miniatura|Grèvol de Castelltallat amb algunes fulles (part inferior dreta) cobertes de taques de fang a causa d'una pluja de fang La pluja de fang és un fenomen meteorològic que consisteix en la precipitació d'aigua, sigui en forma de pluja o neu, carregada d'una elevada quantitat de partícules sòlides de sediments en suspensió, normalment llims o argiles. Un cop s'evapora l'aigua de la pluja, les partícules sòlides romanen dipositades al sòl i a la superfície dels objectes, conferint-los un aspecte marronós, brut, més apreciable en els cossos foscos que en els clars. Acostumen a afectar zones properes a algun desert, com és el cas dels països mediterranis, pròxims al desert del Sàhara; o de l'est de la Xina, pròxima al desert del Gobi. Sota determinades condicions meteorològiques que afavoreixen forts processos de turbulència i convecció, la pols dels deserts és aixecada fins a 1500-6000 metres d'altitud. Un cop la pols és injectada en aquestes capes atmosfèriques, el vent la pot fer viatjar en horitzontal fins a desenes de milers de quilòmetres. Els episodis de pluja de fang s'acompanyen de temperatures relativament suaus, excepte a l'estiu, atesa la procedència meridional dels vents que transporten la pols del desert. A la conca del Mediterrani es produeixen al voltant de tres dies de pluja de fang al llarg de l'any. CC-BY-SA-3.0 Al llevant peninsular, són més freqüents a la primavera i a la tardor.
Origen miniatura|Pluviòmetre amb aigua recollida d'una pluja de fang el dia 12 d'agost de 2015 a la Serra de Castelltallat. El seu aspecte és opac a causa de les partícules en suspensió que conté.Les pluges de fang al nord-est de la península Ibèrica han estat vinculades a depressions atmosfèriques. Segons se situï la depressió atmosfèrica, la pols formadora de pluges de fang arribarà d'un lloc o d'un altre. Una depressió a l'Atlàntic Nord (50°N) fa entrar pols del Sàhara Occidental. Quan la depressió es forma propera a Portugal, l'origen de la pols serà principalment des de la Serralada de l'Atles. En canvi, una depressió sobre Espanya i Àfrica del Nord fa arribar la pols d'Algèria central. L'origen predominant de la pols que arriba al nord-est de la península Ibèrica és la Serralada de l'Atles.
Composició de la pols La pols que conté la pluja de fang, de la mateixa manera que la pols sahariana, és composta per sulfats, sal marina (que al seu torn conté principalment sodi, clor i magnesi), i, en ordre d'abundància decreixent, els minerals il·lita, quars, esmectita, palygorskita, caolinita, calcita, dolomita i feldespats. La presència de calcita confereix un pH alcalí a les gotes de la pluja de fang.
A Mallorca es va trobar que gran part del volum de partícules sedimentàries, el 89%, corresponia a la fracció llimosa, mentre que pràcticament no hi havia argila, menys del 0,29%.
Importància La terra que aporta la pluja de fang és important per a la formació a llarg termini de sòls contrarestant, en gran part, els efectes de l'erosió del sòl. La quantitat de terra aportada per les pluges de fang s'ha estimat en 5,3 grams per m2 en un estudi fet al Montseny. Proporciona el 34% del calci que necessiten les alzines del Montseny. La quantitat de la deposició de les partícules de pols segons els anys resulta molt variable. La pluja de fang incrementa significativament el pH de l'aigua de pluja (al contrari que la pluja àcida) S'ha trobat, encara una certa radioactivitat en pluges de fang caigudes a Grècia l'any 2000 originada per l'accident de TxernòbilC. Papastefanou,M.Manolopoulou,S. Stoulos, A. Ioannidou and E. Gerasopoulos Atomic and Nuclear Physics Laboratory, Aristotle University of Thessaloniki,
Literatura La novel·la Aiguafang de Joan-Lluís Lluís (Premi Crítica Serra d'Or 2009, edicions de la Magrana), narra una història d'ambient postapocalíptic en què Barcelona es veu sotmesa de manera gairebé diària a intenses pluges fangoses.
Referències
Categoria:Núvols, boira i precipitació