El Judici Final és un políptic obra de Rogier van der Weyden, pintat c. 1445-1450. La tècnica original és oli sobre taula de roure, encara que alguns panells s'han transferit a llenç. Es troba a la col·lecció del Musée de l'Hôtel-Dieu, Beaune, a França. Va ser un encàrrec del canceller de Borgonya Nicolau Rolin per a decorar l'hospital que va fer construir per a persones sense recursos.
Dades de context Tema
miniatura|El judici d'Osiris (c. 1500 aC) El Dia del Judici Final és la denominació religiosa de la fi del món, moment en què tota la humanitat serà jutjada pels seus actes. És un tema tractat per diferents religions des de l'antic Egipte i recollit pel cristianisme, l'islamisme o el zoroastrisme. En les creences cristianes, és el dia que Déu jutjarà a tots els éssers vius i crearà la nova terra segons l'. L'Evangeli de Sant Mateu ho descriu dient: «Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós», , passatge que és reflectida en la figura central d'aquest políptic.
La figura de sant Miquel arcàngel amb la bàscula pesa els mèrits i les males accions del difunt per a fixar-ne el destí diví. La utilització iconogràfica de la bàscula als textos cristians ja s'esmenta a l'Antic Testament al passatge de : «He fet camí amb la mentida?, he corregut cap al frau?. Que Déu em pesi amb balances de justícia i reconeixerà la meva integritat!». Sant Miquel és l'arcàngel que lluita contra el mal; és el miles Christus que combat al dragó -representació del mal- i als àngels rebels. La tradició va situar aquest arcàngel com l'encarregat en nom de Déu d'executar el pesatge, en associar-lo a la seva missió d'àngel protector del poble elegit., pàg. 331 Però amb tot, no es tracta d'una representació d'origen cristià, sinó que es tracta d'una adaptació de l'escena de la psicostàsia egípcia que apareix documentada al Llibre dels Morts, cap al . La iconografia cristiana s'hauria adoptat des de l'Imperi Romà d'Orient en data indeterminada. Les imatges cristianes més antigues són de creus irlandeses del i varen tenir molta difusió en el romànic, on generalment només apareixia sant Miquel sense la supervisió de Déu. Posteriorment van tenir continuïtat durant el gòtic dins dels judicis finals amb les dues figures: Déu com a jutge diví i sant Miquel com executor, igual que en aquesta obra. La primera representació gràfica a la península Ibèrica apareix en un infern enquadernat amb el Beat de Silos de finals del . Els frescos de l'església de santa Maria de Taüll de 1123 ja recullen les primeres mostres de psicostàsia a Catalunya.
Autor Rogier van der Weyden era nascut a Tournai (1399/1400) i és considerat un dels pintors més influent del dins del moviment dels primitius flamencs.Campbell 2009, pàg. 7 S'havia format amb Robert Campin i va ser contemporani de Jan van Eyck amb qui, des de diferents perspectives, va desenvolupar l'escola flamenca del . Si Van Eyck, des de la seva ampla erudició i una treballada observació, va desenvolupar obres carregades de simbolisme, Rogier es va preocupar de representar, amb força realisme, els sentiments i sensacions - especialment els dolorosos - dels seus personatges, aconseguint-ho com cap pintor no ho havia capturat mai".Panofsky 1998, pàg.245-247
Va ocupar el càrrec de pintor de la ciutat de Brussel·les, centrant la seva obra principalment en retrats de personatges i mandataris de la cort de Borgonya i en pintura religiosa, en molts casos, tríptics i políptics de grans dimensions. A les seves primeres obres, el seu estil és marcadament gòtic, hieràtic, i amb fons daurats. Posteriorment va evolucionar cap a línies sinuoses i fluides als cossos i a les robes. Els seus personatges són realistes, amb expressions patètiques i un fort dramatisme, cercant causar un fort impacte emocional en els espectadors.
