Les celebracions jueves són els dies que els jueus consideren sagrats o commemoracions seculars d'esdeveniments importants de llur història. Segons el tipus de celebració, s'anomenen chag (festival), moed (celebració), yom tov (bon dia), o taanit (dejuni).jewishvirtuallibrary.orgjewishvirtuallibrary.org
Origen de les festivitats Totes les celebracions jueves tenen lloc segons el calendari hebreu. Així, totes les festes comencen amb la posta de sol del dia (gregorià) anterior; això ha passat de vegades al cristianisme, com per exemple la celebració del Nadal, que comença el 24 de desembre al vespre. D'altra banda, com que tots dos calendaris no coincideixen, aquestes festivitats tenen lloc cada any en un dia diferent.hebcal.com
Les festivitats jueves més importants s'enumeren a la Torà, en concret al Levític i al Deuteronomi. D'altres festes van ser establertes per rabins de finals del període antic de la història jueva. Les celebracions més modernes observades internacionalment pels jueus han estat establertes per l'estat d'Israel després de la fundació el 1948, tot i que algunes, com el dejú del 10 de tevet, ja es feien des de segles abans.calj.net
També hi ha festivitats associades al misticisme jueu. La més coneguda és Tu bi-Xevat, l'Any Nou dels Arbres, que es remunta a l'època prehistòrica i prejueva de la màgia dels arbres i el calendari arbori, i podria ser, de fet, la festa més antiga dels jueus. A més, el fet que se celebri amb la lluna plena en lloc de la lluna nova indica que és una de les tres celebracions més antigues, juntament amb Sukkot i Péssah.
Dies tradicionals Bar Mitsvà Bar mitsvà: Quan un nen jueu arriba a l'edat de la maduresa (13 pels nens), es torna responsable de si mateix sota la llei jueva. En aquest punt, el nen es converteix en un Bar Mitsvà, (בר מצווה, "fill del manament"). La forma plural és Bnei Mitsvà, בני מצווה.jewishencyclopedia.com
Bat Mitsvà Bat mitsvà: Quan un nena jueva arriba a l'edat de la maduresa (12 anys per les nenes), es torna responsable de si mateixa sota la llei jueva. En aquest punt, la nena es converteix en una Bat Mitsvà (בת מצווה, "filla del manament"). La forma plural és Bnot mitsvà, בנות מצווה.
Benei mitsvà En el judaisme, els Benei mitsvà (els fills del manament), són els infants que han assolit la maduresa personal, i que poden parlar davant de la seva congregació. Bar mitsvà els nois, (en hebreu: בר מצווה) "fill dels manaments" (les mitsvot), o Bat mitsvà les noies, (en hebreu: בת מצווה) "filla dels manaments" (les mitsvot), l'edat del ritual s'ha fixat en 12 anys per a les noies, i en 13 anys per als nois. A partir d'aquest moment, els joves passen a ser considerats responsables dels seus actes, segons la llei jueva, (la halacà).
Birkat cohanim La Benedicció sacerdotal, (en hebreu: ברכת כהנים) (transliterat: birkat cohanim), és recitada pels cohanim a l'esplanada del Kotel, el Mur de les Lamentacions, en presència d'un públic nombrós dos cops a l'any.chabad.org
Boda jueva Boda jueva: El judaisme considera el matrimoni com a sant, com la santificació de la vida, el matrimoni és vist com una unió entre dues persones i el compliment dels manaments de Adonai. Es duu a terme segons les normes establertes per la Torà, el Talmud i l'Halacà.jewishencyclopedia.com
Brit Milà Brit Milà (en hebreu: בְּרִית מִילָה) (en les comunitats asquenazites s'anomena Bris), és la circumcisió ritual que es realitza al voltant del penis del nen jueu, en el vuitè dia de vida del nadó, com a símbol del pacte (Brit) entre Elohim i Abraham. Avui en dia, el Brit Milà és realitzat per un mohel, un circuncidador ritual especialitzat. El mohel recita una benedicció i practica la circumcisió al nadó, i és anunciat el nom de l'infant. El Bris és un esdeveniment festiu, tots els convidats fan un àpat plegats.biblija.net
