Nordland (Nordland en noruec, Nordlándda en sami septentrional) és un comtat de Noruega, el més meridional de l'àrea de Nord-Norge. El comtat fa frontera amb els comtats de Troms al nord, Nord-Trøndelag al sud, Norrbotten (Suècia) a l'est, Västerbotten al sud-est i l'oceà Atlàntic (Mar de Noruega) a l'oest. La capital és Bodø. L'illa àrtica de Jan Mayen és administrada per Nordland des del 1995.
Té una població de 240.527 habitants (2014) i amb una superfície de 38,456 km² (una mica més de la superfície de Catalunya). Nordland és idèntic a la Diòcesi de Sør-Hålogaland. Nordland establí com a predominí oficial el noruec neutral. El governador del comtat és Odd Eriksen, del Partit Laborista.
Al sud del comtat s'hi troba Vega, que figura a la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La història de Nordland és una llegenda quant als dons de la mar: gaudeix de la costa d'un dels mars més productius del món que ofereixen menjar tot l'any ja des de l'antiguitat, i el mateix mar crea un clima moderat més suau que en qualsevol altre lloc de l'Àrtic.
Història miniatura|esquerra|Pintures rupestres prehistòriques mostrant vaixells a Rødøy.
Edat de pedra Hi ha evidència d'assentaments humans a Nordland fa uns 10.500 anys, gairebé tan aviat com al sud de Noruega. Aquestes persones de l'Edat de Pedra vivien prop de la costa, sovint en les illes i en general al llarg d'estrets prop del mar obert, amb una rica provisió dels recursos marins. Tal evidència arqueològica ha estat trobada a Vega, en petit fiord. Hi ha almenys 15 llocs amb escrits prehistòrics a Nordland, de sud a nord.
Algunes de les cases més antigues de Noruega foren excavades a Langhågan a l'illa Sanna al municipi de Træna; http://www.trana.kommune.no/nordland/trana/tranak.nsf/id/07AA0F0D3827E568C1256E37003591D5 la casa més antiga era ovalada, de 6 x 4,5 m, i està datada pels volts del 4000 aC. Des de la casa és encara visible un petit port, avui a 23 m sobre el nivell mar.
Els 4600 anys de pintures rupestres antigues a Rødøy, que representen un home amb esquís, és la referència més antiga coneguda dels esquís que s'utilitzaven. La ubicació és una mica sorprenent, ja que aquesta illa tenia una capa de neu poc fiable, i el clima escandinau era més càlid a l'Edat de Pedra. http://www.isv.uit.no/seksjon/ark/ansatte/bertelsen/kystfolk.htm Algunes pintures d'aquesta zona foren utilitzades com a pictograma als Jocs Olímpics de Lillehammer el 1994.
Edat de bronze miniatura|esquerra|Fal·lus de marbre a Dønna El primer cultiu agrícola ha estat datat de l'edat del bronze. Aquesta cultura va deixar un gran enterrament de cairns prop del mar, per exemple, a Steigen i Vestvågøy, i la ubicació més al nord és al voltant de Harstad al sud de Troms. Aquests llocs tenen àrees significatives de terres baixes adequades per a l'agricultura, que estan a prop del mar i tenen molts ports naturals.
Les restes més antigues d'un vaixell que s'ha trobat a Noruega foren descobertes en un pantà de Sømna. Conegut com a Haugvikbåten, la peça ben preservada, està guardat al Museu de la Ciència de Trondheim, s'ha datat 800-400 AC durant l'Edat de Bronze nòrdica.
Edat de ferro miniatura|esquerra|Trollfjordslaget - La batalla del Trollfjord de Gunnar Berg Durant moltes generacions Hålogaland havia estat la zona més septentrional de la colònia escandinava. Les restes de les grans cases comunals prop de Borg (Vestvågøy) i a Steigen estan datades per al període Merovinger (ca 600 dC). Hi ha evidència arqueològica important d'una cultura basada en ferro nòrdica al llarg de la costa, des d'aproximadament l'any 200 dC.
