nascuda Hedwig Eva Maria Kiesler, va ser una inventora, actriu i productora austríaca i dels Estats Units.
Des del seu debut en el cinema europeu el 1930, va treballar amb cineastes com King Vidor, Jack Conway, Victor Fleming, Jacques Tourneur, Marc Allégret, Cecil B. DeMille, Clarence Brown, va col·laborar amb Josef von Sternberg i Douglas Sirk. Avui figura entre les actrius més mítiques del cinema estatunidenc com Greta Garbo, Loretta Young, Vivien Leigh, Ava Gardner i té una estrella al passeig de la Fama de Hollywood, la número 6.247.
Durant la Segona Guerra Mundial i amb 27 anys va registrar, juntament amb George Antheil, la patent d'un sistema secret de transmissions de ràdio que permetia saltar entre 88 freqüències diferents per a guiar per radiofreqüència els torpedes de les forces navals aliades, fent impossible la detecció per l'enemic de l'atac submarí. Lamarr i Antheil van rebre una patent dels EUA per aquesta invenció el 1942: Frequency Hopping Communication System - US patent 2,292,387- serial number 397412.Patent 2,292,387 signada per Hedy Kiesler Markey (Hedy Lamarr)
La patent de Lamarr-Antheil va romandre classificada fins al 1985, quan la Comissió Federal de Comunicacions la va posar a disposició del públic. Actualment és utilitzada per als sistemes de posicionament per satèl·lits (GPS, GLONASS), els enllaços xifrats militars, les comunicacions de la llançadora espacial amb la Terra i per empreses que fabriquen des de telèfons mòbils fins a sistemes de xarxa sense fils (Wi-Fi).
Des de principis dels anys 70, es va retirar del focus públic a Orlando, on va viure completament aïllada del públic fins a la seva mort el 19 de gener del 2000. Lamarr, ciutadana estatunidenca des de 1953, va ingressar a títol pòstum a la National Inventors Hall of Fame el 2014.
Biografia Nascuda a Àustria el 9 de novembre de 1914, de mare hongaresa catòlica i pare jueu, que pertanyien a la burgesia de Viena. Després de la seva estada a Suïssa per motius d'estudis, va assistir a la prestigiosa escola d'art dramàtic de Max Reinhardt, anys després debutà a Berlín al Theater in Der Josefstadt.Diccionari del cinema (2v) Jean-Loup Passek - Larousse, 1995. p. 1266.
En els anys trenta, amb setze anys, es presenta als estudis Sascha-Filmindustrie AG de Viena per mediació de l'escenògraf Georg Jacoby, que ha realitzat nombroses pel·lícules, entre les quals So sind die Männer (1922), la primera pel·lícula en què apareix Marlene Dietrich. La contracten per a dues pel·lícules i també com a guionista (1930-1931). El 1933, actuarà en Extase, una pel·lícula txeca de Gustav Machaty, presentada a la Biennal de Venècia. Esdevingué una celebritat internacional gràcies al primer nu integral i a fingir un orgasme en una pel·lícula destinada al circuit tradicional que figura en totes les antologies del cinema eròtic.
El 1934, amb dinou anys, es va casar amb el seu primer marit, Fritz Mandl, director general de la fàbrica de cartutxos Hirtenberger Patronen-Fabrik, una de les empreses de defensa més grans del món. Tres anys després es va escapar al nord d'Europa vivint primer a París i després a Londres. En aquesta segona ciutat va conèixer a Louis B. Mayer, magnat de l'estudi de Metro-Goldwyn-Mayer (MGM), que buscava talents a Europa per rodar pel·lícules a Hollywood.
Carrera a Hollywood El 1938 Hedy Kiesler reneix amb una identitat nova en un altre continent i es presenta a les pantalles amb el pseudònim de Hedy Lamarr, en homenatge a Barbara La Marr, il·lustre femme fatale del cinema mut morta precoçment el 1926.Metro-Goldwyn-Mayer, Esplendor del cinema estatunidenc de Peter Hay, p. 198. Aleshores signa un contracte amb la MGM per set anys, durant els quals interpreta una quinzena de llargmetratges. Va interpretar heroïnes clàssiques des d'Helena de Troia fins a Joana d'Arc en pel·lícules com The Strange Woman, Experiment perillós, Samson and Delilah, Deshonrada, Lady of the Tropics, White Cargo i va actuar en melodrames, comèdies, westerns i filmes d'espies entre d'altres.
