Els Correggio foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.
El seu origen fou el cavaller Guido, llombard, al servei dels Canossa. El seu fill Frogerio fou el primer senyor sobirà de Correggio per donació dels Canossa. Va construir La Rocca que el 1009 va donar a l'església de San Nicola di Correggio. Posseïa també Ramoscello i Sorbara per la seva dona Valdrada, filla del marques Odó. Va morir abans del 1029 i va deixar dos fills: Guido I senyor de Correggio, Ramoscello i Sorbara, que va morir sense fills passat el 1038; i Gherardo I, el seu successor, assessor de la comtessa Matilde de Canossa (vers 1076) i mort vers el 1080. Gherardo va deixar una filla, Agelburga, i un fill, Alberto, que fou senyor de Correggio vers el 1080, i que va deixar a la seva mort un fill, Gherardo II, senyor i comte (títol personal del que no sap l'origen) de Correggio. Encara vivia el 1109 i va deixar un fill, Matteo I, senyor de Correggio. A la seva mort abans del 1141, va deixar dos fills: el petit Corrado, i el gran, Gherardo III, senyor de Correggio, que ja exercia el 1141 quan va comprar la terra i el castell de Campagnola a Palmerio d'Albricone, el 1143 va comprar Corte Mantovana, Bosco dell'Argine i part de Corte Nova a la ciutat de Reggio, i el 1150 va comprar el castell de Montanara; en una data no coneguda va rebre Castelnuovo di Sotto com a feu del bisbe de Parma. Va morir a la segona meitat del i va deixar quatre fills:
Alberto II, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova. El 1173, junt amb Gherardo IV va donar a l'església dels Sants Quirino i Michele de Correggio Cap de la línia d'Alberto II da Correggio Nom no registrat, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova. Gherardo IV, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, Podestà de Modena el 1203, el 1173, junt amb Alberto II va donar a l'església dels Sants Quirino i Michele de Correggio. Cap de la línia de Gherardo IV. Beatrice, monja benedictina, abadessa del Monestir de San Tommaso Apostolo de Reggio (morta passat el 1190)
Línia d'Alberto II da Correggio Alberto fou el pare de quatre fills:
el petit, Tommasso que va rebre la investidura de Castelnuovo di Sotto del bisbe de Parma i fou podestà de Ravenna el 1227 El tercer Albert, mort passat el 1189 el segon Frogerio, que va deixar dos fills: Guidotto, bisbe electe de Mantua consagrat el 2 de desembre de 1231, canonge de la catedral de Bolonya el 1224, assassinat al monestir de Sant'Andrea de Mantua per Uguccione de Altofoglia el 17 de maig de 1233; i Sofia. i el fill gran, Matteo II, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, que el 1215 va rebre el feu de Castelnuovo di Sotto del Bisbe de Parma; fou patrici de Parma, podestà de Bolonya (1196, 1197 i 1213), podestà de Parma (1203), de Pisa (1208), de Cremona (1210), de Modena (1216), de Verona (1217) i de Pavia (1220). Va dirigir una ambaixada de Parma a l'emperador el 1219. Va morir passat el 1220 i va deixar un fill, Frogerio II, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, patrici de Parma, podestà de Modena el 1211 i 1216, podestà de Ravenna el 1214. Va morir abans de la meitat del i va deixar un fill, Giberto II, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, patrici de Parma, mort vers la meitat del , que va deixar vuit fills: Guido III, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, patrici de Parma, podestà de Mantua el 1239 i el 1242, podestà de Faenza el 1252, podestà d'Orvieto el 1257 i podestà de Lucca el 1260. Va deixar només un fill de nom Jacopo, patrici de Parma. Jacopino I, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, i patrici de Parma. Va deixar només un fill, Ungardo, que fou igualment senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, patrici de Parma, que fou també podestà de Pistoia el 1286, de Siena el 1298, i de Florència el 1299, i capità de la Taglia a Florència el 1300. Fou assassinat a Parma per Pinuccio de Senaza el 1303. Matteo IV, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, patrici de Parma, que fou podestà de Treviso el 1270. Cavalca, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, i patrici de Parma. Guidotto, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, i patrici de Parma. Va deixar dos fills: el primer, de nom Gherardino, que el 1260 va actuar com a testimoni en un tractat i fou el pare de Bartolomea que es va casar el 1326 amb Matteo Bojardo, Consenyor de Rubiera i Patrici de Reggio; i el segon, Bartolomeo, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, patrici de Parma, que també vivia el 1260, ja que fou testimoni en el mateix tractat que son germà. Guglielmo I, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, patrici de Parma. Va deixar un fill de nom Bernardo que fou senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova i patrici de Parma; el 1281 va reconèixer el feu del bisbe de Trent per Castelnuovo di Sotto. Bernardo va deixar dos fills: Guglielmo II, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, i patrici de Parma, que el 1297 va cedir al seu besoncle Corrado di Obizzo, la seva part indivisa del domini de Correggio; i Ettore, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, i patrici de Parma, que el 1297 va cedir també al seu besoncle Corrado di Obizzo, la seva part indivisa del domini de Correggio Obizzo, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, i patrici de Parma. Va deixar només un fill, Corrado que fou igualment senyor sobirà Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, i patrici de Parma, i fou podestà de Piacenza el 1304. Gherardo, fou canònic de la catedral de Reggio des del 1283.
