Luscinia és un gènere d'ocells passerifomes de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que es distribueix per la zona paleàrtica i Àsia Sud-oriental i hivernen a Àfrica. Les espècies reben el nom comú de "rossinyol" o "cotxa" segons el gènere al que se'ls va incloure en un inici.

Descripció Les espècies de Luscinia són ocells petits i robusts, d'entre 13 i 16 cm de llarg, amb una postura erecta i una cua moderadament curta, amb freqüència inclinada. Observen insectes, cucs i altres invertebrats des d'una perxa baixa, i s'alimenten principalment a terra, saltant, amb parades freqüents, sobre les fortes potes. Són territorials durant l'època de reproducció, i la majoria es troben tant al nord com per ser migratoris.

En les dues espècies anomenades rossinyols, els sexes són semblants. Són marrons llisos a la part superior, blanquinoses a sota amb ratlles lleugeres i tenen una cua vermellosa. A les altres dues espècies de Luscinia, el mascle és molt més brillant que la femella críptica, generalment de color gris marronós. Els mascles tenen l'esquena blau fosc, negre o marró, i vermell, taronja o blau a la gola i la part superior del pit. Tenen diverses taques blanques o vermelloses als costats de la cua, donant un patró que recorda el dels còlit (Oenanthe) molt relacionat, o alguns dels Muscicapinae menys relacionats (per exemple, el papamosques menut, Ficedula parva). Els cants d'aquest gènere són sovint complexes i musicals, especialment en els rossinyols "típics".

Distribució i hàbitat Són ocells d'Euràsia, que es troben des de les regions subàrtiques fins a les tropicals. Són abundants a les regions temperades, i molts dels ocells d'aquest gènere són fortament migratoris, hivernant a l'Àfrica tropical, l'Índia o el sud-est asiàtic.

L'hàbitat de reproducció és típicament matoll o bosc, i el niu de copa normalment es construeix a nivell baix en un arbust. Els ocells poden ser difícils de veure en un sotabosc dens, sobretot si no canten, però poden freqüentar hàbitats una mica més oberts a les zones d'hivernada.

Taxonomia i sistemàtica El gènere Luscinia va ser introduït pel naturalista anglès Thomas Forster l'any 1817. L'espècie tipus és el rossinyol comú (Luscinia megarhynchos). miniatura|Mascle de Luscinia svecica volgae cotxa blava. La delimitació de Luscinia versus el gènere Erithacus s'havia confós durant molt de temps; les espècies es van col·locar de manera més aviat indiscriminada en un gènere o l'altre, o Luscinia es va fusionar completament amb Erithacus. El gènere Luscinia incloïa anteriorment moltes més espècies. Un gran estudi filogenètic molecular publicat el 2010 va trobar que el gènere no representava un grup monofilètic. Per tant, les espècies es van reassignar a altres gèneres, deixant només tres espècies en el gènere original. El mateix estudi va demostrar que cotxa ventreblanca, col·locada anteriorment al monotípic Hodgsonius i la cotxa blava colocada en el Cyanecula pertanyien al mateix clade.

Etimologia La paraula Luscinia es va utilitzar per als rossinyols i ocells similars en llatí clàssic (per exemple, a la dècada del 70 dC en l'obra Naturalis Història de Plini el Vell), si no abans. Etimològicament, podria derivar-se del llatí «luscus» que significa “mig cec”, “meitat compresa”, etc. o «clueō», “ser conegut” i més probablement «canō», “cantar”. Per tant, es podria traduir “com cantant poc vist” (com durant el crepuscle) o “cantant famós”.

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per quatre espècies: Luscinia luscinia - rossinyol de Rússia. Luscinia megarhynchos - rossinyol comú. Luscinia phaenicuroides - cotxa ventreblanca. Luscinia svecica - cotxa blava.

Notes taxonòmiques

Registres fòssils S'ha trobat restes fòssils d'una probable Luscinia semblant als membres més grossos del gènere a Polgárdi ciutat d'Hongria. Daten del Messinià, fa uns 12 a 7,3 milions d'anys durant la subèpoca del Miocè superior. Un fòssil del Pliocè tardà de Rębielice Królewskie (Polònia), del Piasencià (al voltant de 3 Ma), podria ser una cotxa blava ancestral. Un suposat fòssil de tallarol del gènere Sylvia del tardà Gelasià a Bad Deutsch-Altenburg (Àustria), d'uns 2 Ma d'antiguitat, pot tractar-se d'una Luscinia; a causa de l'edat recent, probablement pertany a una espècie viva o al seu avantpassat immediat.

†Luscinia denesi (Miocè final de Polgardi, Hongria) †Luscinia pliocaenica (Pliocè de Beremend, Hongria)

Referències

Categoria:Ocells d'Àfrica Categoria:Ocells d'Europa Categoria:Ocells d'Àsia