miniatura|Fulles i flors de Camellia sinensis, a partir de les quals s'elabora el te verdEl te verd és un tipus de te que s'elabora a partir de fulles i cabdells de la planta Camellia sinensis que no han sofert el procés de marciment i oxidació que s'utilitza per fer els tes negres oolongs. El te verd es va originar a la Xina, però la seva producció i fabricació s'ha estès a altres països de l'Àsia oriental.
Hi ha diverses varietats de te verd, que difereixen substancialment segons la varietat de C. sinensis utilitzada, condicions de cultiu, mètodes hortícoles, el processament de la producció i el moment de la collita. Tot i que hi ha hagut una investigació considerable sobre els possibles efectes sobre la salut del consum de te verd amb regularitat, hi ha poques proves que el seu consum tingui efectes sobre la salut.
Història miniatura|Els camps de te als contraforts de Gorreana, Illes Açores, Portugal: l'única regió europea,a prt de Geòrgia que dona suport a la producció de te verd. El consum de te té els seus orígens llegendaris a la Xina durant el regnat de l'emperador Shennong. Recentment s'han descobert les primeres evidències sobre el te al mausoleu de l'emperador Jing de Han (mort el 141 aC) a Xi'an, fet que indica que els emperadors de la dinastia Han van beure te del gènere Camellia ja el 2n segle aC.
Un llibre escrit per Lu Yu el 618–907 dC (dinastia Tang), El clàssic del te (simplified Chinese 《茶經》, es considera important en la història d'aquest producte. El Kissa Yojoki (喫茶 養生 記 llibre del te), escrit pel sacerdot zen Eisai al 1211, descriu que la beguda del te verd pot afectar cinc òrgans vitals, les formes de les plantes de te, les flors i les fulles, així com el creixement i processament de les fulles de te.
Escaldar, elaborar i servir La maceració, és el procés d'elaboració del te a partir de fulles i aigua calenta, generalment utilitzant 2 grams de te per cada 100 mil·lilitres d'aigua (H ₂ O) o aproximadament 1 culleradeta de te verd per 150 ml de tassa. L'interval de temperatures varien de 61 a 87 graus C. i temps de remull de 30 segons a tres minuts.
En general, els tes verds de menor qualitat són més intensos i més llargs, mentre que els de més alta qualitat són més freds i curts, generalment entre 2 i 3 cops. Els tes de més qualitat, com el gyokuro, utilitzen més fulles de te i es remullen diverses vegades durant breus períodes. Una maceració o escalfament massa llargs provoquen un alliberament de quantitats excessives de tanins, que provocaria que la infusió fos més astringent, independentment de la qualitat inicial. El gust del líquid de te també es troba afectat per la tècnica de coure emprada. Dues tècniques importants són escalfar prèviament l'envàs que impregna per evitar que el te es refredi immediatament, i deixar les fulles de te al recipient de macerar per anar afegint gradualment més aigua calenta durant el consum.
Extractes Els polifenols que es troben al te verd inclouen el epigallocatechin gallate (EGCG), epicatechin gallate, catequines i flavanols, que s'han investigat al laboratori pels seus efectes potencials in vivo. Altres components inclouen tres tipus de flavonoides, coneguts com a kaempferol, quercetina i miricetina. Tot i que el contingut mitjà de flavonoides i flavanols en una tassa de te verd és superior al del mateix volum d'altres aliments i begudes que tradicionalment es considera que afavoreixen la salut, els flavonoides i les catequines no tenen efectes biològics demostrats en els humans.
Les fulles de te verd es processen inicialment per remull en una solució d'alcohol, que es pot concentrar a diversos nivells. Els subproductes resultants d'aquest procés també s'empaqueten i s'utilitzen. Els extractes es venen al mostrador en forma líquida, en pols, en càpsules i en pastilles, i poden contenir fins a un 17,4% del seu pes total en cafeïna, encara que també hi ha disponibles versions descafeïnades.
