El primer intent d'organitzar un Campionat del món de criquet va ser el 1912 quan es disputaren unes sèries entre Austràlia, Anglaterra i Sud-àfrica. L'experiment, però, no es repetí fins al 1975, quan les nacions més potents de l'esport, Anglaterra, Austràlia, Nova Zelanda, Índies Occidentals, Índia, Pakistan, Sri Lanka i Àfrica Oriental, competiren en el primer Campionat del Món de l'esport. Des d'aleshores s'ha organitzat cada quatre anys.
Països que han participat en el Campionat del Món de Criquet (l'any indica la primera participació de cada país) 1975 - 20px|border|Bandera d'Austràlia Austràlia, Àfrica oriental(1), 20px|border|Anglaterra Anglaterra, 20px|border|Índia Índia, 20px|border|Nova Zelanda Nova Zelanda, 20px|border|Pakistan Pakistan, 20px|border|Sri Lanka Sri Lanka, Índies Occidentals(2) 1979 - 20px|border|Canadà Canadà 1983 - 20px|border|Zimbabwe Zimbàbue 1992 - 20px|border|Sud-àfrica Sud-àfrica 1996 - 20px|border|Kenya Kenya, 20px|border|Països Baixos Països Baixos, 20px|border|Emirats Àrabs Units Emirats Àrabs Units 1999 - 20px|border|Bangladesh Bangladesh, 20px|border|Escòcia Escòcia 2003 - 20px|border|Namíbia Namíbia 2007 - 20px|border|Bermudes Bermuda, 20px|border|Irlanda Irlanda 2015 - <div id="1">1 Àfrica Oriental representava un combinat de Kenya, Tanzània, Uganda i Zambia. <div id="2">2 Amb el nom d'Índies Occidentals s'agrupen un conjunt de territoris del carib angloparlants, com ara Jamàica, Trinidad i Tobago, Barbados o Guyana entre d'altres.
Historial Edició Any Seu Campió Resultat Finalista I 1975 Anglaterra Índies Occidentals 17 runs Austràlia II 1979 Anglaterra Índies Occidentals (2) 92 runs Anglaterra III 1983 Anglaterra Índia 43 runs Índies Occidentals IV 1987 Índia / Pakistan Austràlia 7 runs Anglaterra V 1992 Austràlia / Nova Zelanda 20px|border|Pakistan Pakistan 22 runs Anglaterra VI 1996 Índia / Pakistan / Sri Lanka 20px|border|Sri Lanka Sri Lanka 7 wkts Austràlia VII 1999 Anglaterra Austràlia (2) 8 wkts Pakistan VIII 2003 Sud-àfrica Austràlia (3) 125 runs Índia IX 2007 Índies Occidentals Austràlia (4) 53 runs Sri Lanka X 2011 Índia / Bangladesh / Sri Lanka Índia (2) 6 wkts Sri Lanka XI2015Austràlia / Nova Zelanda Austràlia (5)7 wktsNova ZelandaXII2019Anglaterra / País de Gal·les20px|border|Anglaterra AnglaterraSuper OverNova ZelandaXIII2023Índia Austràlia (6)6 wktsÍndiaXIV2027Sud-àfrica, Namíbia i ZimbàbueXV2031Bangladesh / Índia
Història El primer partit internacional de criquet es va jugar entre el Canadà i els Estats Units, els dies 24 i 25 de setembre de 1844. Tanmateix, el primer partit de prova acreditat es va jugar el 1877 entre Austràlia i Anglaterra, i els dos equips van competir regularment per The Ashes en els anys següents. Sud-àfrica va ser admesa a l'estatus de prova el 1889. Es van seleccionar equips de criquet representatius per fer gires mútues, cosa que va donar lloc a una competició bilateral. El criquet també es va incloure com a esport olímpic als Jocs de París de 1900, on Gran Bretanya va derrotar França per guanyar la medalla d'or. Aquesta ha estat l'única aparició del criquet als Jocs Olímpics d'estiu.
