Arles (, oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
El terme comprèn la vila d'Arles, l'antic poble de Fontanills, que havia disposat de comuna pròpia independent, i els veïnats de l'Alzina Rodona, la Batllia d'Avall i Can Partera, a més de molts masos.
Joan Salvat-Papasseit li va dedicar el poema Vileta d'Arles diumenge a la tarda, publicat a la seva obra pòstuma Óssa Menor (1925).
Etimologia Atès que les documentacions més antigues donen la forma Arulas, Joan Coromines explica l'origen del topònim Arles a partir del diminutiu en -ula del mot llatí ara (altar), explicable per l'abundor de petits llocs de culte tant en l'antiguitat romana, a l'entorn de les termes de la zona, com en l'alta edat mitjana, amb la implantació del cristianisme.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna d'Arles en el Vallespir El terme comunal d'Arles, de 288.200 hectàrees d'extensió, està situatEl terme comunal d'Arles en els ortofotomapes de l'IGN.Arles a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN. a la zona central de la comarca del Vallespir. És a totes dues bandes del Tec: el terme original d'Arles era a l'esquerra, però amb l'agregació el 1823 de l'antiga comuna de Fontanills, situada a la dreta del Tec, la nova comuna s'estengué cap a les dues bandes.
L'antic terme d'Arles està migpartit per un dels contraforts sud-orientals del Canigó, el que davalla del Roc Rodon. A banda i banda d'aquesta carena es troben, al costat sud-oest, la vall del Riuferrer, i al nord-oest, la de la Ribera de Bonabosc, que, de fet, només pertany a Arles en el seu tram final: Anteriorment, aquesta ribera ha fet de termenal entre Arles i Montboló i, encara anteriorment, discorria per l'interior del terme de Montboló. El Riuferrer, que neix a l'extrem occidental del terme de Cortsaví, també pertany a Arles en el seu tram final, després d'haver de termenal entre Cortsaví i Arles un breu tram.
L'antic terme de Fontanills, a la dreta del Tec, conté la zona més muntanyosa de l'actual terme d'Arles, ja que davalla de la carena que separa Arles de Sant Llorenç de Cerdans, que assoleix els 1.310,2 m alt al Puig de la Senyoral i els 1.103 al Puig de l'Estella.
La vila d'Arles miniatura|esquerra|Arles en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) La vila d'Arles deu els seus orígens al petit agrupament creat a l'entorn de l'església parroquial de Sant Esteve d'Arles, però aviat, amb el trasllat del monestir des del seu emplaçament original, als Banys d'Arles, a la plana contigua a l'església de Sant Esteve, l'abadia de Santa Maria d'Arles va esdevenir el centre a l'entorn del qual s'anà aglutinant la població, que ja al era emmurallada. En època moderna fou, a més utilitzada com a plaça forta, atesa la proximitat de la frontera i els conflictes entre les monarquies espanyola i francesa. Està situada en un pla a l'esquerra del Tec, en l'única zona plana de tota la comuna, d'orografia molt accidentada, al nord-est d'on el Riuferrer, o Riu Ferrer, aflueix en el Tec. En el sector nord de la vila, dins del recinte fortificat, hi ha l'antiga església parroquial del terme forà d'Arles, dedicada a Sant Salvador. Dins del nucli de població hi ha també la capella de Sant Abdó i Sant Senén.
El poble antic està molt ben delimitatLa vila vella d'Arles en els ortofotomapes de l'IGN pel seu mateix traçat urbanístic. Tanmateix, al voltant del monestir de Santa Maria es dibuixa bona part de l'antiga celleraLa cellera d'Arles en els ortofotomapes de l'IGN d'on sorgíCatafau 1998. la vila. La vila d'Arles es començà a engrandir a partir dels ravals formats al llarg del camí ral de Prats de Molló a Ceret i Perpinyà, com encara es pot apreciar claramentEl creixement d'Arles, en els ortofotomapes de l'IGN avui dia. A partir d'ells, la plana on està situada la vila es va anar omplint de primer de veïnats (el Barri d'Avall, el Barri d'Amunt, la Farga, el Molí de l'Oli, Ribamala...), més modernament d'urbanitzacions. A ran de l'extensió de la vila enllà del recinte murat es traslladà el cementiri vell, a prop de l'església de Sant Salvador, al cementiri nou actual, més al nord-est, a la dreta de la Ribera de Bonabosc.
