miniatura |Mònaco és una ciutat estat situada a la Mediterrània i el segon país més petit del món (després de Ciutat del Vaticà, una altra ciutat estat). Una ciutat estat és una ciutat que exerceix el poder sobre la seva vida personal, ecologica i cultural sobre el seu territori enmurallat. Han existit a molt poques parts del món des dels albors de la història, entre les quals hi trobem Roma, Atenes, Esparta, Cartago i les ciutats estat italianes durant l'Edat Mitjana i el Renaixement, com Florència, Venècia, Gènova i Milà. Amb l'augment dels estats nació a tot el món, ja quasi no existeixen nomes queden unes poques ciutats estat sobiranes modernes, amb cert desacord sobre com qualificar-es: Mònaco, Singapur i la Ciutat del Vaticà són les més acceptades com a tals. Singapur n'és l'exemple més clar, amb un autogovern total, una moneda pròpia, un fort exèrcit i una població de 5,6 milions.

Diverses ciutats no sobiranes gaudeixen d'un alt grau d'autonomia, i de vegades es consideren ciutats estat. Macau, Hong Kong, i els membres dels Emirats Àrabs Units –sobretot Dubai i Abu Dhabi– són sovint citats com a tals.Mogens, Hansen. 2000. "Introduction: The Concepts of City-States and City-State Culture." In A Comparative Study of Thirty City-State Cultures, Copenhagen: Copenhagen Polis Centre. Pg. 19Parker, Geoffrey. 2005. Sovereign City: The City-state Through History Chicago: University of Chicago Press.Kotkin, Joel. 2010. "A New Era for the City-State?" In Forbes.

Antecedents històrics Món antic i medieval

Ciutats-estats històriques inclouen les ciutats sumèries com Uruk i Ur: les ciutats de l'antic Egipte com Tebes i Memfis; les ciutats fenícies de Tir i Sidó; les cinc ciutats estat filistees; les ciutats estat amazigues dels Garamants; les ciutats estat de l'antiga Grècia: polis com Atenes, Esparta, Tebes i Corint; la República Romana,que va passar d'una ciutat-estat a un vast imperi; les ciutats estat italianes des de l'edat mitjana fins a la primera edat moderna, com Florència, Siena, Ferrara, Milà, que a mesura que van créixer en poder van començar a dominar les ciutats veïnes, i Gènova i Venècia, que es van convertir en poderoses talassocràcies; les de la cultura maia i altres de la Mesoamèrica precolombina: com Chichen Itza, Tikal, Copán i Monte Albán; les ciutats de l'Àsia central al llarg de la Ruta de la Seda; les ciutats estat de la costa suahili: Ragusa; els estats de les terres russes medievals com Novgorod i Pskov, entre moltes altres. L'historiador danès Poul Holm ha classificat les ciutats colonials vikingues a la Irlanda medieval, sobretot el Regne de Dublín, com a ciutat-estat.Holm, Poul, "Viking Dublin and the City-State Concept: Parameters and Significance of the Hiberno-Norse Settlement" (Respondent: Donnchadh Ó Corráin), in Mogens Herman Hansen (ed.), A Comparative Study of Thirty City-State Cultures . Denmark: Special-Trykkeriet Viborg. (University of Copenhagen, Polis Center). 2000. p. 251–62. esquerra|miniatura|La República de Ragusa, una ciutat-estat marítima, tenia la seu a la ciutat emmurallada de Dubrovnik A Xipre, l'assentament fenici de Kition (a l'actual Làrnaca) va ser una ciutat-estat que va existir des de l'any 800 aC fins a finals del .

Alguns dels exemples més coneguts de la cultura de les ciutats estat en la història de la humanitat són les antigues polis gregues i les ciutats estat mercantils de la Itàlia renaixentista, que es van organitzar com a centres independents. L'èxit de les unitats regionals que coexistien com a entitats autònomes en unitats geogràfiques i culturals poc definides com a Itàlia i Grècia, sovint van impedir la seva fusió en unitats nacionals més grans. No obstant això, aquest tipus d'entitats polítiques petites van sobreviure sovint només per períodes curts a causa que no tenien recursos per defensar-se de les incursions dels estats més grans, com la conquesta romana de Grècia. Així, inevitablement, van donar pas a organitzacions més grans de la societat, com l'imperi i l'estat nació.Sri Aurobindo, "Ideal of Human Unity" included in Social and Political Thought, 1970. 

