Enduro de Le Touquet (en francès: Enduro du Touquet) és el nom que rebé fins al 2005 la cursa de platja coneguda actualment com a Enduropale, disputada a les dunes de la platja normanda de Le Touquet-Paris-Plage, a Pas de Calais. La prova se celebra d'ençà de 1975 anualment el primer diumenge de febrer, i és l'esdeveniment europeu d'enduro més important (tot i que, malgrat el nom, és més aviat una cursa de resistència Tot-Terreny).
L'any 2006, a la vegada que es rebatejà la cursa (el nom actual li ve de la costa on es troba la platja, la Côte d'Opale o Costa d'Òpal) se'n va variar el recorregut amb la intenció de preservar l'espai natural de dunes i, des d'aleshores, discorre també per les platges de Merlimont i Stella-Plage, a banda de la de Le Touquet. Per acabar d'arrodonir el cap de setmana, se celebra també una cursa de quads la vetlla de la prova.
Història La idea d'organitzar una cursa d'enduro de masses a les platges de Normandia se li acudí a Thierry Sabine (adjunt de comunicació a l'ajuntament de Le Touquet), tot inspirant-se en les populars curses pel desert que es feien a Nord-amèrica, com ara la Baja 1000 de la Baixa Califòrnia.
La primera edició, el 1975, s'anomenà Enduro des Sables ("Enduro de les sorres") i aplegà 286 participants. Amb els anys, la competició adquirí importància i aviat es convertí en un esdeveniment europeu de primer ordre (amb 1.200 participants el 2005 i 300.000 espectadors habitualment).
L'experiència i èxit assolits amb l'Enduro du Touquet motivaren Thierry Sabine a crear el Ral·li París-Dakar l'any 1979, amb el mateix plantejament de competició oberta a tothom.
Característiques de L'Enduro du Touquet miniatura|esquerra|Un participant a l'edició del 2008 La prova se celebrà en 30 ocasions (de 1975 a 1990 ininterrompudament, i de 1992 a 2005). De 1976 a 1981 la cursa es va disputar a dues mànegues, i a partir de 1982 en una de sola, de tres hores de durada. A partir de 1997 s'organitzà una cursa d'idèntic format per a quads, que es disputa el dissabte.
La cursa es desenvolupava al llarg d'un dur circuit que recorria les dunes i la platja, al qual calia fer-hi diverses voltes. Oberta a tothom, afeccionats i professionals, sempre fou molt espectacular, amb nombroses motocicletes que tenien dificultats en travessar les dunes, causant així força embussos i caigudes. A banda, la llarga durada i la dificultat del circuit castigaven molt els competidors i la mecànica. Una altra característica de la històrica cursa era la gran quantitat de públic que atreia, esdevenint un fenomen de concentració de motoristes, fet que per sí sol ja representava una veritable festa de la moto.
El 2005 va esclatar un moviment de protesta ecologista que cercava de prohibir l'esdeveniment, al·legant la degradació de les dunes i la quantitat d'escombraries que deixava el públic assistent. Finalment, els organitzadors reeixiren a conciliar els diferents punts de vista i canviaren l'organització de la cursa, rebatejada com a Enduropale.
Característiques de L'Enduropale La cursa, anomenada Enduropale d'ençà del 2006, consisteix ara en una sola mànega al llarg de quinze quilòmetres únicament per la platja, per tal de preservar les dunes. Com a novetat, el guanyador del holeshot (el primer a sortir del primer viratge) rep un premi en metàl·lic (1.500 € el 2007). L'entitat que organitza la prova actualment és l'Enduropale du Touquet Pas-de-Calais Organisation (ETO).
La vetlla de l'Enduropale, la FFM (Fédération française de motocyclisme) organitza la cursa de quads (en condicions molt similars a la de les motocicletes) anomenada ara Quaduro, i una d'una hora i mitja de durada per un circuit més curt, anomenada Enduropale Juniors, adreçada a joves de 14 a 17 anys. Hi ha també les categories Espoirs ("esperances") i Vintage.
El 2007 es va crear una nova prova, el Quaduro'Star, reservat a pilots estel·lars, famosos i periodistes, que no ha tingut gaire continuïtat.