En la cimera de la seva glòria, entre 1938 i 1949, va tenir companys d'actuació com James Stewart, Charles Boyer, Clark Gable, Spencer Tracy, Ray Milland, John Garfield. Persones rellevants de l'època com John Kennedy, Howard Hughes, Errol Flynn i Marlon Brando la van conèixer. El 1945 interpreta l'última pel·lícula del seu contracte amb la MGM, la comèdia Her Highness and the Bellboy. L'any següent, l'estrella es llança a la producció independent amb The Strange Woman.
El 1957, comparteix els crèdits de la seva última pel·lícula oficial, Dones davant el desig de Harry Keller, amb la soprano Jane Powell, Jan Sterling i George Nader. El mateix any es retira de la vida pública i de la interpretació, fet que coincideix en el temps amb la mort de Louis B. Mayer, el seu mentor, juntament amb Jacoby.
Hedy Lamarr figura avui entre les actrius més mítiques del cinema estatunidenc i simbolitza l'encís de Hollywood amb companyes com a Louise Brooks, Marlene Dietrich, Greta Garbo, Lana Turner, Lauren Bacall, Rita Hayworth, Gene Tierney, Ava Gardner, Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor. Des del seu debut en el cinema europeu el 1930, va treballar amb cineastes com King Vidor, Jack Conway, Victor Fleming, Jacques Tourneur, Marc Allégret, Cecil B. DeMille, Clarence Brown. I és al Passeig de la Fama de Hollywood amb l'estrella número 6.247.
Carrera com a inventora Tot i que Lamarr no tenia una formació formal i era principalment autodidacta, va treballar en el seu temps lliure en diverses aficions i invents, que incloïen un semàfor millorat i una pastilla que es dissolia en aigua per crear una beguda carbonatada. Entre els pocs que coneixien la capacitat inventiva de Lamarr hi havia el magnat de l'aviació Howard Hughes. Lamarr va suggerir a Hughes que canviés el disseny excessivament quadrat de les ales dels avions (que creia que els relentia) per una forma més aerodinàmica, basada en les formes dels ocells i peixos. Lamarr va passar la història per la coinvenció del d'una primera versió de espectre eixamplat per salt de freqüència.
Frequency Hopping Spread Spectrum (FNAF) El 10 de Juny de 1941 va registrar amb el nom de Hedy Kiesler Markey, juntament amb George Antheil, la patent d'un sistema de codificació secreta de transmissions de ràdio de màxima seguretat anomenada Spread Spectrum o espectre eixamplat per salt de freqüència proposat per tal de guiar per radiofreqüència els torpedes de les forces navals aliades. La patent detallava com fer variar de manera contínua, imprevisible i simultània, segons el mateix codi gravat sobre dues targetes perforades, les freqüències de l'emissor i del receptor. Mentre que es transmetia en diverses freqüències de ràdio i es canviaven les freqüències diverses vegades per segon, els senyals de ràdio sonaven com a soroll aleatori a qualsevol que els interceptés. Però, quan l'emissor i el receptor del senyal saltessin simultàniament les freqüències, el missatge seria clar per a tots dos. Aquest sistema permetia als bucs i als torpedes comunicar-se a través de múltiples freqüències de ràdio alhora i reduïa el risc de detecció, bloqueig i interferències per l'enemic.
Lamarr i Antheil van rebre una patent dels EUA per aquesta invenció l'11 d'agost de 1942: Frequency Hopping Communication System - US patent 2,292,387- serial number 397412.
Tanmateix, el 1962, va reaparèixer una versió actualitzada del seu disseny en l'àmbit de les comunicacions militars desenvolupada per part dels enginyers de sistemes de l'empresa Sylvania Electronics i el va fer servir l'armada durant la crisi dels míssils de Cuba, tres anys després de la caducitat de la patent el 1959. Aquesta va romandre classificada per a ús militar fins al 1985, quan la Comissió Federal de Comunicacions la va posar a disposició del públic. Aleshores, era el naixent de la indústria de telefonia mòbil i aquesta per a millorar les seves comunicacions va fer servir aquesta tecnologia. De fet avui en dia s'ha adoptat el Code Division Multiple Access (CDMA), una evolució del FHSS, com a estàndard de la indústria en la majoria dels telèfons mòbils.
