El bòrax o borraix (de l'àrab buraq 'rellamp, esclat resplendent', provinent del persa búrah ‘nitre’) és un mineral de la classe dels borats compost d'aigua gairebé en un 50%. És una de les principals menes de bor.
Va ser descobert el 1546 a Ladakh, Jammu i Caixmir, India. També és conegut pel nom que defineix la seva composició química: Borat de sodi o tetraborat de sodi ; i també és anomenat de vegades tincal, nom que prové del sànscrit.
Característiques És un cristall blanc i suau que es dissol fàcilment en aigua. La seva fórmula química més comuna és Na2B4O7·10 H2O (també escrita B4H20Na2O17) però va ser actualitzada l'any 2025 a Na₂B₄O₅(OH)₄(H₂O)₈, degut a que a partir del mes de juliol de 2025 canvia la manera en que es mostren les molècules d'aigua a les fórmules depenent si els oxígens pertanyen a algun poliedre de coordinació o no. Si es deixa reposar a l'aire lliure, perd lentament la seva hidratació i es converteix en tincalconita: (Na₂B₄O₇·5H₂O). El bòrax comercial generalment es deshidrata en part.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, el bòrax pertany a «06.DA: Nesotetraborats» juntament amb els següents minerals: tincalconita, hungchaoïta, fedorovskita, roweïta, hidroclorborita, uralborita, borcarita, numanoïta i fontarnauïta.
Comportament químic El bòrax té un comportament amfòter en solució, el que permet regular el pH en dissolucions i productes químics en base aquosa. La dissolució d'ambdues sals en aigua és lenta i a més a baixa concentració (6%). El bòrax té la propietat de dissoldre òxids metàl·lics quan aquest compost es fusiona amb ells. Té un millor comportament dissolt si el pH està entre 12 i 13, formant-se sals de BO2- en ambient alcalí.
esquerra|miniatura|Vista de bòrax acumulat en la Laguna Colorada, Bolívia
Formació El bòrax s'origina de manera natural en els dipòsits d'evaporites produïts per l'evaporació contínua dels llacs estacionaris. Els dipòsits més importants es troben prop de Boron, Califòrnia i d'altres llocs del sud-oest americà, en les llacunes salines a Bolívia, el Desert d'Atacama a Xile, i el Tibet. El bòrax també es pot sintetitzar a partir d'altres compostos del bor. Es troba associat comunament a ulexita, trona, thenardita, nitratina, hanksita, halita, guix, glauberita, gaylussita, calcita i aftitalita.
Usos Bòrax també és un nom comercial de la sal de bor i se serveix en forma pentahidratada o decahidrada (5-10 mols d'aigua). Aquest producte és usat en manufactures de vidre, components de pintures, soldadures, preservant de fustes, desoxidant i com a ingredient en adobs foliars. El bòrax s'utilitza àmpliament en detergents, suavitzants, sabons, desinfectants i pesticides. S'utilitza en la fabricació d'esmalts, vidre i ceràmica. També es converteix fàcilment en àcid bòric o en borat, que tenen molts usos. Una barreja de clorur de bòrax i amoni s'utilitza com a fundent (flux) en soldar ferro i acer. La seva funció és baixar el punt de fusió de l'òxid de ferro.
El bòrax també s'utilitza barrejat amb aigua com a fondent en soldar or, plata, etc. en joieria. Permet que el metall fos flueixi uniformement sobre el motlle, i conserva la brillantor i el polit de la peça a soldar. Ataca cert tipus de pedres semiprecioses com tota la família de les zirconites, destruint-se aquestes al contacte amb el bòrax i una alta temperatura, necessària per fondre el metall.
També és habitual el seu ús per adulterar l'heroïna.
Referències
Categoria:Tetraborats Categoria:Minerals de sodi Categoria:Minerals octahidrats