Sant Andreu de Samalús és l'església parroquial del poble homònim (Vallès Oriental), catalogada com a bé cultural d'interès local.
Història Se suposa que fou construïda a la segona meitat del , possiblement sobre les restes d'una esglesiola primitiva. La parròquia és esmentada el 1059 com a Sancto Andreo de Samalucio, una de les que el comte Gombau de Besora posseïa al feu del del castell de Montbui, i que, un cop mort, els comtes Ramon i Almodis van confirmar al seu gendre Mir Geribert. L'any següent, el bisbe de bisbe de Barcelona Guislabert (1034-1062) la va infeudar amb les altres del terme de Montbui a Guisla de Besora i als seus fills. El 1218 apareix esmentada en una donació.
Segons les visites pastorals dels segles i , tenia també els altars de Sant Pere i de Santa Maria, i als segles i s'hi van construir les capelles als segles del Roser, Sant Jacint i Sant Isidre. El campanar, que té la base romànica, remuntat el 1629.
Recentment, ha estat objecte d'una restauració la intenció de posar en relleu el temple romànic del .
Descripció És una església d'una sola nau amb absis rodó i capelles laterals. Està coberta per volta de canó seguit i encapçalada amb un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. A la banda de l'esquerra té dues capelles cobertes amb voltes ogivals i en les claus de volta es representa la Verge del Roser i Sant Francesc Xavier. A la dreta hi ha una capella que se situa sota el campanar. Té una portada rectangular i al seu damunt una fornícula d'arc conopial i una finestra d'ull de bou. A l'absis hi ha tres finestres de doble esqueixada, centrades exteriorment entre bandes llombardes separades per quatre lesenes que divideixen les dues arcuacions de cada tram. L'absis va ser sobrealçat amb un aparell més regular, on es van obrir cinc espitlleres.
Del campanar primitiu es conserva la part baixa, el primer cos, rematat amb tres arcuacions llombardes a cada cara i amb una finestra central. El segon cos del campanar també és romànic. I el tercer cos, més modern, possiblement del , té un finestral amb un arc de mig punt a cada costat per a les campanes, i està acabat amb merlets i gàrgoles.
Referències
Bibliografia
Categoria:Patrimoni monumental del Vallès Oriental Categoria:Esglésies romàniques del Vallès Oriental Categoria:Edificis de Cànoves i Samalús