Llista de guanyadors miniatura|La sortida de l'edició del 2007
Enduro / Enduropale AnyPilotConstructor 1975 Jacques Vernier OSSA 1976 Daniel Péan Maico 1977 Gilles Francru Husqvarna 1978 Patrick Drobecq Husqvarna 1979 Hakan Carlqvist Husqvarna 1980 Serge Bacou Yamaha 1981 Jean-Paul Mingels Yamaha 1982 Kees Van Der Ven KTM 1983 Kees Van Der Ven KTM 1984 Kees Van Der Ven KTM 1985 Kees Van Der Ven KTM 1986 Kees Van Der Ven KTM 1987 Leif Persson Yamaha 1988 Eric Geboers Honda 1989 Eric Geboers Honda 1990 Eric Geboers Honda1991 No disputat (Guerra del Golf) 1992 Yann Guedard Kawasaki 1993 Gérard Delpine Honda 1994 Jérôme Belval Honda 1995 Arnaud Demeester Yamaha 1996 Arnaud Demeester Yamaha 1997 David Hauquier Honda 1998 Arnaud Demeester Yamaha 1999 Jean-Claude Moussé Yamaha 2000 Thierry Béthys Honda 2001 Thierry Béthys Honda 2002 Arnaud Demeester Yamaha 2003 Thierry Béthys Honda 2004 Jean-Claude Moussé Honda 2005 Arnaud Demeester Yamaha 2006 Timoteï Potisek Honda 2007 Arnaud Demeester Yamaha 2008 Arnaud Demeester Yamaha 2009 Timoteï Potisek Honda 2010 Mickael Pichon Honda 2011 Steve Ramon Suzuki 2012 Jean-Claude Moussé Yamaha 2013 Jean-Claude Moussé Yamaha 2014 Adrien van Beveren Yamaha 2015 Adrien van Beveren Yamaha 2016 Adrien van Beveren Yamaha 2017 Daymond Martens Yamaha 2018 Milko Potisek Yamaha 2019 Nathan Watson KTM 2020 Milko Potisek Yamaha 2021 No disputat (COVID-19) 2022 Milko Potisek Yamaha 2023 Todd Kellet Yamaha 2024 Todd Kellet Yamaha 2025 Todd Kellet Yamaha
Guanyadors múltiples Rang Pilot Anys Victòries1 Arnaud Demeester1995, 1996, 1998, 2002, 2005, 2007 i 20087 2 Kees van der Ven1982, 1983, 1984, 1985 i 19865 3 Jean-Claude Moussé1999, 2004, 2012 i 20134 4 Eric Geboers1988, 1989 i 19903 Thierry Béthys2000, 2001 i 2003 Adrien van Beveren2014, 2015 i 2016 Milko Potisek2018, 2020 i 2022 Todd Kellet2023, 2024 i 20258 Timoteï Potisek2006 i 20092
Enduropale Juniors AnyPilotConstructor 2010 Arnaud Aubin Yamaha 2011 Dylan Ferrandis Kawasaki 2012 Julien Lieber KTM 2013 Daymond Martens KTM 2014 Ben Watson KTM 2015 Maxime Renaux Yamaha 2016 Anthony Bourdon Husqvarna 2017 Jérémy Hauquier KTM 2018 Alexis Collignon Honda 2019 Mathéo Miot KTM 2020 Florian Miot KTM 2021 No disputat (COVID-19) 2022 Quentin Prugnières Yamaha 2023 Adrien Petit Yamaha 2024 Mathis Valin Kawasaki 2025 Damien Knuiman Gas Gas
Quaduropale AnyPilotsConstructor 1997 Pascal Rochereau Jean-Charles Tonus Yamaha 1998 W. Van Der LaanÉric Gaillard KTM 1999 Pascal Rochereau Jean-Charles Tonus Yamaha 2000 Gilles Abgrall Alex Brusselers EML 2001 Pascal Rochereau Paul Winrow Yamaha 2002 Blaise ParentVincent Pinchon Yamaha 2003 Blaise ParentVincent Pinchon Yamaha 2004 Romain CoupriePascal De Palma Yamaha 2005 Blaise Parent Yamaha 2006 Romain CouprieBlaise Parent Yamaha 2007 Romain CouprieBlaise Parent Yamaha 2008 Romain Couprie Yamaha 2009 Romain Couprie Yamaha 2010 Jérémie Warnia Can Am 2011 Jérémie Warnia Can Am 2012 Jérémie Warnia Can Am 2013 Jérôme Bricheux KTM 2014 Romain Couprie Yamaha 2015 Jérémie Warnia Yamaha 2016 Jérémie Warnia Yamaha 2017 Jérémie Warnia Yamaha 2018 Jérémy Forestier Yamaha 2019 Matthieu Ternynck Yamaha 2020 Randy Naveaux Yamaha 2021 No disputat (COVID-19) 2022 Randy Naveaux Yamaha 2023 Randy Naveaux Yamaha 2024 Randy Naveaux Yamaha 2025 Randy Naveaux Yamaha
Referències
Enllaços externs
Lloc web oficial Web amb informació i imatges de l'Enduropale Vídeo de la sortida de l'edició del 2010
Categoria:Competicions d'enduro a França Categoria:Pas de Calais Categoria:Esport als Alts de França