Justus Liebig (Darmstadt, 12 de maig de 1803 – Múnic, Baviera, 18 d'abril de 1873), va ser un químic alemany que va fer importants contribucions a la química agrícola i biològica i va ser considerat com un dels fundadors de la química orgànica. Des del 1845 és anoblit i pot canviar el seu nom en Justus Freiherr (baró) von Liebig.
Com a professor de la Universitat de Giessen va idear el mètode d'ensenyament orientat al laboratori, i per tals innovacions, és considerat un dels més grans mestres de química de tots els temps.The Encyclopedia Americana (1920)/Liebig, Justus, Baron von. [Consulta: 15 febrer 2016] Ha estat descrit com el "pare de la indústria dels fertilitzants" pel seu èmfasi en els principis essencials del nodriment dels vegetals. En estudiar el paper de l'humus en la nutrició de les plantes va descobrir que els vegetals es nodrien de nitrogen, fòsfor i diòxid de carboni. Dels seus descobriments en deriva l'impuls a la fabricació d'adobs químics industrials. La seva formulació de la Llei del mínim descriu l'efecte dels nutrients individuals en els cultius. També van desenvolupar un procés de fabricació d'extractes de carn, i va fundar una empresa, la Liebig Extract of Meat Company, que posteriorment va registrar el cub de brou de carn de boví amb la marca Oxo.
Biografia miniatura|esquerra|Liebig cap a 1821
Justus von Liebig va néixer a Darmstadt en una família de classe mitjana a principis de maig de 1803. El seu pare era un comerciant adroguer que fabricava i venia pintures, vernissos i pigments i que va tenir el seu propi taller. Des de la infància Justus va estar fascinat per la Química.
A l'edat de 13 anys, Liebig va viure «l'any sense estiu», quan la majoria dels cultius alimentaris a l'hemisferi nord van ser destruïts per un hivern volcànic. Alemanya va ser un dels països més afectats per la fam que va ferir tot el món i aquesta experiència va influir molt en l'obra posterior de Liebig. Gràcies en part a les innovacions de Liebig a l'agricultura, els fertilitzants, la fam del 1816 es va conèixer com "l'última gran crisi de subsistència en el món occidental".
Liebig va assistir a l'escola primària al Ludwig-Georgs Gymnasium a Darmstadt, des dels 8 als 14 anys. Sense un certificat de finalització d'estudis va ser aprenent durant diversos mesos a la farmàcia de Gottfried Pirsch (1792- 1870) a Heppenheim abans de tornar a casa, possiblement pels problemes econòmics del seu pare. Va treballar amb el seu pare durant els següents dos anys i després va assistir a la Universitat de Bonn, estudiant amb Karl Wilhelm Gottlob Kastner, un soci de negocis del seu pare. Quan Kastner es va traslladar a la Universitat d'Erlangen, Liebig el va seguir.
Liebig va deixar a Erlangen el març de 1822, en part degut a la seva implicació amb el moviment radical Korps Rhenania (una organització estudiantil nacionalista), i també a causa de les seves esperances per seguir estudis químics més avançats. A la fi de 1822 Liebig va anar a estudiar a París amb una beca obtinguda per a ell per Kastner del govern de Hesse. Va treballar en el laboratori privat de Joseph-Louis Gay-Lussac, i també es va fer amic d'Alexander von Humboldt i Georges Cuvier (1769-1832). Va obtenir el doctorat a Erlangen el 23 de juny de 1823, molt de temps després d'haver-se anat, sembla que fruit de la intervenció Kastner en nom seu.
Va ser expulsat del Gymnasium (batxillerat clàssic) per haver fet explotar un explosiu fet a casa, treballà com ajudant d'un farmacèutic a Heppenheim.
Estudià a la Universitat de Bonn junt amb Karl Wilhelm Gottlob Kastner. Amb aquest es traslladà a la Universitart d'Erlangen on el 1822 obté un doctorat. Amb una beca del govern pot estudiar a París on gràcies a l'interès d'Alexander von Humboldt aconsegueix treballar al laboratori privat de Joseph-Louis Gay-Lussac.
