L'enterrament de Crist o Tríptic de Seilern és una de les obres destacades de Robert Campin, conegut com el Mestre de Flémalle.Pijoan, pàg.62-63 El tríptic està plantejat com un únic paisatge on succeeixen simultàniament tres estacions del cicle de la passió separades en el temps: el davallament al panell de l'esquerra, l'enterrament com a tema central i la resurrecció al panell dret.
Al panell central, l'autor aprofita per a incorporar iconogràficament els instruments de la Passió i la crucifixió de Crist, una estació anterior dins del Via Crucis. En aquest mateix panell l'autor inclou també un nombre considerable de personatges; ho fa amb una riquesa cromàtica que ajuda a estructurar els diferents plans i aconseguir un cert ordre dins la densitat d'imatges, una característica que inspiraria al seu deixeble Van der Weyden com s'observa a la seva obra, El davallament de la Creu.
Tot i ser una obra primerenca, Campin va crear una composició que esdevindria un referent entre els seus contemporanis, com queda reflectit en altres obres de la mateixa temàtica.
Dades de context L'autor
Robert Campin (Tournai, 1375 - 1444) fou un pintor i escultorAcadémie royale..., pàg. 293 flamenc del gòtic; és considerat, junt amb els germans Van Eyck, com el fundador de l'escola flamenca del prerenaixement, moviment conegut amb el nom de primitius flamencs.
Campin —també conegut com el Mestre de Flémalle—, en comptes de pintar amb tremp d'ou va experimentar amb la innovadora pintura a l'oli, per aconseguir així la brillantor en el color típica d'aquest període. Va abandonar les formes estilitzades de la pintura gòtica internacional incorporant-hi un realisme que va tenir una gran influència en els artistes de la generació següent, una de les més importants de la pintura flamenca.Smets, pàg. 16
Del seu taller en varen sortir mestres com Rogier van der Weyden i Jacques Daret.Panofsky 1998, pàg. 245-247
Relació de l'obra amb la seva època històrica L'obra va ser pintada a Flandes durant el . En aquesta època, la societat era avançada, amb una economia basada en els productes tèxtils de luxe i en el comerç, tot això afavorit per l'excel·lent situació estratègica de la regió: per allà hi passaven les grans rutes comercials terrestres que anaven des d'Itàlia i França cap a l'Atlàntic Nord —Anglaterra i països nòrdics— i les rutes marítimes que anaven del mar del Nord al Cantàbric. A la burgesia flamenca li agradava el luxe i l'art, d'acord amb el desenvolupament dels seus interessos econòmics i intel·lectuals. Aquestes obres anaven destinades al propi gaudi; és a dir, per tenir-les i lluir-les a casa o bé a les seves capelles privades, dins el que s'anomena la «pintura de devoció». Per aquest motiu es considerava que la pintura era una tècnica ideal, manejable, barata i adequada per a reflectir els gustos burgesos.Milicua 1988, pàg. 298
L'estil
L'obra està realitzada dins l'estil dels primitius flamencs. L'escola flamenca de pintura va ser una de les més importants del món, des dels seus inicis al fins al . Per distingir aquest període primerenc del es fa servir la denominació d'«Escola dels Primitius Flamencs». Aquesta escola acostumava a pintar quadres de temàtica religiosa, que tractaven com a escenes costumistes, encara que també van desenvolupar el retrat i el paisatge. Utilitzaven la tècnica a l'oli i el seu estil es caracteritzava per la minuciositat, el detall en la reproducció d'objectes, el naturalisme i l'amor al paisatge. Entre els artistes més importants d'aquesta escola destaquen Robert Campin —autor d'aquesta obra—, Jan van Eyck, Roger van der Weyden —deixeble de Campin— i Petrus Christus. A Catalunya cal citar la influència d'aquest estil en Lluís Dalmau, autor de la Mare de Déu dels Consellers després d'haver treballat al taller de Jan van Eyck.Nativitat Salvadó i Cabré (et al). Mare de Déu dels Consellers, de Lluís Dalmau. Una nova tècnica per a una obra singular. Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2008, Vol. 9
Vasari va atribuir a Jan van Eyck el descobriment de la tècnica de la pintura a l'oli que Robert Campin va fer servir en aquesta obra, tot i que posteriorment va quedar demostrat que no va ser així, ja que l'ús de l'oli com a vehicle dels pigments ja es feia servir en obres pictòriques del . El que sí que és destacable és el fet que Van Eyck transformés aquesta tècnica en un procediment d'una gran perfecció, emprant l'oli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos que, aplicat en veladures, aconseguia l'assecament de les capes i facilitava les correccions.Pijoan, 1966, pàg. 58
Tema
El tema central de l'enterrament de Crist està referit a la darrera estació del Via Crucis. Després que Jesús fos crucificat, el seu cos va ser davallat de la creu i els seus amics i familiars van plorar sobre el seu cos; per aquest motiu, aquest pas també es coneix amb altres denominacions com la Lamentació sobre Crist o Lamentació de la Mare de Déu, segons el tractament historiogràfic al llarg del temps.
