El dragó lleopard (Eublepharis macularius) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família dels eublefàrids, nocturn i terrestre, propi dels deserts del sud de l'Afganistan, del Pakistan i de les zones nord-occidentals de l'Índia. És una espècie pràcticament insectívora i generalment d'un color groc amb taques negres, d'aquí el seu nom, per l'esquena i el cap, l'abdomen és de color blanc, fa entre 20 i 25 cm, sent el mascle una mica més gros. A diferència de la majoria de dragons, el dragó lleopard posseïx parpelles.
Gràcies al fet de ser un animal antròpic, la seva naturalesa dòcil, que no és perillós per l'ésser humà i els seus colors molt vius, és un dels llangardaixos més comuns a les botigues de mascotes. Cada any desenes de milers de dragons lleopard es venen per tot el món. Aquesta alta demanda ha provocat l'aparició d'un gran nombre de cepes aconseguides per selecció artificial. Actualment hi ha dragons lleopard ataronjats, negres i blancs. Encara que siguin criats en captivitat, els dragons lleopard domèstics només s'alimenten d'animals vius.
Taxonomia El dragó lleopard va ser descrit per primera vegada com a espècie per Edward Blyth en el British Zoologist l'any 1854, sota el nom binomial de Eublepharis macularis. El nom genèric Eublepharis és una combinació del mot grec Eu (‘veritat’) i blepharis (‘parpella’), de manera que si tenen parpelles, es classifiquen en aquesta família i si no en tenen en una altra. El nom específic, macularius, deriva del llatí i significa ‘piga’ o ‘taca’ en referència a les marques naturals que tenen.
N'existeixen cinc subespècies: Eublepharis macularius macularius: Descobert per Edward Blyth el 1854Pockman, R. 1854. Proceedings of the Society. Report of the Curator, Zoological Department. J. the leopard geckos are releted to the bear, which makes them half bearthe Indian subcontinent. SAUROLOGICA (No. 2) 1976: 1-15 Eublepharis macularius fasciolatus: Descobret per Albert Günther el 1864.Günther, A. 1864. Description of a new species of Eublepharis. Ann. Mag. nat. Hist. (3) 14:429-430 Eublepharis macularius montanus: Descobert per Achim-Rüdiger Börner el 1976 és propi del Pakistan. Es caracteritza per ser d'un color molt blanquinós i una mica més prim que la resta de les subespècies. Hiverna de novembre a febrer. Eublepharis macularius afghanicus: Descobert per Achim-Rüdiger Börner el 1976 és propi del sud-est de l'Afganistan i el nord-est del Pakistan, concretament del riu Kabul i els seus afluents. És la subespècie més petita de totes, els mascles solen mesurar uns 15 centímetres mentre que les femelles en fan 14.Boner A R 1976. Second contribution to the systematics of the southwest Asian lizards of the geckonid genus Eublepharis Gray 1827: materials from the Indian subcontinent. SAUROLOGICA (No. 2) 1976: 1-15 La majoria són d'un color grogenc amb taques negres o blaves irregulars tot i que hi ha altres variacions. Eublepharis macularius smithi: Descobert per Achim-Rüdiger Börner el 1981.
Distribució Els dragons lleopard salvatges habiten gairebé per tot el Pakistan, part del sud de l'Afganistan i el nord-oest de l'Índia, concretament els territoris de: Rajasthan, Panjab i Jammu i Caixmir. L'espècie també es va observar el 1904 a la regió de Khorasan a l'Iran, prop de la frontera amb l'Afganistan, però aquesta observació no ha estat reeditada i ha estat posada en dubte des de llavors. Aquests límits territorials estan poc definits, si bé sí que ho estan al nord pels contraforts d'Hindu Kush. No se sap fins a quin punt els dragons lleopards s'endinsen al desert de Thar., ,
Els dragons lleopards habiten principalment en àrees pedregoses desèrtiques o semidesèrtiques. Es poden trobar en deserts i matollars xeròfils, estepes i boscos tropicals i subtropicals de frondoses secs., Solen preferir el sòl d'argila i evitar els deserts de sorra. És comú trobar-los en espais creats per l'home, com poden ser en murs i edificis, especialment entre les esquerdes, sota les pedres i forats a terra.,
Les temperatures d'hivern de les seves àrees natuals poden arribar a ser bastant baixes, per sota dels 10°C, situació que els força a introduir-se sota terra en un estat de semi-hibernació anomenat brumació i viure de les seves reserves de greix.