Efectes sobre la salut +Valor nutricional per 100 g Component Valor Energia alimentària 4 kJ (0,96 kcal) Carbohidrats 0 g Greixos 0 g Proteïnes 0,2 g Vitamines Quantitat Tiamina (B1) 0,007 mg Riboflavina(B2) 0,06 mg Niacina(B3) 0,03 mg Vitamina B6 0,005 mg Vitamina C 0,3 mg Minerals Quantitat Calci 0 mg Ferro 0,02 mg Magnesi 1 mg Manganès 0,18 mg Potassi 8 mg Sodi 1 mg Altres components Quantitat Aigua 99,9 g Cafeina 12 mg Nota USDA NR Enllaç al USDA Nutrient Report
El te verd normal té un 99,9% d'aigua, proporciona 1 kcal per cada 100 ml de porció. No té un contingut nutritiu significatiu (taula) i incorpora fitoquímics com polifenols i cafeïna.
S'han formulat diverses afirmacions sobre els beneficis del te verd per a la salut, però la recerca clínica en humans no ha trobat prou evidències dels seus beneficis. El 2011, un grup de científics va publicar un informe sobre les afirmacions d'efectes sobre la salut a petició de la Comissió Europea. En general, van trobar que les reivindicacions sobre te verd no estaven recolzades en proves científiques suficients. Tot i que el te verd pot augmentar l'estat d'alerta a causa del seu contingut en cafeïna, només hi ha proves febles i poc concloents que el consum regular de te verd disminueix el risc de càncer o malalties cardiovasculars, i no hi ha proves que beneficiï la pèrdua de pes.
Una revisió de 2020 realitzada per la Col·laboració Cochrane va enumerar alguns efectes adversos potencials, inclosos trastorns gastrointestinals, nivells més elevats d'enzims hepàtics i, més rarament, insomni, pressió arterial elevada i reaccions cutànies.
Càncer Les investigació han demostrat que no hi ha bones proves que el te verd ajudi a prevenir o tractar el càncer en les persones.
El vincle entre el consum de te verd i el risc de certs càncers com el càncer d'estómac i el càncer de pell no melanoma no és clar a causa d'evidències inconsistents o inadequades.
El te verd interfereix amb el fàrmac de quimioteràpia bortezomib (Velcade) i altres inhibidors del proteasoma basats en àcid borònic i ha de ser evitat per les persones que prenen aquests medicaments.
Malaltia cardiovascular Els estudis observacionals van trobar una correlació menor entre el consum diari de te verd i un 5% menys de risc de mort per malalties cardiovasculars. En una metaanàlisi Cocharane del 2015 d'aquests estudis observacionals, mostren que una ingesta d'una tassa de te verd al dia es correlacionava amb un risc lleugerament inferior de mort per causes cardiovasculars. El consum de te verd es pot vincular amb un risc reduït d'ictus. Les metanànalisis de proves controlades aleatòries van trobar que el consum de te verd durant 3-6 mesos pot produir petites reduccions (aproximadament 2-3 mm Hg cadascuna) en la pressió sanguínia. Una revisió sistemàtica i una metanàlisi per separat de proves controlades aleatòries van trobar que el consum de 5-6 tasses de te verd al dia es s'associava amb una petita reducció de la pressió arterial sistòlica (2 mm Hg), però no va conduir a una diferència significativa en la diastòlica.
Control glicèmic El consum de te verd redueix el sucre en sang en dejú però en estudis clínics l'efecte de la beguda sobre l’ hemoglobina glicosilada i els nivells d'insulina en dejú no van ser consistents.
Hiperlipidèmia Beure te verd o prendre suplements de te verd disminueix la concentració sanguínia de colesterol total (aproximadament entre 3 i 7) mg / dL), colesterol de Lipoproteines de baixa densitat LDL (aproximadament 2 mg / dL), i no afecta la concentració de Lipoproteines d'alta densitat HDL ni de triglicèrids. Una metaanàlisi Cochrane del 2013 d'assaigs controlats aleatoris a llarg termini (> 3 mesos de durada) va concloure que el consum de te verd redueix les concentracions de colesterol total i LDL a la sang.
