miniatura|Llavors de fonoll miniatura|Bulbs de fonoll El fenoll o fonoll (Foeniculum vulgare) és una espècie silvestre i conreada dins de la família Apiaceae, originària del sud d'Europa i el Pròxim Orient, tot i que es troba a tot el món. És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània.
Un lloc on abunda el fenoll és un fenollet, fenollar, una fenolleda o fenollosa.
L'ús medicinal del fonoll és bastant antic, com ho demostra la seva presència en la Capitulare de villis vel curtis imperii, una ordre emesa per Carlemany que reclama als seus camps perquè conreïn una sèrie d'herbes i condiments incloent "feniculum" identificada actualment com Foeniculum vulgare.
Descripció Herba perenne de fulles fines i glauques que arriba a 2 metres d'alçada. Floreix a l'estiu i fa una umbel·la de flors grogues i fruits petits i aromàtics.
Aquesta planta té usos gastronòmics, medicinals i en perfumeria. Té un gust d'anís, ja que també conté anetol. És una planta molt resistent a la secada i es troba en molts llocs de la terra baixa.
El fruit és un esquizocarp de dos mericarpis clarament separats, de color marró fosc fins a negrós, d'uns 5 mm de llarg, pentagonals i amb cinc costelles més clares ben marcades.
Varietats Les varietats de fonoll més conegudes són: Fonoll de Florència o fonoll dolç: és la varietat de fonoll que més es cultiva a la conca mediterrània, especialment a la primavera. Fonoll Armo: de bulb gruixut i blanc. Fonoll Carmo: de bulb rodó, llis i blanc. Fonoll Pollux: rodó i de grans dimensions. Fonoll Genio: és de mida mitjana i es caracteritza per un bulb rodó i ferm.
Distribució És originari de la Mediterrània. Als Països Catalans és molt comú i àmpliament distribuït en fenassars i altres prats mediterranis fins a 1.300 metres d'altitud.
Producció Tal com ho ha agrupat l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, les dades de producció de fonoll es combinen amb espècies similars: anís, anís estrellat i coriandre. El 2014, l'Índia va produir el 60% de la producció mundial de fonoll, amb la Xina i Bulgària com a principals productors secundaris.
+ Producció de fonoll – 2014 País Producció(tones) 584.000 48.002 36.500 32.771 29.251 27.668 Món 970.404 Dades combinades amb espècies relacionades: anís, anís estrellat i coriandre. Font: FAOSTAT de les Nacions Unides
Conreu miniatura|esquerra|Flors de fonoll cultivat visitat per una mosca (pol·linitzadora) i una formiga La varietat dulcis és un conreu típic d'Itàlia (finocchio), amb les fulles basals engruixides que fan com un "bulb". Se sembra directament a l'estiu i es cull a la primavera.
Les altres varietats són generalment plantes silvestres. Se'n cullen els fruits a la tardor i les fulles tendres a la primavera.
Taxonomia Foeniculum vulgare va ser descrita per Philip Miller i publicat en The Gardeners Dictionary: 8a edició Foeniculum no. 1, el 1768.
Etimologia Vegeu: Foeniculum
vulgare: epítet llatí que significa "vulgar, comú".
Sinonímia Anethum dulce (Mill.) DC. Anethum foeniculum var. piperitum (Ucria) DC. Anethum foeniculum L. Anethum piperitum Ucria Foeniculum azoricum Mill. Foeniculum capillaceum f. dulce (Mill.) Rouy & E.G.Camus in Rouy & Foucaud Foeniculum capillaceum subsp. piperitum (Ucria) Rouy & E.G. Camus in Rouy & Foucaud Foeniculum capillaceum var. macrocarpum Rouy & E.G. Camus in Rouy & Foucaud Foeniculum capillaceum Gilib. Foeniculum divaricatum Griseb. Foeniculum dulce Mill. Foeniculum officinale subsp. dulce (Mill.) Nyman Foeniculum officinale subsp. pateri Prodan Foeniculum officinale var. dulce (Mill.) Arcang. Foeniculum officinale var. sativum (Bertol.) Arcang. Foeniculum officinale All. Foeniculum piperitum subsp. divaricatum (Griseb.) Nyman Foeniculum piperitum var. pluriradiatum Boiss. Foeniculum piperitum (Ucria) C.Presl Foeniculum piperitum (Ucria) Sweet Foeniculum sativum Bertol. Ligusticum foeniculum (L.) Roth Meum foeniculum (L.) Spreng. Meum piperitum (Ucria) Ten.Sinònims a Antgos, Real Jardí Botànic
Gastronomia miniatura|esquerra|Fulles tendres de fonoll Les llavors s'aprofiten en la cuina de molts països. Es fan servir senceres o mòltes. A la zona del Mediterrani, les llavors serveixen per a condimentar certs productes de pastisseria. També serveixen com a ingredient de la cuina del Pròxim Orient i com a ingredient de la barreja d'espècies dels curris del subcontinent indi.
Les fulles verdes i crues es fan servir com a ingredient d'amanides. A l'Àsia del sud-est (Laos, Tailàndia, Xina) es mengen crues com a acompanyant de plats de peix o carn. En la gastronomia italiana, francesa i xinesa, les fulles fresques serveixen també per a preparar i condimentar sopes, i són un dels ingredients de plats de verdures, peixos i carns bullides similars a l'escudella.Bacallà amb pop i fonoll .
Els bulbs de les varietats de fonoll conreades són molt populars en la cuina de Centreeuropa. Es preparen bullits amb vinagreta, per a acompanyar plats sencers gratinats amb beixamel i coberts de formatge o tallats en trossos en quiche, entre moltes altres formes.
Aromes i fitoquímica El caràcter aromàtica dels fruits del fonoll es deriva dels olis volàtils que conté, que imparteixen aromes mixtes, incloent-hi el trans-anetol i l'estragol (semblant a la regalèssia), la fentxona (semblant a la menta, la càmfora), el limonè, 1-octen-3-ol (xampinyó). Altres substàncies que es troben en els fruits del fonoll són els polifenols, com el àcid rosmarínic i la luteolina, entre altres en menor contingut.
L'oli essencial de F. vulgare també té usos no alimentaris. Pavela et al 2016 troben que aquest àcid essencial és insecticida.
Medicina popular De les llavors s'obté un oli essencial usat en fitoteràpia. L'oli del fruit conté principalment un mínim de 60% d'anetol, un mínim de 5% de fentxona, i un màxim de 5% d'estragol.
En herboristeria és considerada una planta amb propietats diürètiques i carminatives. També se li pot donar un ús extern per a alleujar les irritacions dels ulls cansats i la conjuntivitis.
L'ESCOPY i la Comissió E la indiquen per al tractament de dispèpsies, còlics, trastorns espàstics del tracte gastrointestinal, flatulències i sensació de sacietat, així com per al catarro de les vies respiratòries superiors. Assajos realitzats en laboratoris mostren activitat insecticida, antifúngica, digestiva, carminativa i espasmolítica. Afavoreix la digestió, contribueix a expulsar els gasos, reduint la inflor i ventre inflat. Es potencien els seus efectes digestius combinant amb plantes carminatives: anís, comí, alcaravia, camamilla, poliol, menta, carxofera, card marià, herba-sana, herballuïsa, melissa.
Vegeu també Llista de plantes de fulla comestible Anet
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Tronc de lluç amb mussolina de fonoll .
Categoria:Apieae Categoria:Plantes aromàtiques Categoria:Absenta