Hanukkà Hanukkà o "Festival dels Llums" té els orígens als llibres Primer i Segon de Macabeus, que no formen part de la Tanakh, sinó dels llibres deuterocanònics. El miracle de les reserves d'oli per a un dia que en van durar vuit es descrigué per primer cop al Talmud. La Hanukkà marca la derrota de les tropes selèucides que havien provat d'impedir als jueus de practicar el judaisme. Judes Macabeu i els seus germans destruïren les forces dels selèucides i van rededicar el Temple de Jerusalem. El ritual del festival marca l'encesa d'una espelma cada dia dels vuit dies de Hanukkà mitjançant una espelma extra i especial anomenada xamaix.es.chabad.org
Hanukkiyà Hanukkiyyà (חַנֻכִּיָּה en hebreu, pl. hanukkiyyot) és un canelobre de nou braços que s'encén durant els vuit dies de la festa jueva de Hanukkà, consta de vuit braços normals i un d'especial anomenat xamaix. El nom hanukkiyyà ve de finals del de la muller d'Eliezer Ben Yehuda, una de les persones que va treballar per ressuscitar la llengua hebrea. La hanukkiyyà celebra la rededicació del Temple, després de l'èxit de la revolta jueva macabea contra la monarquia Selèucida. Segons el Talmud, els jueus només van trobar prou oli d'oliva ritualment pur com per encendre la hanukkiyyà durant un dia, però el subministrament va durar miraculosament vuit dies. Per celebrar aquest miracle, la hanukkiyyà consta de vuit braços i vuit espelmes o llums d'oli i cap d'elles és més alta que l'altra, exceptuant l'espelma auxiliar o xamaix, que protegeix el canelobre d'ús secular i que també s'utilitza per encendre les altres espelmes. Cada nit durant la commemoració del miracle s'encén una espelma més; la primera nit, una, la segona nit, dues i així successivament fins que a la vuitena nit de la Hanukkà les vuit espelmes i el xamaix estan encesos.es.chabad.org
Havdala Havdala (en hebreu: הַבְדָּלָה, 'separació') és la cerimònia religiosa jueva que marca la fi simbòlica del Sàbat i anuncia l'arribada d'una nova setmana. En el judaisme, el Sàbat acaba (i la nova setmana comença) al vespre de dissabte. L'Havdala pot ser recitada quan tres estels són visibles en el cel nocturn.
Hoixanà Rabbà Hoixanà Rabbà és el darrer dia de la festivitat jueva de Sukkot. Segons la tradició jueva, els àngels lliuren a Déu el judici segellat en el dia de Yom Kipur per a la seva execució el dia de Hoixanà Rabbà. És per això que la nit anterior a aquest dia s'acostuma a romandre despert, i recitar una selecció de capítols de la Bíblia, el Talmud i el Zohar. D'aquesta manera, si Déu veu que el sentenciat es dedica a l'estudi i la pregària, tindrà pietat d'ell.
Jalakà Jalakà (hebreu: חאלאקה, jalakà; Jiddisch: אפשערן, Upsherin) és una cerimònia d'origen cabalístic que consisteix a tallar els cabells d'un nen jueu per primera vegada als 3 anys. El tercer aniversari, és una etapa important en la vida d'un nen jueu, ja que aleshores pot començar a aprendre la Torà, i a portar la quipà i les tsitsit.aishlatino.com
Kaddish
Kaddish: (en hebreu קדיש) és el nom donat a la pregària especial recitada en les oracions i els enterraments en memòria d'un ésser estimat mort, on es posa l'accent en la glorificació i la santificació del nom de Déu. En general es fa pels fills o els parents propers de la persona morta.es.chabad.org
Kapparot El kapparot (hebreu כפרות) és una pràctica ritual practicada per alguns jueus la vigília del Yom Kippur. Consisteix a fer voltar un pollastre, o un grapat de monedes, tres vegades al voltant del cap de l'oficiant, simbòlicament transferint els pecats propis al pollastre, o a les monedes. El pollastre és tot seguit sacrificat i és donat als pobres com a almoina, per a ser consumit durant el darrer àpat abans de començar el dejuni. Si es practica amb un pollastre viu, els homes han de fer servir un gall, i les dones una gallina. Aquesta pràctica ha rebut manifestacions en contra per part de les associacions de defensa dels drets dels animals als Estats Units i a Israel.jewishencyclopedia.com
Kiduix Levanà El Kiduix Levanà (en hebreu: קידוש לבנה), (en català: "Santificació de la Lluna"), és un ritual jueu, realitzat de nit, a l'exterior, en el qual són recitades una sèrie d'oracions, per beneir i santificar la Lluna.