Història El canceller de Borgonya Nicolau Rolin (ca. 1376-1462), un dels homes més rics i poderosos de l'època, va encarregar el retaule de Beaune per a l'hospital que, el 1443, havia fundat junt amb la seva tercera esposa Guigone de Salins, per atendre els pobres i els malalts a Beaune, en el ducat de l'antiga Borgonya, on encara es pot veure's avui aquesta obra. L'any 1441 havia rebut l'autorització del papa Eugeni IV per a la creació d'aquesta entitat.Lane, pàg. 167 La capella de l'hospici va ser consagrada el 31 de desembre de 1452 pel fill del mateix donant, el bisbe d'Autun, Jean Rolin. A partir de 1459 es feien dues misses de rèquiem per l'ànima dels donant.Woods, pàg. 222-223 miniatura|L'hospital de Beaune El retaule estava destinat a la capella que es trobava al final de la sala d'hospitalització de 72 metres de llarg. Els pacients havien de poder veure-ho ni que fos parcialment, i les seves considerables dimensions, la composició, la clara distribució de tota la superfície de la imatge i la fàcil observació, fins i tot des de lluny, van ajudar a complir amb aquest requisit. Quan està obert, el retaule mostra el Judici Final, un advertiment clar als malalts perquè recordessin la seva pròpia mortalitat i orientessin les seves ments a Déu. Això és fàcilment comprensible, ja que la cura espiritual dels malalts era tan important com la cura corporal, i en el pensament de l'època, només es podia restaurar la salut des d'un estat de gràcia espiritual.
A començaments del les figures nues de les ànimes varen ser repintades per tal de vestir-les, una alteració que va ser eliminada en una restauració de 1870.Surigny, pàg. 66
Fa uns anys, els panells van ser dividits per a poder mostrar simultàniament la part davantera i el revers. La seva ubicació ha canviat a una sala contigua climatitzada per evitar un deteriorament a causa dels canvis de temperatura produïda pels 300.000 visitants anuals.
Descripció El retaule es compon de quinze panells de diferents mides; nou amb el retaule obert i sis a la versió tancada. Van der Weyden aplica una simetria rigorosa que reforça la idea maniquea que el destí de la humanitat és la salvació o la condemna. La composició del retaule combina la visió clàssica del Judici Final amb el pesatge de les ànimes de sant Miquel, qui pren força protagonisme. Destaca la presència d'un important nombre de personatges que fan de testimoni del Judici de Déu.
Retaule obert La taula central mostra la figura de Jesucrist qui, en una posició superior a la resta de figures, resulta especialment suggeridor del poder de Déu; està assegut en un arc de Sant Martí i recolza els seus peus sobre una esfera, símbol de l'univers. Amb la seva mà dreta beneeix els que se salven i, amb la mà esquerra, va maleint als condemnats. Dos gestos emfatitzats per la iconografia apropiada, respectivament, d'una branca de palma i una espasa de foc. Als extrems inferiors de l'arc estan representades les dues figures mitjanceres amb els humans, la Mare de Déu i sant Joan Baptista, format totes tres figures una deisi. miniatura|Fresc de Santa Maria de Taüll amb el Judici Final a la part inferior Sota de la solemne imatge de Crist, la figura de sant Miquel arcàngel representa l'encarnació de la justícia divina, d'una bellesa irreal, rodejat de quatre querubins tocant trompetes per cridar els morts cap al seu destí final. L'arcàngel sosté una bàscula realitzant la psicostàsia o pesatge les ànimes enviant-les al Paradís, representat a la banda dreta o a l'Infern, a l'esquerra. Les ànimes estan representades per dues petites figures nues, «virtut» i «pecat». Una està de genolls i feliç, mentre que l'altra sembla horroritzada i turmentada. La bàscula adquireix connotacions relatives a la idea de la justícia igual que es mostra a El judici d'Osiris. Si en aquella obra tot succeeix sota l'atenta mirada d'Anubis, rei dels morts, al judici cristià la supervisió és de Déu, representat aquí per Jesucrist, tal com s'insinua per la presència dels instruments de la Passió sostinguts pels àngels al voltant seu. No apareix en aquesta representació la figura del dimoni intentant desequilibrar la bàscula al seu favor, un gest popular a la iconografia del sud d'Europa i que ja s'observa a la portalada romànica del de la catedral_de_Roda_d'Isàvena.Rodriguez Barral, pàg. 186 i 197
Cadascun d'aquest dos estadis està descrit al llarg de tres taules ubicades a banda i banda de la central. La composició de totes aquestes taules, en conjunt, es divideix en dos nivells.