Al sud de la vila, en una zona on des de finals del es van construir algunes vil·les, hi ha la Vil·la dels Indis, actual seu del govern municipal d'Arles.
Sant Pere de Riuferrer L'església de Sant Pere és l'església documentada més antigament del terme d'Arles. Tot i que és cronològicament anterior a l'establiment del monestir de Santa Maria d'Arles, amb el pas del temps va esdevenir un priorat que en depenia. Tot i que hi ha indicis que arribà a formar una cellera agrupada a l'entorn de l'església, ara per ara no s'han trobat vestigis que ho corroborin. Actualment no hi ha poble en les proximitats de l'església. A Riuferrer hi ha un dels dos càmpings de la comuna. ÉsLloc on era el poble de Riuferrer en els ortofotomapes de l'IGN al nord-oest de la vila d'Arles.
Fontanills miniatura|Fontanills en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) L'antic terme de Fontanills fou comuna independent en un breu període entre la Revolució Francesa i el 1832, moment en què va ser annexada a Arles. Ocupava quasi tot l'actual terme d'Arles situat a la dreta del Tec, i un petit territori a l'esquerra a l'extrem sud-occidental del terme, on es troba Can Partera, el Molí d'en Camps i el Pas del Llop, entre el riu i els actuals termes dels Banys d'Arles i de Sant Llorenç de Cerdans. La seva església fou, molt possiblement, la de la Santa Creu de Quercorb. Era un terme sense nucli agrupat, d'hàbitat dispers, situatLloc on era Fontanills en els ortofotomapes de l'IGN a la dreta del Tec, a la zona muntanyosa del sud-est i est de la vila d'Arles, a l'altre costat del Tec. L'església de la Santa Creu rep el nom del desaparegut Castell de Quercorb, desaparegut.
L'Alzina Rodona L'Alzina Rodona és un veïnat nascut al llarg de la carretera generalL'Alzina Rodona en els ortofotomapes de l'IGN a partir del darrer terç del , al límit amb els Banys d'Arles, en aquest veïnat hi ha un dels dos càmpings de la comuna, així com un camp de golf.
Can Partera És el veïnat més allunyat del nucli principal de la vila d'Arles. ÉsCan Partera en els ortofotomapes de l'IGN a l'esquerra del Tec, en terres envoltades pel terme de Montferrer, al llarg de la carretera general del Vallespir en direcció a Prats de Molló.
La Batllia d'Avall Veïnat situatLa Batllia d'Avall en els ortofotomapes de l'IGN al sector nord-est del terme, en el vessant occidental del territori de Fontanills, davant i a l'est del Barri d'Avall de la vila d'Arles, que és l'extrem nord-est del nucli urbà de la vila.
El Bernadó, o Can Truja A l'esquerra del Tec, a prop del termenal amb Montboló (el terç de més al nord-est del barri hi pertany) hi haEl Bernadó, o Can Truja, en els ortofotomapes de l'IGN el veïnat del Bernadó, o de Can Truja.
El Pont Nou A prop del Bernadó, a ponent de l'Alzina Rodona, hi ha el Pont Nou, amb un petit veïnat en el seu entorn.
Altres veïnats Al sud-oest del terme, a la dreta del Tet, ran del Còrrec de Gargamós, hi ha la masia del Mas d'en Camps, amb la capella de Sant Joan Evangelista del Mas d'en Camps. Es tracta d'una masia antigament important, amb molí propi (el Molí d'en Camps), a la vall del còrrec esmentat, on també hi ha les masies de les Llasseres, el Boix i el Prat del Boix.
A prop i al sud-est d'Arles, també a prop de la Santa Creu de Quercorb hi ha els veïnats de la Batllia d'Amunt i la Batllia d'Avall,
Les urbanitzacions més recents El creixement produït els darrers anys del segle XX i primers del XXI ha generat nous veïnats, com a la majoria de pobles de la Catalunya del Nord. Veïnats en forma d'urbanitzacionsLotissements, en francès. de traçat laberíntic, per tal que no siguin lloc de pas del gran trànsit: el Mas d'en Pluma, Can Partera, el Pas del Llop, etc.
