miniatura|Flor de cotoner, planta que va tenir gran expansió en el món àrab medievalLa revolució agrícola àrab o revolució agrícola de l'Islam és el període de grans innovacions en l'agricultura que van tenir lloc en la zona d'influència de l'islam medieval entre el al , revolució verda de l'edat mitjana,A. M. Watson (1981), "A Medieval Green Revolution: New Crops and Farming Techniques in the Early Islamic World", in The Islamic Middle East, 700-1900: Studies in Economic and Social HistoryThomas F. Glick (1977), "Noria Pots in Spain", Technology and Culture 18 (4), p. 644–50. revolució agrícola musulmanaZohor Idrisi (2005), The Muslim Agricultural Revolution and its influence on Europe, FSTC o revolució verda islàmica.
És un terme encunyat per l'historiador Andrew Watson el 1974; ja el 1876 l'havia proposat l'espanyol Antonio Garcia Maceira.
Watson argumentà que l'economia àrab islàmica d'aquell període va permetre la difusió de molts cultius i tècniques agrícoles entre diferents parts del món islàmic i també l'adaptació dels cultius i de les tècniques. Conreus de l'Àfrica com la melca, de la Xina com els cítrics, i nombrosos de l'Índia com mangos, arròs, cotoner i canya de sucre es van distribuir a través de les terres del món islàmic, en llocs on, segons Watson, no es coneixien prèviament aquests conreus. Watson va relacionar 18 d'aquests cultius, i aquests nous conreus i les millores tècniques van portar a canvis molt rellevants en l'economia, la població, la coberta vegetal,Andrew M. Watson (1983), Agricultural Innovation in the Early Islamic World, Cambridge University Press, el creixement urbanístic, industrial, la dieta i la gastronomia.Andrew M. Watson (1974), "The Arab Agricultural Revolution and Its Diffusion, 700–1100", The Journal of Economic History 34 (1), p. 8–35
Alguns crítics a la tesi de Watson diuen que conreus com el blat dur, arròs, melca i cotó ja es coneixien abans arreu de l'Imperi Romà i també l'Imperi Sassànida,Michael Decker (2009) i que el paper dels àrabs islàmics no va ser tan rellevant.
També els crítics amb aquesta tesi afirmen que la tecnologia del regadiu ja estava molt avançada abans del període islàmic i que en el període grecoromà ja es coneixien i s'utilitzaven els molins d'aigua, les rodes hidràuliques i bombes hidràuliques, entre d'altres.
Innovacions Els musulmans practicaven àmpliament conreus comercialsJairus Banaji (2007), "Islam, the Mediterranean and the rise of capitalism", Journal Historical Materialism 15 (1), p. 47–74, Brill Publishers. i la rotació de conreus. Als conreus de collita entre l'hivern i la primavera succeïen els de collita a l'estiu i tardor, i en alguns casos amb conreus entre aquests dos períodes. De vegades, hi podia haver tres collites a l'any. En parts del Iemen s'obtenien dues collites de blat cada any i el mateix passava a l'Iraq amb l'arròs. Els àrabs practicaven l'agricultura d'una manera científica. En aquest període, en àrab es van escriure nombroses enciclopèdies d'agricultura precises i detallades.Al-Hassani, Woodcock and Saoud (2007), Muslim heritage in Our World, FSTC publishing, 2nd Edition, p. 102–23.
Sistema agrícola Ja a partir del en el món àrab dels califats es va reformar el sistema d'impostos i la tinença de la terra; el sistema agrícola estava basat principalment en el regadiu amb sistemes d'elevar l'aigua com la sínia, el molí hidràulic i el molí de vent, a més d'embassaments. Aquestes tècniques es van estendre a la resta del món. El sistema de propietat de la terra àrab proporcionava incentius als agricultors lliures; no era pas com el del feudalisme europeu contemporani, basat en senyors i serfs. Des de la península Ibèrica, aleshores predominantment arabomusulmana, es van transmetre les tècniques i els conreus àrabs a la resta d'Europa; entre aquests conreus, s'inclouen la canya de sucre, els cítrics, l'arròs, albercocs, cotó, carxofera, albergínia, safranera i el codony entre molts altres. D'altres que ja es coneixien prèviament a Europa van ser desenvolupats pels àrabs musulmans, entre aquests ametllers, figues i conreus subtropicals. També la indústria de la seda, el lli i l'espart va ser desenvolupada pels musulmans. Molts estudiosos veuen l'autèntica revolució en la introducció de noves institucions socials i econòmiques que van regular i mantenir l'agricultura, com el codi legal islàmic i els incentius econòmics.
En alguns dels conreus introduïts pels àrabs es desenvoluparen grans indústries, com la del sucre de canya.J. H. Galloway (1977), "The Mediterranean Sugar Industry", Geographical Review 67 (2), p. 177–94.
Referències
. . . . . . . . . Decker, Michael : "Plants and Progress: Rethinking the Islamic Agricultural Revolution", Journal of World History, Vol. 20, No. 2 (2009), p. 187–206. . .
Notes
Categoria:Agricultura Categoria:Ciència i tècnica a l'islam