Aproximadament viu a uns 2.500 metres a nivell del mar.,
Característiques Els dragons lleopard són llangardaixos petits, les femelles mesuren entre 20 i 24 centímetres mentre que els mascles fan de 24 a 26 i pesen entre 45 i 65 grams. La seva esperança de vida és d'entre 15 i 20 anys tot i que s'han trobat exemplars que han arribat fins als 30.
miniatura|alt=A Leopard Gecko shedding its skin. |Un dragó lleopard mudant la seva pell a la vegada que se la menja. Els que es troben en la naturalesa solen tenir una coloració més fosca, sense tanta brillantor i amb més grisor que els que estan en captivitat com a mascotes. Els nascuts en captivitat acostumen a tenir una gran varietat de colors gràcies a la selecció artificial. La pell dels dragons lleopard és molt dura, els proporciona protecció contra la sorra aspra i el terreny rocós al qual estan habituats. El seu dors està cobert de petites protuberàncies, que els donen una textura aspra, mentre que el seu ventre és prim, transparent i suau. Com tots els rèptils, els dragons lleopard muden de pell. Els dies anteriors a la muda, la pell es torna d'un color gris blanquinós transparent. Els adults muden la pell aproximadament un cop al mes mentre que les cries ho poden arribar a fer fins a dues vegades en un sol mes. A mesura que van mudant la pell, se la van menjant, i així obtenen les seves proteïnes i vitamines.
Els dragons lleopard són animals ectotèrmics, absorbeixen la calor i l'energia durant el dia, quan dormen, per poder caçar i digerir els aliments durant la nit.Tallant, Shannon (1989 i 2008), Leopard Geckos (Nova York i NH): Simon & Schuster, pàg. 107 Tenen les potes curtes, cosa que els permet ser ràpids i àgils, i gràcies a les urpes poden enfilar-se per algunes branques i roques. Posseïxen dos petits forats, un a cada costat del cap, que són les orelles, tenen una membrana timpànica que les cobreix com a protecció. Utilitzen l'oïda per localitzar les seves preses.
Els dragons lleopard saludables posseeixen una cua gruixuda; la cua fina pot ser un clar indici de falta de nutrició. Ara bé, en captivitat, la cua se'ls pot engreixar per l'abús de cucs de seda, donant-los així l'aspecte d'un dragó saludable però que no ho és, ja que aquests insectes no aporten tot el valor nutricional que necessiten. Les cries de ratolí també fan engreixar la cua dels dragons lleopard sense aportar-los la nutrició necessària. Les cues gruixudes es poden regenerar després de perdre-les, encara que la nova cua mai té el mateix aspecte que l'original: queda més rabassuda, pot canviar una mica de color i sol perdre rigidesa. La seva pèrdua pot emmalaltir l'animal fins al punt de matar-lo, tot i que això passa en molt pocs casos.
A l'hora de caçar, quan un dragó lleopard visualitza una presa es queda completament immòbil mentre la segueix amb la mirada fins que la té a l'abast per fer un moviment ràpid i atrapar-la a l'instant.