La primera competició multilateral a nivell internacional va ser el Torneig Triangular de 1912, un torneig de criquet de prova jugat a Anglaterra entre les tres nacions que jugaven proves en aquell moment: Anglaterra, Austràlia i Sud-àfrica. L'esdeveniment no va triomfar: l'estiu va ser excepcionalment humit, cosa que va dificultar el joc en camps descoberts humits, i l'assistència de públic va ser baixa, atribuïda a un "excés de criquet". Des d'aleshores, el criquet de prova internacional s'ha organitzat generalment com a sèries bilaterals: no es va tornar a organitzar un torneig de prova multilateral fins al Campionat Asiàtic de Proves triangular del 1999.
El nombre de nacions que jugaven a criquet de prova va augmentar gradualment amb el temps, quan s'hi van afegir les Índies Occidentals el 1928, Nova Zelanda el 1930, l'Índia el 1932, i el Pakistan el 1952. No obstant això, el criquet internacional es va continuar jugant com a partits de prova bilaterals durant tres, quatre o cinc dies.
A inicis dels anys seixanta, els equips de criquet dels comtats anglesos van començar a jugar una versió escurçada del criquet que només durava un dia. A partir del 1962 amb una competició eliminatòria de quatre equips coneguda com la Midlands Knock-Out Cup, i continuant amb la Gillette Cup inaugural el 1963, el criquet d'un dia va guanyar popularitat a Anglaterra. El 1969 es va formar una Lliga nacional. El primer partit internacional d'un dia es va jugar el cinquè dia d'un partit de prova avortat per la pluja entre Anglaterra i Austràlia a Melbourne el 1971, per omplir el temps disponible i com a compensació per la multitud frustrada. Fou un partit de quaranta overs amb vuit boles per over, i va veure Austràlia vèncer per 5 wickets. L'èxit de les competicions nacionals d'un dia a Anglaterra i altres parts del món, així com els primers tornejos internacionals d'un dia, van impulsar l'ICC a considerar realitzar una Copa del Món de Criquet.
Copes del Món Prudential (1975–1983) miniatura|El trofeu de la Prudential Cup La primera Copa del Món de Criquet va ser organitzada el 1975 per Anglaterra, l'única nació capaç de proporcionar els recursos per organitzar un esdeveniment d'aquesta magnitud en aquell moment. Els tres primers tornejos es van celebrar a Anglaterra i es van conèixer oficialment com la Prudential Cup, en honor als patrocinadors Prudential plc. Els partits consistien en 60 overs de sis boles per equip, jugats durant el dia de la forma tradicional, amb els jugadors uniformats amb roba blanca i utilitzant pilotes vermelles.
Vuit equips van participar en el primer torneig: Austràlia, Anglaterra, Índia, Nova Zelanda, Pakistan i les Índies Occidentals (les sis nacions de Test en aquell moment), juntament amb Sri Lanka i un equip format de l'Àfrica Oriental. Sud-àfrica, va ser prohibida del criquet internacional a causa de l'apartheid. El torneig va ser guanyat per les Índies Occidentals, que van derrotar Austràlia per 17 carreres a la final a Lord's. Roy Fredricks de les Índies Occidentals va ser el primer batedor que va aconseguir un wicket en ODI durant la final de la Copa del Món de 1975.
La Copa del Món de 1979 va veure la introducció de la competició ICC Trophy per escollir els equips que no juguessin a les proves de selecció per a la Copa del Món, amb Sri Lanka i Canadà classificant-se. Les Índies Occidentals van guanyar el segon torneig consecutiu de la Copa del Món, derrotant els amfitrions, Anglaterra, per 92 carreres a la final. En una reunió que va seguir a la Copa del Món, la Conferència Internacional de Criquet va decidir convertir la competició en un esdeveniment quadriennal.
El campionat de 1983 va ser organitzat per Anglaterra per tercera cop consecutiu. En aquesta etapa, Sri Lanka s'havia convertit en una nació que jugava Test Match, i Zimbàbue es va classificar a través del Trofeu ICC. Es va introduir un cercle de campament de lluny dels stumps. Quatre jugadors de camp havien d'estar-hi dins en tot moment. Els equips es van enfrontar dues vegades, abans de passar a les eliminatòries. L'Índia es va coronar campiona després de derrotar les Índies Occidentals per 43 carreres a la final.
