miniatura|Frontera de la ciutat de Roma. El pomeri o pomèrium ( o pomoerium, de post + mūrus 'passat el mur') era la frontera sagrada de la ciutat de Roma. Tenia els seus orígens en la llegenda de la fundació de la ciutat, i delimitava l'antic límit urbà de la ciutat, malgrat que en època històrica el nucli urbà sobrepassava amb escreix la línia del pomeri. El límit de pomeri tenia implicacions legals i religioses: Roma només existia dins el pomeri, de manera que tot el que estava a l'exterior eren terres que pertanyien a Roma (però no eren Roma).
El pomeri no abastava tota l'àrea metropolitana, i ni tan sols abastava els proverbials Set Turons: a tall d'exemple, el Palatí estava dins del pomeri, però el Capitoli i l'Aventí no; la Cúria Hostília i el pou dels Comicis al Fòrum Romà, dues localitzacions extremadament importants del govern de la ciutat, eren dins del pomeri, però el temple de Belona, no.
Segons la llegenda, el primer pomeri era el Ròmul per delimitar els murs de la futura ciutat de Roma el 21 d'abril del . Posteriorment, Servi Tul·li amplià la ciutat i dibuixà un nou pomeri, com també va ser ampliat pel dictador Luci Corneli Sul·la l'any 80 aC i, probablement, també per l'emperador Claudi l'any 49.Tàcit, Annals, XII 24; Aulus Gel·li, Les nits àtiques, XIII 14.7. Amb tot, el pomeri no era una muralla, sinó que es tractava d'una línia imaginària marcada per fites (cippi). El 2021 es trobaren, a prop del Mausoleu d'August, un bon nombre d'aquestes fites de l'època de Claudi, que mostren part del traçat per on transcorria el pomeri en època imperial. També es té constància d'extensions dutes a terme per Cèsar August, Neró i Trajà, però n'hi ha proves arqueològiques ni escrites que ho demostrin.
Efectes jurídics Els magistrats que tenien imperium no tenien poder absolut dins dels límits del pomeri. Podien sentenciar un ciutadà a ser assotat, però no condemnar-lo a mort. Això se simbolitzava llevant les destrals de les fasces que portaven els lictors del magistrat. Hi havia restriccions religioses i polítiques que impedien que qualsevol sobirà estranger pogués entrar dins del pomeri. Com a resultat d'això, les visites d'estat resultaven estranyes: Cleòpatra, per exemple, mai va arribar a entrar realment a la ciutat de Roma quan va anar a visitar Juli Cèsar. Estava prohibit enterrar els morts dins del pomeri.Epitome de Caesaribus, 13.11; Eutropi, 8.5. És més, els promagistrats provincials tenien prohibit travessar el pomeri, i renunciaven al seu imperium en el moment en què el creuaven (com si fos una forma de demostrar la prohibició que entressin exèrcits a Itàlia). Com a resultat, un general que estigués esperant a celebrar un triomf amb les seves tropes victorioses havia d'esperar fora del pomeri. Els Comicis centuriats, una de les assemblees romans que provenia originalment de les votacions de batallons militars de les legions, s'havien de reunir al Camp de Mart, fora del pomeri. Les armes també estaven prohibides dins el pomeri per raons religioses i consuetudinàries. Els Guàrdies Pretorians només estaven autoritzats a portar robes civils (la toga), i se'ls denominava en aquest cas cohors togata . No obstant això, era possible (i habitual) portar dagues d'amagat (cas dels sicaris). El Teatre de Pompeu, on Juli Cèsar va ser assassinat, estava també fora del pomeri, i incloïa una sala per al Senat que permetia dur a terme reunions a les quals poguessin acudir senadors que tinguin prohibit creuar el pomeri i no poguessin arribar a la Cúria Hostilia. Per això, els conspiradors no van poder ser acusats de blasfèmia, ja que les armes les portaven estant fora del límit sagrat.
Referències
Categoria:Urbanisme Categoria:Dret romà Categoria:Antiga Roma