Els calomelans o calomelana és un mineral de mercuri i clor. El nom prové dels mots grecs καλός, kalos, bell, i μέλας, melas, negre, perquè es torna negre quan entra en contacte amb l'amoníac. Aquesta reacció, que ja era conegut pels alquimistes fa segles i s'utilitzava com una prova per al mercuri (I). Forma una sèrie de solució sòlida amb la kuzminita. Forma part del grup de la calomelana, al qual dona nom.
Característiques Químicament, la calomelana és el clorur de mercuri (I), de fórmula Hg₂Cl₂,La fórmula no simplificada indica l'existència de cations Hg₂2+ on ambdós mercuris es troben enllaçats. La seva duresa és baixa, 1,5 a l'escala de Mohs, i la seva densitat és de 7,15-7,23 g/cm³. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Presenta fluorescència sota llum ultraviolada, emetent llum de color vermell maó.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, el calomelans pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, iodargirita, tocornalita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, vil·liaumita, salmiac, lafossaïta, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, callacolloïta i hephaistosita.
Formació i jaciments La calomelana és un mineral poc comú que es produeix en les zones de meteorització secundàries de jaciments de mercuri. A Espanya n'hi ha a les mines d'Almadén, Província de Ciudad Real. Acostuma a trobar-se associada a: terlinguaita, montroydita, mercuri, limonita, eglestonita, cinabri i calcita.
Referències
Categoria:Minerals de mercuri Categoria:Minerals clorurs Categoria:Minerals halurs Categoria:Minerals descoberts al districte de Donnersberg