Colluricincla és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels paquicefàlids (Pachycephalidae). Agrupa espècies d'Austràlia i Nova Guinea. Els membres es coneixen amb el nom comú de xiuladora.
Descripció Els Colluricincla és un dels gènere inclosos en les espècies d'ocells cantadors. Tenen un plomatge poc vistós, predominantment marró o gris, però són excel·lents cantaires, uns cants descrits com a "forts, suaus i bells".
Les espècies d'aquest gènere són generalment insectívors, tot i que s'ha registrat que s'alimenten de mol·luscs i baies. Construeixen nius en forma de copa a les forques dels arbres.
Taxonomia i sistemàtica Nicholas Aylward Vigors i Thomas Horsfield van descriure el gènere l'any 1827. Observant el bec, van pensar que estava relacionat amb els lànids o vangues, encara que la forma recordava els tords. Al segle XIX es coneixien comunament com a coluricinclas, però el nom actual estava ja en ús a finals del segle XIX.
Estudis moleculars realitzats per Norman et al. (2009) i Jønsson et al. (2010) mostren que Colluricincla es troba dins de la família dels xiuladors Pachycephalidae. Antigament, algunes autoritats els classificaven en la seva pròpia família Colluricinclidae.
Les datacions moleculars suggereixen que els Colluricincla es van separar de l'ancestre comú del gènere Pseudorectes (els parents més propers) a mitjans del Pliocè fa uns 3 milions d'anys, i que aquest llinatge combinat havia divergit de l'ancestre dels altres membres dels Pachycephalidae fa uns 5 milions d'anys a principis del Pliocè. Es va trobar que la xiuladora de les Sangihe (Coracornis sanghirensis) estava més estretament relacionat amb la xiuladora dorsibruna (Coracornis raveni) i, per tant, va passar al gènere Coracornis. Les investigacions genètiques de les poblacions de Nova Guinea de la xiuladora menuda indiquen alts nivells de divergència genètica, cosa que suggereix que pot incloure més d'una espècie.
El nom del gènere prové del grec antic «κολλυριων/kolluriōn» ocell de la mida d'un tord esmentat per Aristòtil i Hesiqui, no identificat més, però en ornitologia considerat com un làrid; i «cinclus», “tord” que deriva de «κιγκλος kinklos» ocell de ribera no identificat. Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per onze espècies: Colluricincla boweri - xiuladora de Bower. Colluricincla tenebrosa - xiuladora fumada. Colluricincla megarhyncha - xiuladora menuda. Colluricincla fortis - xiuladora variable. Colluricincla affinis - xiuladora de Waigeo. Colluricincla obscura - xiuladora del Mamberamo. Colluricincla discolor - xiuladora de Tagula. Colluricincla tappenbecki - xiuladora del Sepik. Colluricincla rufogaster - xiuladora rogenca. Colluricincla harmonica - xiuladora grisa. Colluricincla woodwardi - xiuladora roquera.
Referències
Categoria:Ocells d'Oceania Categoria:Ocells d'Àsia