sacrificis a Sippar, Nippur, Babilònia, Borsippa, i a altres ciutats menors, sacrificis dedicats a Marduk, Bel, Nabu, i altres deïtats. Nabonassar va conservar el tron només de nom però el verdader monarca era el rei d'Assíria.
Contra l'Imperi Mede L'any següent va dirigir les seves forces a Namri i Mataa, l'Imperi Mede. Hordes de gent de Namri havien fet incursions a Assíria durant els darrers anys. Teglatfalassar va entrar el país a través de Bit-Zatti, Bit Abdadani, Arziah, i altres districtes cap a Nishai; els districtes de Bit-Sumurzu i Bit Khamban els va agregar al territori assiri i va nomenar governadors. Va restaurar la ciutat de Nikur, una de les destruïdes al començament de la campanya, i la va repoblar amb colons; els assiris van entrar a Mataa (Mèdia) però no directament el rei sinó una part de l'exèrcit manat per Asshur-dani-nani, que havia de castigar a les tribus situades al sud de la mar Càspia; la marxa està descrita però la manca de coneixements geogràfics de la zona no permet seguir-la.
Atac als regnes arameus El 743 aC el rei va fer una expedició contra Bit Agusi, on regnava Matilu que estava sota influència d'Urartu. Va assetjar Arpad, la capital. Matilu tenia l'aliança de Sulumal de Melid o Meliddu (Malatya), el rei Tarkhulara o Tarkhularas de Gurgum i el rei Kushtashpi de Kummukh, però l'aliança principal era la del rei d'Urartu, que va atacar directament territori assiri forçant al rei Teglatfalassar a retornar a corre-cuita creuant l'Eufrates per la zona de Til Barsip i dirigint-se cap al nord. Es va lliurar una batalla en un lloc al sud-est de Khummukhi, entre Khalpa (a la Commagena/Kummukhi) i Kishtan (moderna Kustam, prop de Biredjik) on van triumfar els assiris. Va assetjar Arpad altre cop (el setge durarà tres anys) amb un exèrcit i va marxar al nord destruint les ciutats d'Izzida, Ququsanshu i Kharbisina, arribant a Amedi i encara més al nord, i ja no van seguir endavant perquè els soldats estaven cansats.
El 742 aC les forces assíries van atacar Kummukhi i van derrotar les forces locals i d'Urartu a Khalpa o Khalpi. El rei local Kustashpidi va haver de pagar tribut a Assíria.
No es coneix activitat militar e4l 741 aC fora del setge d'Arpad.
El 740 aC es va rendir Arpad. Tropes assíries van creuar Kummukhi. El rei de Gurgum, Tarkhularas, Dadilu de Kask (lloc no identificat) i el de Meliddu, Samulal, van pagar tribut. El van seguir Urikki de Que, Azriyau de Yaudi-Samal, Uassurme (Wasu Sharumush) de Tabal, Ushkhitti d'Atun (propera a Tabal), Urballa de Tokhan, Tukhammi d'Ishtunda, i Urimmi de Khubishna. El rei Tutammu de Khatina o Patin va ser el cap de la resistència contra els assiris.
Contra l'expansió d'Urartu El 739 aC es va fer una expedició a Ullubu i a Kirchu o a Kilkhi, que haurien caigut en mans d'Urartu, però d'aquesta campanya no se'n coneixen detalls. Els dos districtes van ser ocupats i no els va saquejar com habitualment sinó que els va restaurar com a territori assiri amb un governador amb seu a la ciutat d'Asshur-iqisha acabada de construir.
A Carquemix i l'Imperi Mede L'any 738 aC els assiris es van presentar a Karkemish on van imposar Pisiris com a rei. Van fer una expedició contra Yaudi-Samal, on el rei Azriyau va acabar deposat potser el 738 aC i van posar al tron un descendent de l'antiga casa reial, Panammuruwa II o Panammu. El regne va incorporar alguns territoris del veí regne de Gurgum. Va derrotar el rei Tutammu de Patin, van ocupar la capital Kinalia, i el rei va ser fet presoner i deposat; el regne va esdevenir la província assíria d'Umqi amb un governador assiri. Tabal va pagar tribut. Els assiris van seguir cap al sud; Azarià de Judà sembla haver exercit una certa hegemonia entre diversos prínceps aliats a la zona: Hamath, Damasc, Israel i Judà, que havien format una aliança de la que també n'havien format part Karkemish, Kummukh, Que, Melid o Meliddu, Tir, Biblos i altres, fins a 19 estats, i que els assiris havien aconseguit desmuntar en part. Ara al penetrar al sud, les ciutats de Fenícia van pagar també tribut encapçalats pel rei Sibittibi'ili de Biblos i Hirom de Tir. El mateix van fer el rei Rezin de Damasc, el rei d'Israel Menahem, i la reina Zabibi d'Aribi. La campanya assíria als districtes que van mantenir l'oposició és quasi desconeguda; se sap que una ciutat, Kullani, possiblement la bíblica Kalneh, la van capturar, però probablement van ser ocupades o destruïdes unes quantes més. Els assiris es van annexionar el regne d'Hama o Hamath (governat per Enilu), almenys en part, i la regió de Khatarikka (Celesíria). Es van establir a la zona trenta mil colons assiris procedents d'Ulluba i Kilkhi on el rei havia estat l'any anterior i altres milers van enviats als llocs que aquests colons havien deixat.
