Teretistris és un gènere d'ocells passeriformes endèmics de Cuba i els cais circumdants que ha estat considerat incertae sedis de vegades inclòs a la família dels parúlids (Parulidae) o Zeledoniidae però que actualment és ubicat a la seua pròpia família dels teretístrids (Teretistridae). Fins al 2002 es pensava que eren parúlids, però estudis d'ADN han demostrat que no estan estretament relacionats amb aquesta família. Comunament se les coneix amb el nom de "bosquerola de Cuba".
Descripció miniatura|El front i la corona de la bosquerola de Cuba oriental són grisos, a diferència del cap completament groc de la bosquerola de Cuba occidental. Les bosqueroles de Cuba fan uns 13 cm de llarg i pesen entre 6 i 18 g. Ambdues són similars en aparença a les bosqueroles del Nou Món i tenen un plomatge similar entre si. Tenen l'esquena, les ales i la cua grises, i la cara i la gola grogues; la bosquerola de Cuba oriental té la corona i el front grisos i grocs fins a la part superior del ventre, amb la part inferior del ventre i la part posterior blanques, i la de Cuba oriental té el cap completament groc, però el pit, la panxa i la part posterior grisos. Ambdues espècies tenen un anell ocular groc. Els sexes són gairebé idèntics, però les femelles tenen la cua lleugerament més curta. El bec és robust i lleugerament corbat, i de color gris negrós a gris.
Distribució i hàbitat Les bosqueroles de Cuba són, com el nom comú indica, endèmiques de Cuba i les illes i cais circumdants. Tenen una distribució al·lopàtrica, amb la bosquerola de Cuba occidental que viu a l'oest de l'illa i la bosquerola de Cuba oriental que viu a l'est. La d'occident es troba a la costa nord de l'oest de l'illa, així com a la península de Zapata, la península de Guanahacabibes i l'illa de la Juventud, al sud de Cuba. L'oriental té una distribució més discontínua al llarg de la costa nord de l'est de l'illa, i una presència més contínua al sud de l'illa, a la província d'Oriente. La subespècie turquinensis, descrita l'any 2000, es troba a les muntanyes orientals d'Oriente. L'espècie també es troba als cais al nord de Cuba, però no a cap cai al sud. Es creu que les poblacions disjuntes es deuen a la manca d'hàbitat adequat a l'est. On les dues espècies coexisteixen a la província de Matanzas, l'oriental es troba al llarg de la costa, mentre que l'occidental es troba a l'interior.
Ambdues espècies de bosquerola de Cuba habiten una varietat de boscos naturals amb un bon sotabosc i un hàbitat més sec, des del nivell del mar fins a les muntanyes de Cuba. L'oriental és més probable que visqui en matolls més a prop de les costes i en boscos humits més amunt als turons i muntanyes.
Comportament Dieta i alimentació Els insectes formen una gran part de la dieta de les bosqueroles de Cuba. L'anàlisi del contingut estomacal de l'oriental va mostrar que els escarabats formaven una gran part de la dieta, i una part més petita de la dieta estava composta per hemípters, arnes i papallones. També s'ha comprovat que ambdues espècies mengen petites sargantanes; també que l'oriental menja fruita petita. L'occidental normalment s'alimenta a les parts del sotabosc i de la capçada mitjana del bosc, una forma de partició de nínxol amb la bosquerola de front verdós (Setophaga pityophila), que sol buscar aliment a la capçada més alta, mentre que la bosquerola de Cuba oriental ho fa a nivells més alts de la capçada, per sobre dels 5 m al matí, abans de moure's per alimentar-se més a prop del terra al vespre. S'ha suggerit que aquest canvi pot estar relacionat amb els canvis de temperatura durant el dia; a mesura que augmenta la temperatura, els ocells que busquen aliment es mouen més avall, on pot fer més fresc.
Les bosqueroles de Cuba sovint es troben en estols de fins a sis ocells durant la temporada no reproductora. Aquests petits estols sovint serveixen com a nucli d'estols d'espècies mixtes que s'alimenten d'espècies natives i, en particular, de migrants hivernants d'Amèrica del Nord. La bosquerola de Cuba occidental es va trobar en el 82% dels estols d'espècies mixtes observats a l'àrea de distribució, i l'oriental en el 42% dels estols potencials (tot i que la mida de la mostra era molt més petita).
Reproducció La biologia de nidificació de les bosqueroles de Cuba no s'ha documentat en detall. Ambdues espècies són reproductores estacionals, amb una temporada de nidificació que va de març a juliol i un període de posta d'ous de març a maig. El niu de la bosquerola de Cuba oriental és una simple copa sense folre construïda amb petites lianes, arrels, molsa i plomes. La copa mesura de 40 a 55 mm de diàmetre i té una alçada de 35 mm, amb una profunditat de 23 mm. Els nius se solen col·locar a menys d'1 m en una branca que normalment s'amaga entre epífites com la molsa Tillandsia o plantes paràsites. El niu de la bosquerola de Cuba occidental també és una copa, feta de materials similars i herba, col·locada a prop del terra en vegetació baixa.
Taxonomia El gènere Teretistris va ser introduït el 1855 per l'ornitòleg alemany Jean Cabanis amb Annabates ferdinandinae com a espècie tipus per designació original.
Durant molt de temps es va pensar que el gènere Teretistris pertanyia a la família dels parúlids, els tallarols del Nou Món, fins que un estudi del 2002 que va examinar 25 gèneres de tallarols del Nou Món mitjançant ADN mitocondrial i nuclear va descobrir que sis gèneres es descrivien millor fora de la família, inclòs Teretistris. Durant molt de temps se sospitava que cinc dels gèneres no pertanyien ben bé a Parulidae, però abans d'aquest estudi mai no s'havia suggerit que Teretistris no pertanyés a la família dels tallarols del Nou Món.
Un estudi de seguiment publicat el 2013 va sostenir la separació del gènere de Parulidae, però va trobar difícil resoldre exactament on es trobava amb les altres nou espècies d'ocells cantaires primerencs. Els parents més propers poden ser el zeledònia del gènere Zeledonia, ara tractat com una família monotípica, Zeledoniidae. No obstant això, els autors de l'estudi van recomanar separar el gènere en la seva pròpia família, Teretistridae. La família va ser inclosa en el 58è suplement de la llista de verificació de lAmerican Ornithological Society (AOC) el 2017, i la família també ha estat acceptada per Birds of the World: Recommended English Names del Congrés Ornitòlogic Internacional (COI), el Manual del ocells del món (HBW Alive) i Llista Clements dels ocells del món (Clements/eBird). La Llista completa dels ocells del món d'Howard i Moore del 2013, però, va adoptar un enfocament diferent i va col·locar els dos teretistris a la família Zeledoniidae fet que també segueix Avibase.
La família conté dues espècies estretament relacionades, que normalment es tracten com dues espècies separades.
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen dues espècies: Teretistris fernandinae - bosquerola de Cuba occidental. Teretistris fornsi'' - bosquerola de Cuba oriental'''.
Referències
Categoria:Passeriformes Categoria:Ocells d'Amèrica del Nord