Diversos campions (1987–1996) L'Índia i el Pakistan van acollir conjuntament el torneig de 1987, la primera vegada que la competició es va celebrar fora d'Anglaterra. Els partits es van reduir de 60 a 50 overs per entrada, l'estàndard actual, a causa de les hores de llum més curtes al subcontinent indi en comparació amb l'estiu anglès. Austràlia va guanyar el campionat a Anglaterra per 7 carreres a la final, el marge més ajustat a la final de la Copa del Món fins a l'edició de 2019 entre Anglaterra i Nova Zelanda. La Copa del Món de 1992, celebrada a Austràlia i Nova Zelanda, va introduir canvis al joc, com ara roba de colors, pilotes blanques, partits de dia/nit i un canvi a les regles de restricció de camp. L'equip de criquet sud-africà va participar en l'esdeveniment per primer cop, després de la caiguda del règim de l'apartheid i el final del boicot internacional. Pakistan va superar un inici desastrós al torneig per derrotar finalment Anglaterra per 22 carreres a la final i ser la vencedora.
El campionat de 1996 es va celebrar al subcontinent indi per segona ocasió, amb la inclusió de Sri Lanka com a seu d'alguns dels seus partits de la fase de grups. A la semifinal, Sri Lanka, que es dirigia cap a una victòria aclaparadora sobre l'Índia a Eden Gardens després que els amfitrions perdessin vuit wickets mentre anotessin 120 carreres en la seva recerca de 252, va obtenir la victòria per defecte després que esclatessin disturbis del públic en protesta per l'actuació índia. Sri Lanka va guanyar el seu primer campionat derrotant Austràlia per set wickets a la final a Lahore.
Triplet australià (1999–2007) El 1999, l'esdeveniment el va organitzar Anglaterra, i alguns partits també es van celebrar a Escòcia, Irlanda, Gal·les i els Països Baixos. Dotze equips van disputar la Copa del Món. Austràlia es va classificar per a les semifinals després d'aconseguir el seu objectiu en el seu partit Super 6 contra Sud-àfrica a l'últim over del partit. Després van accedir a la final amb un empat a la semifinal també contra Sud-àfrica, on una confusió entre els batedors sud-africans Lance Klusener i Allan Donald va fer que Donald deixés caure el bat i quedés encallat al mig del camp, sent eliminat per execució. A la final, Austràlia va vèncer Pakistan per 132 i després va aconseguir l'objectiu en menys de 20 overs i amb vuit wickets a la mà. miniatura|Una multitud de més de 10.000 aficionats donen la benvinguda a l'equip australià després d'aconseguir el seu primer hat-trick a la Copa del Món.– Martin Place, Sydney. Sud-àfrica, Zimbàbue i Kenya van acollir la Copa del Món de 2003. El nombre d'equips participants en l'esdeveniment va augmentar de dotze a catorze. Les victòries de Kenya sobre Sri Lanka i Zimbàbue, entre d'altres– i una pèrdua de l'equip de Nova Zelanda, que es va negar a jugar a Kenya per motius de seguretat– va permetre a Kenya arribar a les semifinals, el millor resultat d'un equip associat. A la final, Austràlia va fer 359 carreres per la pèrdua de dos wickets, el total més gran de la història en una final, derrotant l'Índia per 125 carreres.
El 2007, la competició va ser organitzada per les Índies Occidentals i es va ampliar a setze equips. Després de la derrota inesperada del Pakistan contra Irlanda, debutant a la Copa del Món, a la fase de grups, l'entrenador pakistanès Bob Woolmer va ser trobat mort a la seva habitació d'hotel. La policia jamaicana havia iniciat inicialment una investigació per assassinat sobre la mort de Woolmer, però més tard va confirmar que havia mort d'insuficiència cardíaca. Austràlia va derrotar Sri Lanka a la final per 53 carreres en unes condicions de llum deficitàries, i va ampliar la seva ratxa invicta a la Copa del Món a 29 partits i a guanyar tres campionats consecutius.
Triomf dels amfitrions (2011–2019) miniatura|Bat autografiat dels capitans guanyadors de la Copa del Món fins al 2015 al Museu Blades de Glory, Pune, Índia