Recerca i Desenvolupament miniatura|esquerra|upright| Justus von Liebig, per Wilhelm Trautschold, cap a 1846
Liebig va abandonar París per tornar a Darmstadt a l'abril de 1824. El 26 de maig 1824, a l'edat de 21 anys i amb la recomanació de Humboldt, Liebig va esdevenir professor extraordinari de la Universitat de Giessen. La incorporació de Liebig va ser part d'un intent de modernitzar la Universitat i atraure més estudiants. Va organitzar un laboratori-escola el primer d'Europa.
La seva situació es complica per la presència d'antics professors: el professor Wilhelm Zimmermann (1780-1825) va ensenyar química general com a part de la Facultat de Filosofia, deixant la Química Mèdica i de Farmàcia per al professor Philipp Vogt a la Facultat de Medicina. Vogt estava disposat a donar suport a una reorganització en la qual la Farmàcia fos ensenyada per Liebig i es va convertir en responsabilitat de la Facultat d'Arts, en lloc de la Facultat de Medicina. Zimmermann es va trobar competint sense èxit amb Liebig per als estudiants i les seves taxes acadèmiques. Es va negar a permetre que Liebig fes servir l'espai i els equips existents; finalment es va suïcidar el 19 de juliol de 1825. Les morts de Zimmermann i el professor Blumhof que ensenyava tecnologia i mineria van obrir el camí per Liebig per sol·licitar una càtedra completa. Liebig va ser nomenat a la càtedra de Química Ordentlicher el desembre de 1825, rebent un augment de sou considerable i un finançament del laboratori.
El 1845 rep el títol de noblesa de Freiherr (baró) i pot afegir el particle «von» al seu cognom. El 1850 substitueix Leopold Gmelin a la càtedra de química de la Universitat de Heidelberg i entre el 1852 i 1873 (any de la seva mort) ensenya a la Universitat de Múnic a Baviera.
Liebig es va casar amb Henriette «Jettchen» Moldenhauer (1807-1881), la filla d'un oficial de l'estat al maig de 1826. Van tenir cinc fills, Georg (1827-1903), Agnes (1828-1862), Hermann (1831-1894), Johanna (1836-1925) i Marie (1845-1920). Encara Liebig era luterà i Jettchen catòlica, van resoldre les seves diferències de religió amigablement en educar els seus fills en la religió luterana i les seves filles en la catòlica.
Contribucions científiques La transformació de l'educació química miniatura|Laboratori de Liebig a Giessen, per Wilhelm TrautscholdLiebig i diversos professors van proposar la creació d'un institut de farmàcia i preparacions dins de la universitat. El Senat de la universitat, però, va rebutjar sense concessions la seva idea, afirmant que no era tasca de la universitat entrenar "apotecaris, els fabricants de sabó, cervesers, tintorers i destil·ladors de vinagre". El desembre de 1825, van dictaminar que aquesta institució hauria de ser una empresa privada. Aquesta decisió afavoria els propòsits de Liebig. Com una empresa independent, podia ignorar les regles universitàries i acceptar tant als estudiants matriculats com no matriculats. L'Institut de Liebig va ser àmpliament difós en revistes farmacèutiques i es va obrir a 1826. Les seves classes en els procediments pràctics de química i de laboratori per a l'anàlisi químic complementaven els cursos formals de Liebig a la universitat.
