El Setge de Sebastòpol va tenir lloc durant el Front Oriental de la Segona Guerra Mundial, durant la Campanya de Crimea. La campanya va ser combatuda per les Potències de l'Eix: Alemanya, Itàlia i Romania contra la Unió Soviètica per controlar Sebastòpol, un port a Crimea, al mar Negre. El 22 de juny de 1941 l'Eix va envair la Unió Soviètica en l'anomenada operació Barbarroja. Les tropes terrestres de l'Eix arribaren a la península de Crimea a la tardor de 1941, conquerint tota la península. L'únic objectiu que no va caure en mans de l'Eix va ser Sebastòpol. Es realitzaren diverses temptatives per tal de conquerir la ciutat a l'octubre i al novembre de 1941. A finals de novembre es preparà un gran atac, però el mal temps i les fortes pluges retardaren l'assalt fins al 17 de desembre. Sota el comandament d'Erich von Manstein, les tropes de l'Eix no van aconseguir conquerir la ciutat. Els soviètics respongueren llançant un desembarcament amfibi a la península de Kertx al desembre de 1941, per tal de rellevar les tropes assetjades i obligar els alemanys a defensar els seus guanys. L'operació aconseguí salvar la ciutat durant un temps, però el desembarcament va ser rebutjat al maig de 1942.

Així doncs, l'Eix optà per portar a terme un setge fins a l'estiu de 1942, quan tornaren a atacar les tropes soviètiques encerclades per terra, mar i aire. El 2 de juny de 1942, els alemanys llançaren l'operació Störfang (Pesca de l'esturió). L'Exèrcit Roig i la Flota del Mar Negre resistiren setmanes de dur bombardeig. La Luftwaffe, la Força Aèria Alemanya, tingué un paper vital en el setge, suplint la mancança d'artilleria de l'Eix mitjançant un bombardeig aeri molt efectiu en suport de les tropes de terra. Finalment, el 4 de juliol de 1942, les tropes soviètiques supervivents es rendiren i les tropes de l'Eix conqueriren el port. Ambdós bàndols van patir baixes considerables durant el setge.

Amb les tropes soviètiques neutralitzades, l'Eix va poder fixar la seva atenció en la principal campanya d'estiu d'aquell any, l'operació Blue (Blau) i l'avanç cap als camps petrolers del Caucas.

Rerefons

La base naval soviètica de Sebastòpol era una de les millors fortificacions del món. Situada en un promontori altament erosionat de pedra calcària a la punta sud-oest de Crimea feia que les aproximacions per terra fossin extremadament difícils. El nivell dels penya-segats de la badia de Severnaia protegien l'arribada de vaixells, fent que un desembarcament amfibi fos altament perillós. Sobre aquestes defenses naturals, la Marina Soviètica havia modernitzat el port i havia instal·lat defenses d'artilleria costanera pesada que podien disparar tant cap a terra com cap a mar. L'artilleria estava protegida per torretes blindades. El port era un valuós objectiu. La seva importància com a potencial base naval i aèria permetria a l'Eix llançar atacs en profunditat tant navals com aeris contra objectius soviètics als ports del Caucas i a les muntanyes.Dear and Foot 2005, p. 774. La Força Aèria Roja havia estat usant Crimea com a base per llançar atacs sobre Romania des de la invasió de l'Eix al juny de 1941.Bergstrom 2007, p. 43.

Des de l'inici de Barbarroja, l'ofensiva planejada a l'est no establia Crimea com un objectiu. Els planificadors alemanys assumien que la regió seria capturada en les operacions d'escombrat un cop l'Exèrcit Roig hagués estat destruït a l'oest del riu Dnièper. Però al juny, els atacs de l'aviació soviètica provinents de Crimea i dirigits contra les refineries de petroli romaneses destruïren 11.000 tones de combustible. Hitler va definir la zona com un "portaavions flotant", ordenant la conquesta d'Ucraïna i de Crimea com a objectius vitals a la Directiva 33, de data 23 de juliol de 1941.Forczyk 2008, p. 6.