Europa central miniatura|Les ciutats imperials lliures a partir de 1792. Al Sacre Imperi Romanogermànic (962–1806) més de 80 ciutats imperials lliures van gaudir d'una autonomia considerable a l'edat mitjana i a la primera Edat Moderna, reforçades legalment pel dret internacional després de la pau de Westfàlia de 1648. Algunes, com tres de les primeres ciutats hanseàtiques, Bremen, Hamburg i Lübeck, van posar en comú les seves relacions econòmiques amb potències estrangeres i van poder exercir una influència diplomàtica important. Les ciutats individuals sovint van establir aliances protectores amb altres ciutats o amb regions veïnes, com ara la Lliga Hanseàtica (1358-segle XVII), la Lliga de Ciutats Suàbia (1331-1389), la Decàpolis alsaciana (1354-1679) a l'Alsàcia o l'Antiga. Confederació Suïssa (c. 1300 – 1798). Els cantons suïssos de Zurich, Berna, Lucerna, Friburg, Solothurn, Basilea, Schaffhausen, i Ginebra es van originar com a ciutats estat.

Després de la dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic el 1806, algunes ciutats, membres de diferentsconfederacions es van convertir oficialment en ciutats estat sobiranes, com la Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen (1806–11 i de nou 1813–71), la Ciutat Lliure de Frankfurt del Main (1815–66), la Ciutat lliure i hanseàtica d'Hamburg (1806–11 i de nou 1814–71), la ciutat lliure i hanseàtica de Lübeck (1806–11 i de nou 1813–71) i la Ciutat lliure de Cracòvia (1815–1846). Sota el domini dels Habsburg, la ciutat de Fiume tenia l'estatus de corpus separatum (1779-1919), que, tot i que no arribava a una sobirania independent, tenia molts atribucions de ciutat-estat.

Itàlia

lang=ca|miniatura|Itàlia el 1494, després de la pau de Lodi Al nord i al centre d'Itàlia durant els períodes medievals i renaixentistes, les ciutats estat, amb quantitats d'espai geogràfic divers associat, es van convertir en la forma estàndard de govern. Algunes d'elles, tot i ser estats independents de facto, formaven part formalment del Sacre Imperi Romanogermànic. L'època dels estats italians, en particular del segle XI al , es va caracteritzar pel notable desenvolupament econòmic, el comerç, les manufactures i el capitalisme mercantil, juntament amb una urbanització creixent. Amb una influència notable a gran part del món mediterrani i al conjunt d'Europa. Durant aquest temps, la majoria de les ciutats estat italianes estaven governades per una sola persona, com la Signoria o per una dinastia, com la Casa dels Gonzaga i la Casa dels Sforza.

Exemples de ciutats estat italianes durant l'Edat Mitjana i el Renaixement: República de Florència, Ducat de Milà, Ducat de Ferrara, San Marino, Ducat de Mòdena i Reggio, Ducat d'Urbino, Ducat de Màntua i la República de Lucca.

Un altre exemple de ciutats estat italianes, van ser les poderoses repúbliques marítimes, les més conegudes són: República de Venècia, República de Gènova, República d'Amalfi i República de Pisa.

Sud-est asiàtic En la història del sud-est asiàtic continental, grups aristocràtics, líders budistes i altres van organitzar assentaments en ciutats estat autònomes o semiautònomes. Aquestes s'anomenaven mueang, i normalment estaven relacionades en una relació tributària que ara es descriu com a mandala o sobirania superposada, en què les ciutats estat més petites rendien tribut a les més grans que alhora rendien homenatge a les més grans, fins a arribar al vèrtex en ciutats com Ayutthaya, Bagan, Bangkok i altres que van servir com a centres de la reialesa del sud-est asiàtic. El sistema va existir fins al , quan es va produir la colonització per part de les potències europees. Siam, una potència regional de l'època, necessitava definir els seus territoris per a la negociació amb les potències europees, de manera que el govern siamès va establir un sistema d'estat nació, incorporant les seves ciutats tributàries: Lan Xang, Cambodja i algunes ciutats malaies) al seu territori i va abolir. el mueang i el sistema tributari.Winichakul, Thongchai. 1997. Siam Mapped: A History of the Geo-Body of a Nation. Honolulu: University of Hawaii PressBaker, Chris and Pasuk Phongpaichit. 2009. A History of Thailand: 2nd ed. Sydney: Cambridge University Press