Els quatre cànons bíblics manifesten que, el mateix vespre després de la Crucifixió, Josep d'Arimatea va demanar a Ponç Pilat el cos de Jesús. Després que aquest accedís a la seva petició, Josep va fer baixar Crist de la creu, embolicant-lo en roba de fil i dipositant-lo en una tomba que s'havia fet construir., , , Joan descriu que sant Nicodem va ajudar Josep a l'enterrament, i que portava una barreja de mirra i àloes que varen estendre al llenç d'enterrament segons els costums jueus. A Mateu 27:66 s'esmenta que «varen assegurar la tomba segellant-la amb una pedra i apostant-hi un guarda».
A l'enterrament hi varen ser presents el mateix Josep d'Arimatea, Nicodem, Maria Magdalena i, segons l'evangeli de Mateu, també Maria Salomé.
Aquest tema és molt comú a l'art cristià des de l'alta edat mitjana fins al barroc.Schiller, pàg. 178
Història L'obra va pertànyer a la col·lecció del comte Antoine Seilern de Londres i el 1942 va ser subhastada a Christie's;Panofsky 1998, pàg.160-162 el 1978 va ser llegada a Courtauld Institute Galleries, on es pot contemplar actualment.
Les anàlisis fetes a la fusta i la capa de preparació de les taules mostren que, tot i que el material és fusta de roure bàltic, material habitualment utilitzat pels pintors del nord, en el tríptic hi ha afegida alguna fusta d'àlber amb recobriment de guix —sulfat de calci—, un tipus de material habitualment utilitzat a Itàlia. Es pot deduir, per tant, que en algun període va estar o va ser restaurat a Itàlia.
Anàlisi de l'obra Es tracta d'una obra d'un estil molt inicial de Campin pintada sobre un fons daurat a l'estil de Broederlam però amb un espai pictòric molt més definit; la diferència de mida entre els personatges del front i els del segon pla denoten un incipient tractament de la perspectiva. Les figures adopten unes postures que transmeten els seus sentiments i estat anímic.Borchert, pàg. 38 El poder d'observació de l'autor recull detalls insòlits fins al moment com l'àngel que s'eixuga les llàgrimes amb el dors de la mà. Es detecta una lleu influència del miniaturista Jacquemart d'Hesdin en la composició dels paisatges, si bé les imatges de Josep d'Arimatea i sant Nicodem evoquen les de Sant Simeó i Sant Josep a La Presentació de Melchior Broederlam.
La part posterior dels panells laterals no està pintada, per la qual cosa cal interpretar que el tríptic es va fer per a estar ubicat contra un mur. En aquesta zona s'acostumen a trobar elements que permeten datar-lo i conèixer la seva història; en el cas del tríptic de Seilern no hi ha referències a la seva creació, tot i que hi ha un parell d'inscripcions del amb noms napolitans que poden suggerir que en algun moment de la seva història va estar a la regió del sud d'Itàlia.