El Oberkommando der Wehrmacht (OKW) lliurà ordres conforme Crimea havia de ser capturada tan aviat com fos possible per evitar atacs contra els camps petrolers romanesos, que alimentaven la màquina de guerra alemanya. Hitler, impacient amb l'avanç dels seus comandants al sud, el 12 d'agost repetí la seva voluntat que Crimea havia de ser immediatament conquerida. Un mes després, el 17 de setembre, durant la captura de Kíev, el Generaloberst Erich von Manstein va rebre el comandament de l'11è Exèrcit. Només amb una setmana al capdavant, llançà un atac sobre Crimea. Després de dures lluites, von Manstein derrotà diverses contraofensives soviètiques i destruí dos exèrcits soviètics. El 16 de novembre, von Manstein netejà la regió, capturant la seva capital Simferòpol l'1 de novembre. La caiguda de Kertx el 16 de novembre deixà només Sebastòpol en mans soviètiques.Forczyk 2008, p. 8–9.

Afortunadament per als soviètics, a finals d'octubre de 1941, l'Exèrcit Costaner Independent del Major General Ivan Petrov, que comptava amb 32.000 efectius, arribà a Sebastòpol per mar des d'Odessa, més a l'oest, després d'haver estat derrotat en els durs combats. Petrov es dedicà a fortificar les aproximacions terrestres a Crimea. Es preparà per aturar l'avanç de l'Eix cap al port creant tres línies defensives, l'exterior situada en un arc a només 16 km del mateix port. Les tropes soviètiques, inclòs el 51è Exèrcit i unitats de la Flota del Mar Negre van ser derrotats a Crimea a l'octubre i evacuats al desembre, deixant la força de Petrov com a principal unitat defensiva. Després de netejar Crimea entre el 26 de setembre i el 16 de novembre, el 3r Exèrcit romanès i l'11è Exèrcit alemany prepararen un atac contra el port. L'11 Exèrcit alemany era la unitat més feble de tot el front, comptant només amb set divisions. Els romanesos comptaven amb més efectius, però estaven pobrament entrenats i pitjor equipats. A més, la meteorologia es girà contra l'Eix a l'octubre i pluges torrencials demoraren l'avanç. Això donà temps al vicealmirall Filipp Oktiabrskii, comandant de la Flota del Mar Negre, a portar homes i munició des de Novorossisk. El 17 de desembre el temps s'aclarí el suficient per iniciar una operació major.Dear and Foot 2005, p. 775.

Forces involucrades Eix L'11è Exèrcit alemany, comandat per Erich von Manstein, assetjà Sebastòpol. Al moment de l'assalt final al juny de 1942, l'exèrcit ze format per nou divisions d'infanteria en dos cossos i un cos romanès. La Luftwaffe desplegà el VIII. Fliegerkorps de la Luftflotte 4. Consistia en nou esquadrons i sis-cents avions, sota el comandament del Generaloberst Wolfram Freiherr von Richthofen. En aquest contingent hi havia una poderosa concentració de bombarders mitjans, bombarders en picat i torpediners. El suport naval estava en mans del 101è Esquadrilla naval, del capità de navili Francesco Mimbelli. Consistia en quatre llanxes motores torpedineres, cinc motores explosives, sis submarins classe CB i diversos mini submarins de 35 tones i llanxes MAS. Aquesta va ser l'única força naval de l'Eix desplegada durant el setge.Forczyk 2008, p. 48.

L'orde de batalla de l'Eix va ser:

11è Exèrcit alemany 306è HARKO Seccions del 672nd Batalló d'Artilleria 833a Bateria de Morters Pesats 688a Bateria d'Artilleria Ferroviària 458a Bateria d'Artilleria Pesant 459a Bateria d'Artilleria Pesant 741r Batalló d'Artilleria 742n Batalló d'Artilleria 743r Batalló d'Artilleria 744è Batalló d'Artilleria

LIV Korps 22a Divisió d'Infanteria 24a Divisió d'Infanteria 50a Divisió d'Infanteria 132a Divisió d'Infanteria XXX KorpsForzcyk 2008, p. 32. 28a Divisió d'Infanteria Lleugera 72a Divisió d'Infanteria 170a Divisió d'Infanteria

Luftwaffe Luftflotte 4 VIII. Fliegerkorps Lehrgeschwader 1 Kampfgeschwader 26 Kampfgeschwader 51 Kampfgeschwader 55 Kampfgeschwader 76 Kampfgeschwader 100 Sturzkampfgeschwader 77 Jagdgeschwader 77 Jagdgeschwader 3 Jagdgeschwader 52