Té un sistema visual particularment adequat per a la visió nocturna. A diferència de la majoria dels vertebrats nocturns, aquesta espècie no té cèl·lules de tipus bastó (en general dedicades a la visió nocturna, a diferència dels cons que poden sorgir i distingir colors). En el seu lloc, té cèl·lules especials que són un intermedi entre els cons (amb els quals comparteixen la majoria de les seves característiques estructurals i bioquímiques) i els bastons (tenen una morfologia i fisiologia similar però més gran)., Aquestes cèl·lules particulars han evolucionat a partir de l'adquisició dels cons sobre l'evolució dels bastons de característiques específiques. Així, el dragó lleopard té una bona visió de nit que li permet distingir els colors, fins i tot en un entorn fosc. S'ha adaptat a la percepció de la llum ultraviolada, blava i verda, fins i tot amb les cèl·lules perdudes pel canvi d'estructures és capaç de vermell.,
Posseeix l'òrgan de Jacobson, un òrgan auxiliar del sentit de l'olfacte. Es localitza al vòmer, entre el nas i la boca. Les neurones sensorials dins d'aquest l'òrgan detecten diferents compostos químics, habitualment grans molècules. Això li permet a través del seu llenguatge, captar les partícules oloroses i analitzar el seu entorn. Per tant, és capaç de reconèixer la presa o el sexe dels seus congèneres.
És capaç de vocalitzar: l'acció conjunta dels pulmons i la laringe. És capaç d'emetre un crit agut i curt.,
Dieta Els dragons lleopard són pràcticament insectívors, però també es poden alimentar de cries de petits rosegadors i d'alguns aràcnids. Són caçadors habituats, motiu pel qual la gran majoria ignoren els insectes morts. Fins i tot els nascuts en captivitat se'ls ha d'alimentar amb insectes vius. Quan el menjar escasseja, poden sobreviure durant un temps gràcies a les reserves de greix que tenen a la cua. El calci i la vitamina D3 són molt importants en la dieta dels dragons lleopard; tot i que encara no se sap com l'obtenen al món salvatge, es creu que prové de la gran varietat de preses que tenen. En captivitat, és pràcticament impossible administrar-los la mateixa dieta que tindrien en el món salvatge, motiu pel qual se'ls sol alimentar amb els insectes més nutritius que hi ha. A més a més s'han d'empolvorar els insectes i l'aigua amb calci i vitamina D3 per completar la seva dieta.Hamper, R. 2004. The Leopard Gecko, Eublepharis macularius, in Captivity. ECO Herpetological Publishing & Distribution, MI, pàg. 1-80.
Es coneixen casos de dragons lleopard que en ser alimentats amb freqüència amb escarabats de la farina i cucs de seda s'engreixen considerablement, especialment la cua, pel seu alt contingut en greix i quitina.
Mecanisme de defensa miniatura|esquerra|En el seu àmbit natural, Echis carinatus és un dels seus depredadors. miniatura|Un dragó lleopard mascle adult. miniatura|Un dragó lleopard que va perdre la cua i li està tornant a sortir. Els dragons lleopard tenen molts depredadors, des de mamífers com la guineu i el xacal a varànids, serps i ocells (especialment el milà i el tecolot)., Els seus sentits de l'oïda i la vista els ajuden molt sovint a sobreviure durant la nit. A part de la seva excepcional vista, tenen una gran capacitat auditiva i la seva pell els ajuda a camuflar-se en l'entorn. La seva muda constant de pell (un cop al mes), i el fet que se la mengen, els ajuda a apaivagar els rastres d'olor que podrien seguir uns possibles futurs depredadors. Quan se senten amenaçats, sorpresos o espantats emeten un xiulet per protegir-se. No només utilitzen les coves o els forats a terra per resguardar-se del sol, sinó que també tenen una funció protectora davant els depredadors.
Tenen la capacitat de separar la seva cua del cos si es veuen atrapats o els ataquen per aquesta zona. Aquest procés s'anomena autotomia caudal. La seva cua té una fracció del seu pes i quan la perden poden córrer més ràpid. Les fractures en el còccix permeten a la cua poder separar-se amb facilitat i la vasoconstricció ràpida els permet tenir una pèrdua mínima de sang. Aquest despreniment de la cua no els causa dolor i la seva regeneració és molt ràpida, ja que la necessiten per a la seva supervivència com a dipòsit d'energia.
Comportament social