Influències Dins de la pintura flamenca que es va començar a desenvolupar a començaments del , les obres de Campin, en tant que iniciador d'aquesta escola, van ser font d'inspiració i referència per a molts pintors. Destaca especialment la influència sobre el seu deixeble Rogier van der Weyden i més directament al seu Davallament de la Creu. A l'obra, Van der Weyden va fer aparèixer més personatges que els recollits als evangelis; Maria de Clopas porta una lligadura sobre el cap com el de la Verònica i s'eixuga les llàgrimes amb força expressivitat, com en aquesta obra ho fa l'àngel vestit de blanc; la Mare de Déu i Joan Evangelista porten vestimentes del mateix color, tot i que canvia el color de la peça que porta al cap.
Dirk Bouts al seu Enterrament de Crist (1450) i Quentin Matsys a la seva obra del mateix nom (1511) també van incorporar elements com el color de les robes de Maria i Joan i la presència de les tres Maries.
El davallament de la Creu del mateix Campin, del qual només resta el panell dret amb el lladre i que es coneix com era gràcies a la còpia de la Walker Art Gallery de Liverpool, tenia clares referències a aquesta obra.McNamee, pàg.74-75
Descripció de l'obra miniatura|Línies de composició Com a les altres obres primigènies de Robert Campin, l'obra conté força personatges i objectes com si el pintor patís horror vacui. L'autor compensa aquesta densitat amb elements d'equilibri: el turbant groc de Maria Magdalena als peus de Jesús s'emparella amb el de Josep d'Arimatea que subjecta el seu cap, seguint una línia que recorre el cos de Crist, mentre el mantell vermell de Joan i el de la Maria que hi ha agenollada avall a l'esquerra estan formant una altra línia que, amb l'anterior, configuren una creu sobre el cos de Crist. Els vestits de les dues Maries que hi ha al front són amples i pesats, donant un contrapès al conjunt de figures del darrere. Aconsegueix un efecte visual de simetria entre tots tres panells mitjançant el color vermell de la peça de roba que el comitent porta sobre les espatlles i les capes de sant Joan, al panell central, i de Crist ressuscitat a la dreta.Dewil, René. Descripció d'obres religioses flamenques. 2007 (en anglès) Un altre element que entrellaça els tres panells és una tanca que serpenteja entre les figures i amb la qual l'autor cerca un element de continuïtat entre els panells que tracten temes separats en el temps i que aquí ens els mostra simultàniament en una mateixa pintura. Amb tot, la falta d'horitzó al panell central, ocult pels personatges, crea un efecte de diferent escala entre la imatge central i les laterals.
En aquest cas, els subjectes no tenen, però, un simbolisme encobert tan important com al retaule de Mérode del mateix autor.
El programa iconogràfic global està associat amb la litúrgia de Setmana Santa, recollint tres estacions del cicle de la passió: el davallament al panell de l'esquerra, l'enterrament com a tema central i la resurrecció al panell dret.
Campin fa un reconeixement iconogràfic de la cerimònia litúrgica del depositio en la qual l'hòstia eucarística es guardava en un receptacle, gest que simbolitza la mort i enterrament de Crist. A lelevatio es representava la resurrecció de Crist. Aquestes dues cerimònies formaven part de la litúrgia de la missa del Dijous i Dissabte Sants a Occident a finals del . Apareixien recollides a la Concordia regularis del benedictí anglès Sant Ethelwold de Winchester, i es varen implantar a partir del 975.Santiago, pàg. 209
Panells laterals El panell esquerre presenta el comitent pregant davant de la creu buida després d'haver-se produït un davallament que només s'insinua, ja que encara resten els dos lladres a les creus. Porta sobre les espatlles una peça de roba de color vermell que l'enllaça amb la figura triomfant de Crist ressuscitat al panell dret.
miniatura|Connexió entre el comitent i l'escena principal