A principis de la història de les Filipines, el barangay era una unitat sociopolítica complexa que els estudiosos han considerat històricament el patró organitzatiu dominant entre els diversos pobles de l'arxipèlag filipí. , Aquestes unitats sociopolítiques de vegades també s'anomenaven estats barangay, però es refereixen més adequadament amb el terme tècnic d'enitat política. L'evidència suggereix un grau considerable d'independència com les ciutats estat governades per Datus, Rajahs i Sultanats. Els primers cronistes registren que el nom va evolucionar a partir del terme balangay, que es refereix a un vaixell de taulons àmpliament utilitzat per diverses cultures de l'arxipèlag filipí abans de l'arribada dels colonitzadors europeus.

Ciutats del segle XX sota supervisió internacional Danzig

La Ciutat Lliure de Danzig va ser una ciutat-estat semiautònoma que va existir entre 1920 i 1939, formada pel port de Danzig a la mar Bàltica (avui Gdańsk, Polònia) i prop de 200 ciutats dels voltants. Va ser creat el 15 de novembre de 1920 en els termes de l'article 100 (Secció XI de la part III) del Tractat de Versalles de 1919 després del final de la Primera Guerra Mundial.

Fiume

Després d'un període prolongat on la ciutat de Fiume va gaudir d'una autonomia considerable sota el domini de la Dinastia dels Habsburg (vegeu Corpus separatum (Fiume)). L'Estat Lliure de Fiume es va proclamar com un estat lliure totalment independent que va existir entre 1920 i 1924. El seu territori de 28 km² (11 milles quadrades) comprenia la ciutat de Fiume (ara a Croàcia i, des del final de la Segona Guerra Mundial, coneguda com Rijeka) i zones rurals al seu nord, amb un corredor a l'oest que la connectava amb Itàlia.

Jerusalem

Sota el Pla de les Nacions Unides per a la partició de Palestina de 1947, la Mandat britànic de Palestina s'havia de dividir en tres estats: un estat jueu d'Israel, un estat àrab de Palestina i un corpus separatum (el llatí significa " cos separat ") format per una ciutat de Jerusalem -estat sota el control del Consell d'Administració de les Nacions Unides. Tot i que el pla va tenir cert suport internacional i l'ONU va acceptar aquesta proposta, mantenint oficialment la posició que Jerusalem s'hauria de mantenir sota aquest règim, la implementació del pla va fracassar quan va esclatar la guerra araboisraeliana de 1948 amb la Guerra Civil durant el Mandat Britànic de Palestina de 1947-1948, que finalment va resultar en que Jerusalem es dividia en Jerusalem Oest i Jerusalem Est. Israel finalment aconseguiria el control de Jerusalem Est a la Guerra dels Sis Dies el 1967.

Memel

La Regió de Klaipėda o Territori de Memel va ser definida pel Tractat de Versalles el 1920 quan va ser sotmesa a l'administració de la Conferència d'Ambaixadors. El Territori de Memel havia de romandre sota el control de la Societat de Nacions fins a un dia futur en què la gent de la regió pogués votar si la terra tornaria a Alemanya o no. El territori de Memel aleshores predominantment d'ètnia alemanya (els lituans prussians i els memellanders constituïen la resta de grups ètnics), situat entre el riu i la ciutat d'aquest nom, va ser ocupat per Lituània a la revolta de Klapédia de 1923.

Xangai L'Assentament Internacional de Xangai (1845–1943) va ser una zona internacional amb el seu propi sistema legal, servei postal i moneda.

Tànger

miniatura|Tànger