Mimuna Mimuna (en hebreu: מימונה) (en àrab: ميمونة) és una festa jueva d'origen marroquí que comença la nit de l'últim dia de Pessa'h. La Mimuna marca la fí de la prohibició de menjar hamets, com el pa o altres productes fermentats, prohibits durant la setmana de Pessa'h.jimena.org Durant la Mimuna el costum és menjar dolços i pastes, i festejar fins a la matinada, anant de casa en casa visitant a la família i als amics. A Israel la Mimuna s'ha popularitzat, no només entre els jueus marroquins, sinó també entre els jueus mizrahim.
Lag ba-Ómer Lag ba-Ómer (hebreu: לג בעומר tretzè dia del compte de l'Ómer, és el nom donat al dia 18 del mes d'Iar. D'acord amb la tradició jueva, en aquesta data es commemora l'aniversari de la mort del Rabí Ximon bar Yohaï.
Ómer Ómer (hebreu: עֹֽמֶר) és una unitat de mesura antiga usada en l'època del Temple de Jerusalem, s'utilitza a la Bíblia com antiga unitat de volum del grà i productes secs. Correspondria a uns 3,6 litres. La paraula Ómer també s'ha d'entendre de vegades com a garba o gavella. En el judaisme, un ómer d'ordi era una ofrena tradicional el segon dia de Péssah, durant el període de sacrifici al temple. El càlcul de l'ómer (en hebreu: ספירת העומר, Sefirat ha-Ómer, és un manament religiós de la tradició jueva que correspon a comptar 49 dies (7 setmanes) a partir del dia en què s'ofereix una ofrena d'un ómer d'ordi al Temple de Jerusalem (el segon dia de la festa de la Pasqua jueva) fins un dia abans de l'ofrena de blat de Xavuot.biblija.net
Pessa'h Pessa'h és una festivitat que recorda l'alliberament dels israelites de l'esclavatge en l'antic Egipte. El primer sopar (o séder de Pessa'h) té lloc a l'inici del dia 15 del mes de Nissan i el segon sopar amb l'inici del 16 de Nissan. Durant aquesta nit els jueus comencen a comptar els 49 dies de l'Ómer, és a dir, fan un compte enrere des del dia que van partir d'Egipte fins al dia que van arribar al Mont Sinaí. Durant aquesta festivitat és prohibit menjar aliments derivats de 5 cereals (blat, ordi, sègol, civada, i espelta) i productes fermentats, anomenats en hebreu, hamets. Durant la festivitat del Pessa'h es menja la matsà, que és un tipus de pa sense llevat.jewishvirtuallibrary.org
Pessa'h Sheni Pessa'h Sheni (en hebreu: פסח שני) (en català: Segona Pasqua), és una celebració menor jueva que se celebra el 14 de Iar en el calendari hebreu.
Pidion haben Pidion haben, (en hebreu פדיון הבן), o rescat del primogènit, és un ritual del judaisme en el qual l'infant primogènit és rescatat de les seves obligacions sacerdotals per un sacerdot de la Tribu de Leví, anomenat Cohen.
Purim Purim commemora els esdeveniments que van tenir lloc al llibre d'Ester. Se celebra el 14 d'adar; al vespre es fa el dejuni d'Ester i després es procedeix a la lectura i la representació de la història d'Ester, fent crits menyspreadors cada cop que apareix el nom d'Haman. Un altre costum de Purim és anar disfressats i lliurar petits paquets amb menjar i beguda als més pobres i necessitats. A l'Israel actual se solen organitzar desfilades als carrers majors dels pobles.
Roix ha-Xanà Roix ha-Xanà és la festivitat d'any nou i té lloc l'1 de tixrí. Té l'origen en la Mixnà, i segons la tradició és el dia que la creació del món fou completada. La diada se celebra bufant el xofar, un corn de banya de moltó. També es duu a terme el tashlich, que consisteix a llençar pedres o pans a l'aigua per netejar simbòlicament els pecats. Té una durada de dos dies.es.chabad.org
Roix Hodeix Roix Hodeix és una de les festivitats jueves, i se celebra amb una oració de lloança a les sinagogues. Quan la Lluna Nova cau en Sàbat o l'endemà, se sol llegir una oració especial. També s'acostuma a fer servir roba nova en el dia de Roix Hodeix. És el primer dia de cada mes en el calendari hebreu.es.chabad.org
Sàbat