Francisco Elías de Tejada y Spínola (Madrid, 1917 - Madrid, 18 de febrer de 1978) va ser catedràtic de Filosofia del Dret a diverses universitats i autor de centenars d'obres i articles sobre filosofia i història del dret, així com sobre les idees i ciències polítiques, representant del Tradicionalisme hispà i del iusnaturalisme europeu.
Biografia Des dels anys 1940 defensava el carlisme i va militar en la Comunió Tradicionalista lleial a Xavier de Borbó i Parma, però el 1962 es va distanciar de la seva direcció després d'un enfrontament amb el príncep Carles Hug de Borbó i Parma. L'any 1963 va participar en la fundació del Centre d'Estudis Històrics i Polítics "General Zumalacárregui", amb el qual com a president va desenvolupar nombroses activitats culturals i congressos sobre la història i la doctrina política tradicionalista. Va desenvolupar una concepció doctrinal del Carlisme com a continuació directa de la "Monarquia Catòlica" de "Les Espanyes", i indirecta de la Cristiandat medieval.
Després de la dissolució del règim franquista, s'apropà a Blas Piñar, per la qual cosa al maig de 1977 va presentar la seva candidatura al Senat per Sevilla a les files de lAlianza Nacional del 18 de julio, retirant-la però a finals del mateix mes després de comprovar que l'aliança afirmava ser fidel al pensament de Franco, a qui Elías de Tejada considerava el pitjor enemic del carlisme juntament amb Maroto. El mateix any va ser un dels promotors del nou partit polític Comunió Catòlico-Monàrquica (1977), en el qual va exercir un important lideratge intel·lectual.
Amb relació a les afinitats dinàstiques d'Elías de Tejada, José Miguel Orts, històric dirigent de la Comunió Tradicionalista Carlista del Regne de València, ha manifestat que "el professor don Francisco Elías de Tejada (…) igual simpatitzava amb els Bragança que elaborava per la senyora Carmen Polo de Franco un al·legat sobre els presumptes drets del seu llavors net polític Don Alfons de Borbó i Dampierre". D'acord amb el testimoni d'Arturo Márquez de Prado, a finals dels anys 60 es va situar al costat de Sixte de Borbó. Segons Joaquín Cubero, el 1972 atacava Xavier de Borbó i Parma, per considerar-lo un esquerrà i proper a l'anarquisme.
Citacions
Obres En torno al concepto de nación, 1939 Introducción al estudio de la ontología jurídica, 1942 El racismo. Breve historia de sus doctrinas, 1944 El hegelismo jurídico español, 1944 Las doctrinas políticas en la Baja Edad Media inglesa, 1946 Las Españas: formación histórica, tradiciones regionales, 1948 La filosofía jurídica en la España actual, 1949 Las doctrinas políticas en la Cataluña medieval, Barcellona 1950 La causa diferenciadora de las comunidades políticas, 1953 La Monarquia tradicional, Madrid, Biblioteca del Pensamiento Actual, 1954 Historia del pensamiento político catalán, Sevilla 1963. Parte I: La Cataluña clásica (987-1479). Parte II: La Mallorca y la Menorca clásicas (1229-1479). Parte III: La Valencia clásica (1238-1479) Nápoles hispánico, 1964 ¿Qué es el carlismo?, Esciler, Madrid 1971 La tradición portuguesa. Los orígenes (1140-1521), Editorial Actas, Madrid 1999 La monarchia tradizionale [prefaci de Pino Tosca], Edizioni Controcorrente, Arile 2001 Europa, tradizione, libertà. Saggi di filosofia della politica [a cura de Giovanni Turco], Edizioni Scientifiche Italiane, 2005, pp.264 Poder y libertad, Ediciones Scire, Madrid 2008, pp.103 Derecho politico, Ediciones Jurídicas y Sociales, Madrid 2008, pp.143
Referències
Enllaços externs Fundación Elías de Tejada Fundación Burke: Francisco Elías de Tejada
Categoria:Filòsofs madrilenys Categoria:Filòsofs del dret Categoria:Membres corresponents de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC Categoria:Morts a Madrid Categoria:Polítics madrilenys Categoria:Filòsofs catòlics Categoria:Polítics carlins Categoria:Filòsofs nascuts al segle XX Categoria:Filòsofs morts al segle XX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XX