A la part baixa de les taules, hi ha la terra, de la qual surten ressuscitades les ànimes, representades per dos petits grups de figures. Estan nues per a mostrar que al Judici Final s'arriba sense símbols externs de rang social o de poder i només comptaran les obres realitzades i els pecats comesos. Les figures es representen en una escala més petita, més humama que la dels sants que estan sobre d'elles. Tots estan inexorablement condicionats al seu destí; els condemnats són aixafats sota el pes dels seus pecats. Surten d'una terra seca i esquerdada dolorosament, envoltats per les espurnes dels senders de foc i fum.
La part alta està envoltada d'un núvol d'or, on s'asseuen com a testimonis del judici els apòstols acompanyats de personatges rellevants del moment. A les taules de l'esquerra, el costat de la salvació, estan encapçalats per la Mare de Déu asseguda a la base de l'arc que la uneix amb Crist i amb sant Joan Baptista, a l'altre extrem. Darrere hi ha dos apòstols. A la segona taula, junt amb altres quatre apòstols, hi ha quatre personatges masculins: el papa Eugeni IV, el duc Felip de Borgonya representat amb una corona, el canceller Rolin i, en segon pla, el fill del donant, Jean Rolin, bisbe d'Autun.Pijoan, pàg.72 El paradís, a la tercera taula, es representa com una porta a un castell amb una llum de gran brillantor. La gent camina tranquil·lament cap a ella tancant les seves mans en oració, mentre un àngel es troba al costat de la porta.
A les taules de la dreta, el costat de l'infern, el primer personatge, equidistant amb la Mare de Déu, és sant Joan Baptista, acompanyat de dos apòstols. A la segona taula, darrere de quatre apòstols, hi ha tres dones: la duquessa Isabel de Portugal, Guigone de Salins, esposa de canceller Rolin i la seva fillastra. L'infern és representat com un lloc de foc ombrívol, i les persones que es dirigien cap allà estan cridant i plorant.Durrieu 1916, pàg. 48-50 La situació dels homes al costat de la salvació i les dones al contrari reflecteix la visió que es tenia al de la dona com un ser temptador i, en conseqüència, més difícil de salvar que l'home, per això, només hi ha tres dones dins el grup guiat per un àngel, cap a la porta del cel, mentre que dins del grup dels condemnats hi ha sis dones.Descripció general
A la part superior del políptic, a cada costat de la imatge de Crist, hi ha dues taules petites amb dos àngels cadascuna. A la taula de l'esquerra els àngels sostenen una creu i una corona d'espines; els àngels de la taula de la dreta porten una llança, una esponja amb vinagre i una columna de la flagel·lació de Jesús, és a dir, els instruments de la Passió.
Retaule tancat miniatura|esquerra|Visió tancada del políptic Amb el políptic tancat, les quatre taules centrals contenen quatre figures realitzades en grisalla i ubicades dins una fornícula que li dona un efecte trompe l'oeil clàssic als tríptics de l'època. Les dues superiors representen una Anunciació, referint-se al dia que comença el procés que ha de portar a la salvació de la humanitat i que ha d'acabar amb el Judici Final, és a dir, el tema central. L'escena respon al patró clàssic de l'arcàngel Gabriel a l'esquerra sostenint un filacteri i la Mare de Déu a la dreta, mig agenollada i llegint un llibre. Darrere seu es veu un gerro amb lliris, símbol de puresa i sobre el seu cap hi ha la imatge de l'Esperit Sant. Les dues taules inferiors centrals tenen un sant Sebastià i un sant Antoni Abat, dos protectors contra les plagues.