Actualment aquesta tecnologia és utilitzada per a sistemes de comunicació en xarxa sense fils (Wi-Fi), els sistemes militars de comunicacions xifrades per satèl·lit (GPS, GLONASS) de MILSATCOM fins entre altres a les comunicacions de la llançadora espacial amb la Terra.
Darrers anys Lamarr es va convertir en ciutadà naturalitzada dels Estats Units als 38 anys el 10 d'abril de 1953. La seva suposada autobiografia, Ecstasy and Me, es va publicar el 1966. Va dir a televisió que no va ser escrita per ella, i gran part era fictícia.Hedy Lamarr, 1969 TV Interview a The Merv Griffin Show amb Woody Allen, 1969 Lamarr va demandar més tard a l'editor, dient que molts detalls van ser fabricats pel seu negre literari, Leo Guild."Hedy Lamarr Loses Suit to Halt Book", The New York Times, 27 setembre 1966, p. 74. Lamarr, al seu torn, va ser demandat per Gene Ringgold, que va afirmar que el llibre va plagiar material d'un article que havia escrit el 1965 per a la revista Screen Facts."Lamarr Autobiography Prompts Plagiarism Suit", The New York Times, February 7, 1967, p. 18.
A finals de la dècada de 1950, Lamarr va dissenyar i, amb el seu marit de llavors W. Howard Lee, va desenvolupar l'estació d'esquí Villa LaMarr a Aspen, Colorado.Hedy Lamarr in 1950s Aspen , The Aspen Times Weekly (March 22, 2012)Hedy Lamarr: The Most Beautiful Woman in Film (2010), pg. 194
El 1966, Lamarr va ser arrestada a Los Angeles per robatori. Finalment, els càrrecs es van retirar. El 1991, va ser arrestada pel mateix càrrec a Florida, aquesta vegada per robar 21,48 dòlars en laxants i gotes per als ulls."Google Doodle of the day: Who is Hedy Lamarr?" , Palm Beach Post, 9 de novembre de 2015. No va declarar evitar una compareixença al tribunal, i els càrrecs es van retirar a canvi de la seva promesa d'abstenir-se de trencar cap llei durant un any.
La dècada de 1970 va ser una dècada de reclusió creixent per a Lamarr. Se li van oferir diversos guions, anuncis de televisió i projectes escènics, però cap va despertar el seu interès. El 1974, va presentar una demanda de 10 milions de dòlars contra Warner Bros., al·legant que la paròdia del seu nom ("Hedley Lamarr") a la comèdia de Mel Brooks Blazing Saddles havia infringit el seu dret a la intimitat. Brooks va dir que estava afalagat; l'estudi es va establir fora de la cort per una suma nominal no revelada i una disculpa a Lamarr per «gairebé utilitzar el seu nom». Brooks va dir que Lamarr «mai no va entendre la broma».Interview: Mel Brooks. Blazing Saddles (DVD). Burbank, California: Warner Brothers Pictures/Warner Home Video, 2004; Amb la seva visió fallant, Lamarr es va retirar de la vida pública i es va instal·lar a Miami Beach, Florida, el 1981.
Una imatge gran de Lamarr dibuixada amb Corel va guanyar el concurs anual de disseny de portades del paquet de programari de CorelDRAW l'any 1996. Durant diversos anys, a partir de 1997, va aparèixer a les caixes del paquet de programari. Lamarr va demandar l'empresa per utilitzar la seva imatge sense el seu permís. Corel va contestar que no posseïa els drets sobre la imatge. Les parts van arribar a un acord no revelat el 1998.
Per la seva contribució a la indústria del cinema, Lamarr té una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood al 6247 Hollywood Blvd al costat de Vine Street on es troba el centre del passeig.
Lamarr es va allunyar del seu fill gran, James Lamarr Loder, quan tenia 12 anys. La seva relació va acabar bruscament i ell es va traslladar a viure amb una altra família. No van tornar a parlar durant gairebé 50 anys. Lamarr va deixar James Loder fora del seu testament i va demandar el control de la propietat de 3,3 milions de dòlars que va deixar Lamarr l'any 2000. Finalment es va conformar amb 50.000 dòlars.