Els sami Nordland és considerat part de la Lapònia. Els sami, que no són d'orígens nòrdics, han viscut a Nordland durant almenys 2.000 anys. No només a l'interior, sinó també al llarg dels fiords i, al nord de Nordland, fins i tot a la costa i les illes més grans, com Hinnøya. Hi ha una història al Heimskringla sobre un viking que va arribar a ser un contendent per al tron, Sigurd Slembe. Ell estava fugint del rei, i va ser ajudat pels sami probablement a l'actual municipi de Lødingen. Els sami fins i tot li van construir un vaixell, que fou fet de fusta de pi (els vaixells víquings solen ser fets de fusta de roure i alzina, però aquestes espècies no creixen de manera natural tan al nord). L'actual municipi de Tysfjord és un centre per a la cultura sami de Lule.
miniatura|esquerra|La batalla de Narvik va veure la baralla més dura de Noruega a la Segona Guerra Mundial; prop de 7.500 soldats noruecs van participar en la batalla, juntament amb les tropes britàniques, franceses i poloneses. La reconquesta de Narvik va ser la primera vegada que la màquina de guerra del Tercer Reich es va haver de retirar d'una ciutat capturada.
Edat mitjana miniatura|La granja de Hamsun, Hamarøy, que forma part del Patrimoni Cultural de Noruega. Al gener del 1432 una nau comercial italiana que va anar de Creta a les Flandes fou arrossegada per una tempesta i duta cap al nord on va naufragar; alguns dels tripulants van sobreviure i van arribar a terra en una petita illa prop de Røst. Van ser atesos pels habitants del poble de Røst. La història, explicada per un dels homes, Pietro Querini, dona una de les poques descripcions de la vida a Nordland en aquest període. Querini veu en la gent de Røst (unes 120 persones) molta confiança i veu que són bons catòlics. També esmenta un sacerdot alemany, que pot parlar en llatí.
La gent vivia de la pesca de bacallà i l'halibut, que intercanviaven per altres béns (com ara cereals) a Bergen. Cada família també tenia uns 5 vaques, i es recollien els ous d'ànecs semi-domesticats. Els nàufrags no tenien gaires aliments durant la seva estada d'hivern, en general peixos, però Querini també esmenta llet, carn, i mantega. Els habitants de Røst vivien en cases de fusta rodones, i majoritàriament duien roba de llana feta per ells mateixos.
Petter Dass va viure a Alstahaug, i l'escriptor premiat amb un premi Nobel Knut Hamsun va créixer a Hamarøy després que la seva família es mudà allí quan ell tenia 3 anys.
Segona Guerra Mundial Durant la Segona Guerra Mundial, a la fi de maig del 1944, navegant a la llum del dia de 24 hores, els italians van ser portats al sud de Bergen. El desastre marítim més gran mai vist a Noruega va tenir lloc aquell any, quan el vaixell Rigel transportava presoners alemanys i va ser bombardejada per la RAF prop de Sandnessjøen (Alstahaug), amb més de 2.500 víctimes. El vaixell es troba a Rosøya, on va romandre, mig enfonsat, fins que fou demolit el 1970.
Escut d'armes L'escut d'armes és modern (1965). Mostra el vaixell tradicional de Nordland - el nordlandsbåt.