El 737 aC Teglatfalassar III va haver de fer una nova expedició a Namri i a Mataa. Va assolar els districtes arameus de Bit Sanguibuti, Bit Khamban i Sumurzu. Els assiris van trobar ferotge resistència per part del príncep de Bit Kabri, el successor de Battanu, que ja s'havia destacat a la lluita el 744 aC.
El 736 aC es van repetir els atacs contra Ullubu i Kirchu o Kilkhi i va conquerir Kastirru, Parisu, Tashuya, Mantu, Sarda'urri, Diulla, Mont Nal, Sikibru, Asurdeo, Babutta, Lusia i Bisia i les fortaleses a la rodalia del mont Nal a la frontera d'Urartu.
Urartu L'any 735 aC el rei va dirigir l'exèrcit contra Urartu, però els annals no estan ben conservats i la manca de coneixement geogràfic fa difícil reconstruir la campanya; en un text es dona una llarga llista de ciutats conquerides (Ina, Sassu Libsaa, Lukia, Mont Shimirra, Ushurnu, Uzurra, Kuta, Urra, Arana, Taba, Valli'a, Kilisa, Iguida, Dinabli, Abbissa, Jarbisinna, Tasa del país d'Inzi o Enzi, Angana i Binzu i les fortaleses frontereres). Segons el relat, els assiris van creuar els rius Kallab i Shukur, conquerint les ciutats de Jista, Jirabisina, Barbas i Tasa fins al riu Ulurush ocupant les ciutats de Daikansha, Sakka, Ippa, Ilisansha, Lukadansha, Kuda, Iluguia, Dania, Danzium, Ukai, Lukia, Abrania, Yusa, Mukrania i Ura (al centre del país de Musri). Els assiris van arribar fins a Turushpa, la capital d'Urartu, que van assetjar mentre el país era devastat fins al mont Bidarshu (de localització desconeguda però relativament llunyà a Turushpa), però no va poder ser presa per manca de vaixells per fer complet el bloqueig i finalment el rei assiri va aixecar el setge i va retornar a Assíria. El regne d'Urartu ja no va desafiar a Assíria en els següents anys.
Quan Rusa I va heretar el tron d'Urartu, Teglatfalassar III va intentar expandir el seu imperi continuant les campanyes contra Urartu, que van envair repetidament obligant Rusa a passar els primers anys del seu regnat lluitant contra les forces d'Assíria fins que va aconseguir infligir una dura derrota als assiris entre el 734 i el 727 aC, en la qual l'exèrcit assiri va ser totalment aniquilat.
A la regió de Síria El 734 aC es va fer campanya cap a Síria. Potser aquest any, el rei Urikki (Awarikkus) de Que va ser destituït i substituït per Asi Tiwata. Van enviar tribut el rei Salumal de Meliddu, Dadi Ilu de Kask, i Ushkhitti d'Atun. La regió de Fenícia al nord del que va ser el riu Eleutheros, excepte Arvad o Àrados (on regnava Abdillit, al que va succeir Maton Baal) va ser convertida en província; les ciutats al sud del riu van restar independents pagant un tribut. Les forces reials van arribar prop de Damasc assolant les ciutats de Siannuu, Vanu i Sau, el territori de Kar Kimmon (Kar Dadda), la ciutat de Khatarikka o Khittarikka, el territori de Nukudina i ciutats properes i van agafar direcció a la costa, que van seguir cap al sud. Entre les ciutats sotmeses Ashjani, Yadabi, Ilitarbi, Zitanu, Atinnu i Bumanu. La primera ciutat atacada a la costa hauria estat Ashdod, ocupada fàcilment, i van seguir Ascaló i Ekron (a l'interior) junt amb ciutats com Ri'raba, Ri'sisu, Gal'za, i Abilakka. Finalment es va presentar a Gaza on regnava Hanno (Khanunu), que no es volia enfrontar als assiris i va fugir a Egipte on esperava obtenir el suport del faraó; però els egipcis no van ajudar a Gaza que era la darrera fortalesa abans que els assiris poguessin entrar al país del Nil (tots els estats i territoris entre Cilícia i la frontera egípcia, excepte Judà, depenien ja d'Assíria i/o li pagaven tribut). Va conquerir Gaza i els seus ídols se'ls van emportar cap a Assíria. Va establir un príncep local com a rei titella, que havia de pagar un fort tribut a Assíria. Va introduir el culte a Asshur al que s'adorava junt amb les deïtats natives. Ara podia atacar Judà, on Azarià (Uziyah ben Amatzyah) havia mort a causa de la lepra cap a l'any 736 aC i l'havia succeït el seu fill Jotam però al cap de dos anys va morir i el va succeir el seu fill Acaz, que era un infant al pujar al tron. El rei d'Israel (Samària) Pècah hauria pogut convèncer fàcilment a Judà per formar part d'una aliança contra els assiris amb Rezin de Damasc, però els dos regnes van preferir envair el territori en un conflicte anomenat guerra sirio-efraïmita: van marxar cap al sud a l'est del riu Jordà i van ocupar Elath que Azarià havia agregat al regne com a port essencial pel seu comerç; des d'allí es van dirigir al nord en direcció a Jerusalem. El rei Acaz va demanar ajut a Assíria i per obtenir-la va despullar de béns el temple i va buidar el seu propi tresor. El rei assiri va rebre l'ambaixada i va prometre ajuda. Quan els dos reis atacants ho van saber van abandonar Judà i van retornar al nord però no de manera unida contra els assiris sinó cadascun cap al seu propi territori.
Israel