Els masos del terme Entre els masos i construccions aïllades del terme d'Arles es troben els masos de les Abadies, el Boix, abans el Boix del Freixe, el Bonabosc, el Calciner, o Mas del Calciner, Can Beget, Can Boixeda, Can Comes, abans Can Blanc, Can Centenac, abans Ca n'Anglada, Can Damer, Can Fort, Can Galí, Can Guillat, Can Panna, Can Rigall, abans Can Torrent, Can Risan, abans Cortal d'en Rigall, Can Sorra, abans Can Cabanes, Can Tiburci, abans Mas d'en Tiburci, Can Torre, Can Truja, Can Valent, abans Cortal d'en Comalls, Can Vila, la Casa Nova (dos de diferents amb el mateix nom), la Casassa, al costat de la Central Elèctrica, le Château Bleu, el Clot d'en Guàrdia, Codalet, o Codalet dels Banys, el Cortal d'en Delclòs, el Cortal d'en Meler, el Cortal d'en Vila-seca, el Cortalot, abans Cortal d'en Dofiagues, Falgars, la Farga d'Arles, la Farga Nova d'en Panna, Fontanills, les Llaceres, la Llodriguera, el Mas de la Cogullada, o, simplement, la Cogullada, el Mas del Camp del Perer, el Mas del Riuferrer, o Riu Ferrer, el Mas d'en Camps, el Mas d'en Draguines, el Mas d'en Ploma, el Mas d'en Trafica, el Mas d'en Vinyes, el Mas Nou d'Eixena, el Mas Palanca, el Molí d'Amunt, el Molí de la Vila, el Molí d'en Biusà, el Molí d'en Camps, dos molins anomenats tots dos el Molinàs, el Molinot (mas), el Prat de del Boix, abans Cortal del Boix del Freixe, la Rià, el Ripoll, Sant Pere, abans Cortal de Sant Pere, la Senyoral, les Terrades, la Teuleria i el Ventós.
Són desapareguts Can Baptista, Can Guàrdia, Can Maineris, Can Mixau, el Casot d'en Blanquer, el Casot d'en Contraire, el Casot d'en Delclòs, el Casot d'en Dofiagues, el Casot d'en Lafont, el Casot d'en Noell, el Casot d'en Perer, el Casot d'en Pujada, el Casot d'en Santgermà, el Casot d'en Tell, el Cortal del Camp de l'Almoina, el Cortal del Pla de l'Om, o d'en Paraire, el Cortal d'en Baptista, el Cortal d'en Comalls, el Cortal d'en Faig, el Cortal d'en Julià, el Cortal d'en Meler (diferent de l'anterior), el Cortal d'en Nogueres, el Cortal d'en Roure, el Cortal d'en Serradell, el Martinet d'en Jaumilló, el Mas de la Guàrdia, o d'en Bianya, el Mas del Fabre, el Mas del Lledó, el Mas de Sant Pere, noms ja en desús, Can Bià, desaparegut, i Can Rei, l'Estació de Jacotí, el Mas de la República, el Mas Nou d'en Serradell i la Torre, masos en ruïnes i dos forns antics de calç. A més, compartida amb els Banys d'Arles hi ha la Bateria de Santa Engràcia.
En el terme hi ha tres oratoris: un anomenat simplement així, Oratori, l'Oratori del Grau de les Bèsties i l'Oratori de Sant Abdó i Sant Senén (un quart oratori existent, el de la Mare de Déu dels Préssecs és al Barri d'Avall). La capella de Santa Engràcia del Pont és desapareguda. També hi ha un Pou de gel.
Hidrografia Cursos d'aigua El terme d'Arles es pot descriure a partir de la divisió en dues parts: l'esquerra i la dreta del Tec, sempre amb aquest riu com a eix principal. A l'esquerra del Tec es troben dues valls principals, la de la del Riuferrer i la de la Ribera de Bonabosc. En tots dos casos, només el tram final pertany al terme d'Arles, ja que el primer ve del terme de Cortsaví, i la segona, del de Montboló. Abans de la vall del Riuferrer arriben al Tec els còrrecs de la Font del Pont, de la Pedramala, de la Barda i de la Coma del Forn, a la zona de Can Partera.