Geografia miniatura|esquerra|Tardor prop del Trollfjord a Hadsel. Nordland és la llar d'innombrables fiords i branques de fiord. miniatura|La majoria de la població es troba en les terres baixes de Strandflaten. Foto de Sømna. miniatura|esquerra|Paisatge de tardor a l'illa d'Hinnøya Nordland es troba al llarg de la costa nord-oest de la península Escandinava, al nord de Noruega. A causa de la gran distància a les parts densament poblades d'Europa, aquesta és una de les zones menys contaminades d'Europa. Nordland s'estén uns 500 km entre Nord-Trøndelag i Troms. La distància per carretera de Bindal - a l'extrem sud del comtat - amb Andenes - a l'extrem nord del mateix - és aproximadament de 800 quilòmetres. Nordland té una costa accidentada, amb molts fiords. De sud a nord, els principals fiords són Vefsnfjord, Tysfjord i Andfjord, entre molts d'altres menors que es divideixen amb el comtat de Troms. El més conegut és potser el Vestfjorden, que no és realment un fiord, ja que és un tram obert de mar entre el grup d'illes de Lofoten i el continent. L'estret de Raftsundet, amb el seu famós Trollfjord, és la via més curta entre les Lofoten i les Vesterålen. La plataforma continental és molt estreta a l'oest d'Andenes, en cap altre lloc a Noruega l'oceà és tan profund a tan poques milles de la costa. L'estret de Saltstraumen es troba just al sud-est de Bodø i el de Moskenstraumen es troba al sud de les Lofoten. miniatura|Els majors rius segueix les valls interiors més llargues. El Ranelva a la confluència amb el Langvassåga, Rana. Les muntanyes escarpades prop del mar i les terres baixes gairebé planes entre les muntanyes i el mar (Strandflaten, vora costanera) són molt comunes al llarg de la costa de Nordland. La costat també està coberta de nombroses illes (skerries), generalment muntanyenques, però amb quasi sempre àrees baixes més grans o més peties. L'illa d'Hinnøya, situada a la costa de Nordland és l'illa més gran de Noruega (a part de Svalbard), i Langøya, la tercera illa més gran també es troba a Nordland. Als fiords, la vora costanera està molt menys desenvolupada: hi pot haver un pendent més gradual, amb turons cap a les muntanyes o senzillament tan sols terres baixes. Sovint hi ha valls al capdavant dels fiords (el fiord és el final d'una vall), generalment amb un riu al centre de la vall. miniatura|esquerra|El mont Stetind s'eleva sobre una branca del Tysfjord; votat muntanya nacional de Noruega. Mo i Rana, Mosjøen http://www.mosjoen.com/galleri.shtml i Rognan estan situats en aquests valls. La segona glacera més gran de Noruega, Svartisen, http://www.eskilolsen.no/svartisen%20andre.htm el segon llac més gran, Røssvatnet, i el segon fiord més profund, Tysfjord (897 m) estan ubicats a Nordland. El riu més gran del comtat és el Vefsna que forma la gran cascada de Laksforsen. miniatura|Ballstad a les Lofoten. La serralada de Saltfjellet forma una frontera natural entre les regions tradicionals de Helgeland i Saltin, i és on el cercle polar àrtic travessa el comtat. La part occidental d'aquesta serralada està dominada per muntanyes escarpades, ancorats fiords i glaceres que s'estenen cap al mar. En canvi, la part oriental de la serralada és més suau i arrodonida, amb algunes valls boscoses, i és molt adequada per al senderisme. L'interior de Nordland, cap a la frontera amb Suècia, està dominat per les muntanyes Kjølen (Alps escandinaus). La muntanya més alta de Nordland és l'Oksskolten (1.915 m), la segona més alta és la Suliskongen (1907 m) a Fauske, i la tercera és la Storsteinfjellet (1.894 m) a Narvik. El mont Stetind, a Tysfjord, ha estat votat muntanya nacional de Noruega.
Les muntanyes del comtat estan en part cobertes per grans glaceres, entre les quals destaquen Blåmannsisen, Okstindbreen, Sulitjelmaisen i Frostisen, que són 7 de les 15 glaceres més grans de la Noruega continental.
Districtes tradicionals El comtat es divideix en districtes tradicionals. Aquests són el de Helgeland al sud (al sud del cercle polar àrtic), Salten al centre, i Ofoten al nord-est. Al nord-oest es troben els arxipèlags de Lofoten i Vesterålen.
Clima miniatura|esquerra|Sol de mitjanit vist des de Holm, Sortland. miniatura|Les muntanyes Saltfjellet encara estan cobertes de neu al maig. La majoria de les àrees, excepte la façana exterior tenen almenys 4 mesos amb neu; almenys 6 mesos en les terres altes, i durant tot l'any en les muntanyes més altes. miniatura|esquerra|L'extrem sud del cercle polar àrtic a través de Nordland, la definició de les condicions de llum.