Exèrcit Romanès Cos de Muntanya Romanès 1a Divisió de Muntanya 4a Divisió de Muntanya 18a Divisió d'Infanteria

Regia MarinaForzcyk 2008, p. 29. 101a Esquadrilla Naval

Unió Soviètica La defensa de Sebastòpol va ser obra principalment del personal de la Flota del Mar Negre i de l'Exèrcit Independent Costaner del general Ivan Petrov, que hi havia arribat provinent del setge d'Odessa. La Flota del Mar Negre destina 49.372 mariners per lluitar com a infanteria. La majoria no havien rebut cap formació per al combat terrestre i això només es va fer com a mesura d'emergència. Les brigades navals formades tenien entre 4 i 6 batallons de 4.000 homes, permetent-los assumir pèrdues significatives. Aquestes forces estaven ben armades, disposant d'una varietat de batallons d'artilleria i de morters. Gairebé un 20% de l'Exèrcit Costaner era personal naval. A les unitats de l'Exèrcit Roig, les divisions més poderoses eren la 95a, la 109a, la 172a i la 388a Divisions de Fusellers. Cadascuna d'elles tenia uns 7.000 membres, mentre que la resta d'unitats de l'Exèrcit Roig en tenien només 5.000. Malgrat aquestes xifres, les forces de Petrov no disposaven de canons antiaeris ni de tancs. La guarnició tampoc disposava de massa reserves de menjar ni de munició de morter, la qual cosa disminuïa molt la força soviètica. A més, les comunicacions entre la línia del front i el Quarter General tampoc eren bones. Així doncs, Petrov va tenir grans dificultats per respondre ràpidament als atacs de l'Eix.Forzcyk 2008, p. 30–31.

Exèrcit Roig:Forzcyk 2008, p. 33–34. Bateries Costaneres 12 batallons 3 bateries Sector Defensiu I 109a Divisió de Fusellers 388a Divisió de Fusellers Sector Defensiu II 386a Divisió de Fusellers 7a Brigada d'Infanteria Naval Sector Defensiu III 25a Divisió de Fusellers 345a Divisió de Fusellers 8a Brigada d'Infanteria Naval 79a Brigada d'Infanteria Naval Sector Defensiu IV 95a Divisió de Fusellers 172a Divisió de Fusellers

Força Aèria Roja i Aviació Naval: 3r Grup Especial d'Aviació 6è Regiment Naval de Caces de la Guàrdia 9è Regiment Naval de Caces 247è Regiment de Caces 18è Regiment d'Atac Terrestre 23è Regiment de Caces 32è Regiment Naval de Caces de la Guàrdia 116è Regiment de Reconeixement Marítim

Flota del Mar Negre:Forzcyk 2008, p. 34. Dos creuers pesats Un creuer lleuger Dos Caps de Flotilla Sis Destructors Nou Dragamines Un Vaixell escorta 24 Submarins

Primera ofensiva de l'Eix La primera missió de l'11 Armee era penetrar a Crimea. Les ciutats de Perekop i Ixun protegien l'estret corredor de terra comunica Crimea amb la resta d'Ucraïna. El LIV Korps d'Erik Hansen, amb les seves divisions d'infanteria 45a i 73a, superà la línia a Perekop amb un cost de 2.641 baixes durant sis dies de lluita. Els soviètics llançaren una contraofensiva contra el flanc de l'11è Exèrcit a Melitopol. Von Manstein retirà el seu altre cos per tal de poder-lo fer servir. La batalla resultà en la destrucció de dos exèrcits soviètics. Quan l'amenaça ja havia quedat superada, la Stavka envià reforços i establí una nova línia defensiva a Ixun. Amb ordres de concentrar-se a Crimea de nou, von Manstein llançà el seu LVI Korps, aquest cop amb el suport de la 22a Divisió d'Infanteria, a l'assalt. Els soviètics disposaven de superioritat aèria local i reserves blindades. A més, superaven en nombre als alemanys. El 51è exèrcit soviètic, malgrat tot, va haver de retirar-se. En 12 dies, els alemanys havien patit 5.376 baixes, però els soviètics moltes més. A finals d'octubre, el 51è exèrcit va haver d'endinsar-se en retirada a Crimea. La situació a l'aire també havia canviat, car amb l'arribada de nous Jagdgeschwader, la Luftwaffe ara gaudia de la superioritat aèria.Forczyk 2008, p. 8–9.