miniatura|Última bandera otomana abans del seu desmembrament La bandera de Turquia és la bandera nacional i el pavelló nacional de la República de Turquia. Consisteix en una mitja lluna i una estrella amb cinc braços, ambdós elements de color blanc, sobre un fons vermell. La bandera rep el sobrenom dAy Yıldız (literalment, "lluna estrella"), o fins i tot al sancak (la "bandera vermella") en turc.
La bandera té un origen molt complex. D'entrada és gairebé idèntica a la Bandera de l'Imperi Otomà. Els canvis incideixen sobre la forma de la lluna i el nombre de braços de l'estrella que passa de vuit a cinc. La bandera actual va ser adoptada en 1844, abans que les seves proporcions fossin normalitzades, d'acord amb la llei sobre la Bandera Turca, el 1936.
Història L'estrella i el quart creixent, que avui són vistos com a símbols de l'islam, han estat durant molt de temps utilitzats a Àsia Menor i per certs pobles turcs, abans de l'arribada de l'islam. Segons una teoria, la imatge del quart creixent té les seves arrels en els tamgas, marques utilitzades per al marcatge del bestiar, o com a segells.
Els Otomans van utilitzar diferents agençaments (la majoria d'ells mostraven un quart creixent o més), per a diversos usos. Per exemple, la bandera amb el fons verd significa el califat. Durant del període imperial tardà, la utilització diferenciada del vermell per a les institucions laiques, i del verd per a aquelles religioses, era una pràctica estesa. En 1844 l'estrella de vuit braços va ser reemplaçada per una de cinc braços i la bandera va atènyer llavors la seva forma actual.
Origen L'origen de la mitja lluna i de l'estrella com a símbols data dels temps de Babilònia i de l'antic Egipte. S'ha suggerit que les tribus turques, durant les seves migracions de l'Àsia central cap a Turquia, pels volts de l'any 800, van adoptar aquest símbol de les tribus i estats locals a la zona de l'Orient Mitjà actual.
Llegendes L'origen de la bandera està subjecte a nombroses llegendes al país, i algunes contradiuen la història de la bandera otomana. Entre les llegendes més esteses, es troba :
La mitja lluna i l'estrella eren símbols sants per a les tribus turques preislàmiques, mentre que el vermell és el color cardinal per al sud. El somni del primer emperador otomà en el qual una mitja lluna i una estrella apareixien sobre el seu pit, presagiant la futura presa de Constantinoble per la seva dinastia. Una mitja lluna i una estrella li van aparèixer a Mehmet II a la nit de la caiguda de Constantinoble en 1453. Una altra teoria data de l'Imperi Romà d'Orient, i recalca el fet que la mitja lluna i l'estrella han estat utilitzats com a símbols de Bizanci durant segles. Quan els otomans van prendre Constantinoble, van adoptar aquests símbols per a l'Imperi Otomà (la lluna representaria la deessa grega Àrtemis, i els estels la Verge Maria). L'estrella i la mitja lluna eren tanmateix símbols de la deessa egípcia Isis abans. La història de la bandera turca més coneguda és que en l'any 1071, després de la batalla de Mantziciert, i la derrota de l'exèrcit romà d'Orient, els seljúcida Alp Arslan errava pel camp de batalla quan va veure el reflex de la mitja lluna i de l'estrella sobre un bassal de sang de guerrers turcs. Va decidir llavors fer-ne la bandera que representa els turcs.
Construcció L'especificació donada per la Llei de la Bandera Turca, implica que la distància entre (la vora esquerra de) el cercle interior de la mitja lluna i una línia vertical que connecta els dos extrems en punta de la mitja lluna és de 279⁄800 G = 0,34875 G; per tant, el punt esquerre de l'este sobresurt uns 0,0154 G més enllà d'aquesta línia. miniatura|center|top|upright=2|Plantilla de construcció de la bandera.
LletraMesuraLongitudGAmplada1A Distància entre el centre del creixent extern i la fi de la banda blanca1/2 G BDiàmetre del cercle extern del creixent1/2 GC Distància entre els centres dels cercles interns i extern del creixent1/16 G DDiàmetre del cercle intern del creixent ''0,4 G E Distància entre el cercle intern del creixent i el cercle que envolta l'estrella1/3 G FDiàmetre del cercle conscrit a l'estrella.1/4 G L Longitud1,5 G M Amplada de la banda1/30 G
Aquestes mesures són les donades per la llei de la bandera de Turquia, segons Flags of the World. El nombre 1/3 sembla inexacte; les altres mesures impliquen que E val 0,34875 G.
Colors Codi RVB 200px|Turquia Vermell R 227 V 10 B 23 Blanc R 255 V 255 B 255
Color Triplet hexadecimal CMGN Pantone Vermell #E30A17 1-98-99-1 186c Blanc #FFFFFF 0-0-0-0 inexistent
Influència
Els uigurs van utilitzar una versió en blau de la bandera en el transcurs de la Primera República del Turkestan Oriental (1933-1934). Aquesta bandera encara és utilitzada pels uigurs, com un símbol del Moviment d'independència del Turkestan Oriental. És gairebé idèntica a la bandera de Turquia, excepte quant al seu color de fons, blau.
La bandera de la República Turca De Xipre Del Nord està basada en la de Turquia. Va ser adoptada el 7 de març de 1984 per la llei n°15/1984, després del vot de l'Assemblea Republicana, el parlament de RTXN. L'article 5 estipula tanmateix que «la bandera de Turquia continua sent la bandera nacional de la República turca de Xipre».
La bandera otomana ha estat sovint presa com a model per als Estats esdevinguts independents de l'imperi amb poblacions majoritàriament musulmanes.
Vegeu també İstiklâl Marşı Escut de Turquia
Referències
Turquia Turquia Categoria:Símbols de Turquia Categoria:Història contemporània de Turquia