Juli Soler i Santaló (Barcelona, 12 d'abril de 1865 - Barcelona, 30 d'abril de 1914) va ser un enginyer, fotògraf i excursionista notable de finals del , nascut a Barcelona el 1865 i mort a la mateixa ciutat el 1914.
Fill de Sebastià Soler i Rovirosa, nascut a l'Havana, que comerciava amb vaixells a Cuba, i d'Elvira Santaló i Vinyals, natural de Barcelona, va néixer a Barcelona el 1865. Era nebot de Francesc Soler i Rovirosa.
De ben jove, ja es va sentir atret per l'alta muntanya i l'excursionisme esportiu, especialment en sortides per l'Alt Pirineu. Això el portà a recórrer el Pallars i la Vall d'Aran, que eren els seus llocs predilectes per a fer muntanya. També coneixia prou bé els cims més alts i totes les valls aragoneses fins al límit amb Navarra. Va ser un dels grans animadors del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i eren prou concorregudes les conferències que pronunciava al local social del CEC. Era també un gran fotògraf, especialment per les seves fotografies panoràmiques, d'una qualitat excel·lent per a l'època i que han esdevingut un patrimoni d'altíssim valor documental i artístic.«Juli Soler i Santaló» , Centre excursionista de Lleida, s.d. [consulta el 30 de juliol de 2013], miniatura|esquerra|L'observatori Soler, la primera estació meteorològica pirenaica catalana (1901) Entre altres mèrits, cal destacar la publicació de la completa guia La Vall d'Aran (1906), que va fer palès com de bé coneixia el Pirineu central, i especialment el massís de la Maladeta. Al final dels seus dies, tenia enllestida una guia de les Muntanyes maleïdes, que ha quedat inèdita. A més del seu vessant muntanyenc, el 1908 va impulsar la creació de l'estació meteorològica de Vielha, que mantingué durant una bona temporada a expenses seves. El mateix any, va descobrir i donà a conèixer les pintures rupestres de la cova de la Roca dels Moros al Cogul, les Garrigues.
El 1913 va ser elegit president del CEC, però refusà el càrrec per dedicar-se de ple a projectar el refugi de la Renclusa al peu de l'Aneto i a impulsar-ne les obres de construcció durant el 1914. Malauradament, a la meitat del treball de construcció, l'hivern del 1914, Juli Soler es posa malalt i mor.Josep Barberà i Suqué, «Juli Soler i Santaló», Excursionistes recordats, Volum 28 de Cavall Bernat, Barcelona, Ed. de l'Abadia de Montserrat, 1996, pàgines 26-27,
El CEC li va dedicar el 1968 el Refugi Juli Soler Santaló, que té a Salardú (Naut Aran, Lleida). El 2004, es va realitzar una exposició en homenatge seu al Palau Robert de la Generalitat de Catalunya. Els pobles de la Vall d'Aran li van atorgar el títol de fill predilecte.«Juli Soler i Lluís Estasen, dos excursionistes descobridors de la Vall d'Aran», [https://web.archive.org/web/20120210062835/http://personales.ya.com/muntanya/index.html Muntanya.net], s.d. [consulta 30 de juliol de 2013 El 2011, Francesc Roma i Casanovas i Ramon Barnadas i Rodríguez van publicar dos toms de fotos de Juli Soler de l'arxiu del CEC.Francesc Roma i Casanovas i Ramon Barnadas i Rodríguez, (redactors), «Presentació dels dos volums de Seduït per valls i cims. Juli Soler i Santaló.» , Ed. CEC i Ed. Prames, 12 d'abril de 2012,
Obres Excursions per l'Alta Ribagorça (1903)reedició per Garsineu Edicions, 2003, 71 pàgines, La Vall d'Aran (1906), reeditat el 1933, guia completíssima sobre la Vall d'Aran, 400 pàgines Muntanyes maleïdes (inacabat) Obra pòstuma La vall de Bielsa (1918)L'Avenç, 34 pàgines La vall de Tena (1919)Ed. Subirana, 42 pàgines La vall de Broto (1922)Ed. Tallers gràfics Hostench, 36 pàgines La vall de Canfranc (1925)Ed. Tallers gràfics Hostench, 16 pàgines Seduït per valls i cims: fotografies de Juli Soler i Santaló, 1865-1914 (dos volums) (2011)
Referències
Bibliografia
Josep Iglésies i Fort, Juli Soler i Santaló, Ed. Rafael Dalmau, 1971, 186 pàgines.
Categoria:Alpinistes barcelonins Categoria:Dirigents esportius barcelonins Categoria:Excursionistes barcelonins Categoria:Fotògrafs barcelonins Categoria:Enginyers barcelonins Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Fotògrafs nascuts al segle XIX Categoria:Fotògrafs morts al segle XX