Inflamació Una revisió sistemàtica i metanàlisi del 2015 d'11 assaigs controlats aleatoris van trobar que el consum de te verd no s'associava significativament amb nivells de plasma sanguini més baixos de proteïna C reactiva (un marcador d'inflamació).
Pèrdua de pes No hi ha bones proves que el te verd ajudi a la pèrdua de pes o al seu manteniment.
Potencial de toxicitat hepàtica El consum excessiu d'extracte de te verd s'ha associat amb l’ hepatotoxicitat i la insuficiència hepàtica. El 2018, un grup científic de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària va revisar la seguretat del consum de te verd en un interval baix-moderat d'ingesta diària d'Epigallocatechin gallate (EGCG) de 90 a 300 mg al dia, i amb una exposició a un consum elevat de te verd que s'estima que subministra fins a 866 mg EGCG per dia. Els suplements dietètics que contenen EGCG poden subministrar-ne fins a 1.000 mg EGCG i altres catequines al dia. El grup va concloure que EGCG i altres catequines del te verd en quantitats diàries baixes o moderades generalment es consideren segures, però en alguns casos de consum excessiu de te verd o ús de suplements amb alta EGCG pot produir toxicitat hepàtica.
Producció miniatura|El color del te verd s'elabora durant 3 minuts a alt=Four small white bowls of tea|miniatura|Quatre varietats de te verd abans de l'elaboració El 2013, la producció mundial de te verd va ser d'aproximadament 1,7 milions de tones, amb una previsió de duplicar el seu volum el 2023. A partir de 2015, la Xina proporcionava el 80% del mercat mundial de te verd, cosa que va fer que les seves exportacions de te verd augmentessin un 9% anual, mentre que el 2015 exportava 325.000 tones. El 2015, els Estats Units van ser el major importador de te verd xinès (6.800 tones), un 10% més que el 2014, i la Gran Bretanya va importar 1.900 tones, un 15% més que el 2014.
Cultiu, collita i processament miniatura|Enrotllar a mà el te verd després de la cocció al vapor El te verd es processa i es cultiva de diverses maneres, segons el tipus de te verd desitjat. Com a resultat d'aquests mètodes, es conserven quantitats màximes de polifenols i compostos orgànics volàtils, que afecten l'aroma i el gust. Les condicions de cultiu es poden dividir en dos tipus bàsics: els que es conreen al sol i els que es conreen a l'ombra. Les plantes de te verd es conreen en fileres que es poden per produir brots de manera regular i, en general, es cullen tres vegades a l'any. La primera descàrrega té lloc a finals d'abril a principis de maig. La segona collita es fa generalment de juny a juliol i la tercera collita es realitza a finals de juliol fins a principis d'agost. De vegades, també hi haurà una quarta collita. És el primer calor de la primavera que aporta fulles de millor qualitat, amb preus més alts.
El te verd es processa mitjançant mètodes artesanals o moderns. L'assecament al sol, la cocció a cistella o al carbó o la cocció a la paella són mètodes artesanals habituals. L'assecament al forn, la caiguda o la cocció al vapor són mètodes moderns habituals. Els tes verds processats, coneguts com aracha, s'emmagatzemen sota refrigeració de baixa humitat en bosses de paper de 30 o 60 kg a '-5 graus C. Aquesta aratxa encara no s'ha perfeccionat en aquesta etapa, amb una cocció final abans del blend de te, la selecció i l'envasat. Les fulles en aquest estat es tornaran a calentar de nou durant tot l'any segons siguin necessàries, donant als tes verds una vida útil més llarga i un millor sabor. El primer te ras del maig es guardarà fàcilment d'aquesta manera fins a la collita de l'any vinent. Després d'aquest procés de ressecat, cada te cru serà tamisat i classificat segons la mida. Finalment, cada lot es barrejarà segons l'ordre de barreja dels tastadors i s'embalarà per vendre.
Importació de te japonès radioactiu