De 1825 a 1835, el laboratori es trobava a la sala de guàrdia d'una caserna en desús prop de la ciutat. L'espai principal del laboratori era d'uns 38 metres quadrats, incloent-hi una petita sala de conferències, un armari d'emmagatzematge, i una sala principal amb forns i taules de treball. Una columnata oberta exterior podia ser usada per a reaccions perilloses. Liebig podria treballar-hi amb 8 o 9 estudiants alhora. Ell vivia en un petit apartament al pis de dalt amb la seva dona i fills.miniatura|Laboratori de Liebig, Chimistes Celebres, Liebig's Extract of Meat Company Trading Card, 1929
Liebig va ser un dels primers químics a organitzar un laboratori en la seva forma actual, atraient als estudiants en la investigació empírica a gran escala a través d'una combinació de recerca i ensenyament. Els seus mètodes d'anàlisi orgànica li van permetre dirigir el treball analític de molts estudiants graduats. Els estudiants de Liebig venien de molts estats alemanys, així com de Gran Bretanya i els Estats Units, i van ajudar a crear una reputació internacional per la seva Doktorvater. El seu laboratori es va fer famós com una institució model per a l'ensenyament de la química pràctica. També va ser significatiu per l'èmfasi en l'aplicació dels descobriments de la investigació fonamental per al desenvolupament de processos i productes químics específics.
L'any 1833, Liebig va ser capaç de convèncer el rector Justin von Linde per incloure l'institut dins de la universitat. En 1839, va obtenir fons del govern per construir una sala de conferències i dos laboratoris independents, dissenyats per l'arquitecte Paul Hofmann. El nou laboratori de química va comptar amb innovadores vitrines de gasos amb façana de vidre i xemeneies de ventilació. Fins a 1852, quan va sortir de Giessen cap a Múnic, més de 700 estudiants de química i farmàcia ja havien estudiat amb Liebig.
Instrumentació miniatura|esquerra|Dibuix de l'aparell de Liebig. Manuel pour l'analyse des substances organiques, 1848, El kaliapparat és a baix a la dreta miniatura|esquerra|Aparell modernUn repte important que enfronten els químics orgànics del és la manca d'instruments i mètodes d'anàlisi per donar suport a les anàlisis precises i repetibles de materials orgànics. Molts químics van treballar en el problema de l'anàlisi orgànic, entre ells el francès Joseph Louis Gay-Lussac i el suec Jöns Jacob Berzelius, abans que Liebig desenvolupes, l'any 1830, la seva versió d'un aparell per determinar el contingut de carboni, hidrogen, oxigen en substàncies orgàniques. Bàsicament utilitza una enginyosa sèrie de cinc bombetes de vidre, anomenada Kaliapparat per atrapar els productes d'oxidació. L'aigua s'absorbeix en una bombeta de clorur de calci higroscòpic que es pesa per mesurar hidrogen. El diòxid de carboni s'absorbeix en una solució d'hidròxid de potassi en les tres bombetes més baixes i s'utilitza per mesurar el carboni. L'oxigen es calcula per diferència. Per a la combustió es va utilitzar un foc de carbó. Pesant directament carboni i hidrogen, en lloc de llur estimació volumètrica, augmenta molt l'exactitud del mètode de mesura. L'ajudant de Liebig, Carl Ettling va perfeccionar les tècniques del bufat de vidre per produir el kaliapparat. El kaliapparat de Liebig va simplificar la tècnica de l'anàlisi orgànica quantitativa i va esdevenir una rutina. Brock suggereix que la disponibilitat d'un aparell tècnic superior era una raó per la qual Liebig va ser capaç d'atreure molts estudiants al seu laboratori. El seu mètode d'anàlisi per combustió es va utilitzar farmacèuticament, i per descomptat va fer possibles moltes contribucions a la química orgànica, agrícola i biològica.
Liebig també va popularitzar l'ús d'un sistema de refrigeració per aigua a contracorrent per a la destil·lació, que encara es coneix com un refrigerant o condensador de Liebig. Liebig mateix va atribuir el dispositiu de condensació de vapor al farmacèutic alemany Johann Friedrich August Gottling, que havia dut a terme millores, el 1794, a un disseny descobert independentment pel químic alemany Christian Ehrenfried Weigel en 1771, pel científic francès, P. J. Poissonnier en 1779 i pel químic finlandès Johan Gadolin en 1791.