Línia de Gherardo IV da Correggio Gherardo IV, mort després del 1203, va deixar un sol fill, Giberto I, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, que el 1197 va actuar com a àrbitre en una disputa a Campagnola i va morir el deixant tres fills: Gherardo V, Roberto (administrador de l'església dels Sants Michele i Quirino de Correggio des del 1240) i un tercer de nom i circumstàncies desconegudes que fou pare d'Obizzo, Podestà de Reggio el 1241 i pare al seu torn de Corrado, Podestà de Reggio el 1293, i de Florida, casada amb Roberto III di Collalto, comte de Treviso i Collalto.
Gherardo V conegut com a Dentibus, fou senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, i patrici de Parma; fou podestà de Modena el 1236, de Parma el 1238 i el 1247, de Reggio el 1240 i de Gènova el 1250 i fou un dels principals caps dels güelfs a Llombardia. Va fer testament el 1257 i devia morir poc després. Es va casar amb Adelàsia Rossi (filla de Sigifredo Rossi senyor de Gazzano) amb la que va tenir quatre fills: Guido II, Matteo III, una de nom desconegut, i Beatrice. Del primer parlarem seguidament; de la de nom desconegut només se sap que es va casar amb el comte Simone de Casaloldo; Beatrice fou monja benedictina i abadessa del Monestir di San Tommaso di Reggio com una altra Beatrice de dos segles enrere; Mateu III fou senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, i patrici de Parma, podestà de Piacenza (1250), Florència (1257), Pàdua (1258, 1263 i 1269), Bolonya (1261 i 1282), Treviso (1265 i 1266), Mantua (1269), Cremona (1272), Modena (1274 i 1283), Perusa (1278), Pistoia (1286) i Reggio (1288), i capità del poble de Padua (1279) i ambaixador de Parma davant el papa el 1279 i el 1282. Va deixar un fill bastard, Jacopino, pare de Matteo, senyor del castell de San Quirico, que va vendre aquest castell al seu cosí prim Gianfranco I Cagnolo da Correggio el 1346; des el 1315 va trencar la tradició familiar i fou del partit gibelí i va introduir una guarnició estrangera al seu castell fins que fou assetiat pels parmesans i es va sotmetre a canvi de diners; fou poeta de baixa qualitat però és esmentat per Ireneo Affò a la Memorie degli Scrittori e Letterati Parmigiani (Parma finals del ).
L'altre fill que resta, Guido II, fou senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova. El 1264 i el 1267 va fer unes convencions amb les comunes (en las que van participar altres senyors indivisos) i va cedir Campagnola, Bosco dell'Argine, Corte Mantovana i Corte Nova a canvi del castell de Fosdondo, Camporotondo i Castel degli Orsi; el 1298 va comprar a Lombardino della Gente el castell de Campegine. Fou també patrici de Parma, i podestà de Gènova el 1268, de Bolonya el 1270, Capità del Poble de Florència el 1277 i a Modena el 1283, podestà de Mantua el 1283, a Modena el 1284, capità general de l'exèrcit de Parma el 1285. Va morir a Parma el 15 de gener de 1299. Estava casat amb Mabìlia della Gente, d'una família patrícia de Reggio. Va deixar set fills: Giberto III, Matteo V, Biacquino (Patrici de Parma), Lezarda (casada amb un patrici de Parma amb dispensa Papal) i tres noies més de nom desconegut dels que la primera, una dona, estava casada amb un patrici de Cremona, la segona a Franceschino Malaspina marquès de Mulazzo i senyor de Bossa Nova a Sardenya, i vicari imperial de Parma, i la tercera amb Pinamonti Bonacolsi, senyor de Mantua.
Matteo V, fou senyor sobirà Correggio, senyor de Castelnuovo di Sotto, Fosdondo, Camporotondo, Castel degli Orsi, Montanara i Campegine; el 1305 va rebre d'Azzo d'Este la investidura del feu de Casaloffia. Fou també patrici de Parma, i podestà de Reggio el 1306; el 1323 fou readmès a Parma, on el bàndol derrotat quan era dirigit pel seu germà Giberto III Correggio, combatia ara per Matteo V i pel partit güelf, amb diversos canvis de sort (fou derrotat a Crovara el 1307 però fou victoriós a Dossolo el 1312). Es va casar amb Agnese Fogliani, filla de Matteo Fogliani, senyor de Querzola, però no va tenir descendència.