miniatura|Estructura del nucli de les penicil·lines (dalt) i cefalosporines (avall). L'anell β-lactama en vermell. Un β-lactàmic és un antibiòtic que conté un nucli amb anell de β-lactama en la seva estructura molecular. Són β-lactàmics els derivats de la penicil·lina (penams), cefalosporines (cefems), monobactams, i carbapenems. Els β-lactàmics funcionen inhibint la síntesi de la paret cel·lular dels bacteris i és el grup més usat entre els antibiòtics.
Els bacteris sovint desenvolupen resistència als β-lactàmics sintetitzant l'enzim β-lactamasa, aquest enzim ataca l'anell β-lactama. Per evitar-ho aquests antibiòtics sovint porten inhibidors de la β-lactamasa com per exemple l'àcid clavulànic.
Nomenclatura Els β-lactàmics es classifiquen segons l'estructura del nucli de l'anell. β-lactàmics fosos a anells saturats de cinc anells: β-lactàmics contenint tiazolidina es diuen penams. β-lactàmics contenint anells de pirrolidina es diuen carbapenams. β-lactàmics fusionats a anells de oxazolidina es diuen oxapenams or clavams. β-lactàmics fosos a anells insaturats de cinc anells: β-lactàmics contenint anells 2,3-dihydrotiazol es diuen penems. β-lactàmics contenint 2,3-dihidro-1H-pirrole es diuen carbapenems. β-lactàmics fosos a anells insaturats de sis anells: β-lactàmics contenint 3,6-dihidro-2H-1,3-tiazina es diuen cefems. β-lactàmics contenint 1,2,3,4-tetrahidropiridina es diuen carbacefems. β-lactàmics contenint 3,6-dihidro-2H-1,3-oxazina es diuen oxacefems. β-lactàmics no fosos amb altres anells són els monobactams.
Referències
Categoria:Antibiòtics ß-lactàmics