Els Regnes castellans de les Índies o Índies, Illes i Terra Ferma del mar Oceà (en castellà: Indias, Yslas y Tierra Firme del mar Oceano) foren el conjunt regnes i territoris incorporats jurídicament a la Corona de Castella després del descobriment d'Amèrica, i que des dels Reis Catòlics fins a la seva independència van formar part de les possessions patrimonials de la Casa Reial espanyola. El fonament jurídic de la seva condició política es basa d'una banda en el Tractat d'Alcaçovas i el Tractat de Tordesillas, i de l'altra en la donació pontifícia feta pel papa Alexandre VI -Roderic de Borja- en les Butlles Alexandrines a favor dels Reis Catòlics.

Règim jurídic de les Índies Tractat d'Alcaçovas

miniatura|Rendició de Granada, obra de Francisco Pradilla (segle XIX). El 4 de setembre de 1479 es va signar el Tractat d'Alcaçovas que segellava la pau entre el Regne de Portugal i la Corona de Castella. El Tractat d'Alcaçovas subscrit per Alfons V de Portugal i els Reis Catòlics posava fi al conflicte successori que havia provocat la Guerra Civil Castellana. A més de servir per formalitzar la fi de la bel·ligerància el pacte contenia altres clàusules concernents a la política de projecció exterior en un moment en què els dos regnes competien pel domini de l'Oceà Atlàntic i de les costes africanes. El tractat entrà en vigor poc després quan fou ratificat a Toledo el 6 de març de 1480. La divisió de les areas d'influència es feia de nord a sud, seguint la frontera el paral·lel, de manera que Portugal obtenia el tot allò que estigués al sud del paral·lel i veia reconegut el seu domini sobre Madeira, les Açores, Cap Verd, Guinea i en general tot el que és trobat i es trobés, conquistés o descobrís en els esmentats termes; al seu torn a la Corona de Castella li correspondria tot allò que estigués al nord del paral·lel, de manera que obtenia la sobirania de les Illes Canàries.

Capitulacions de Santa Fe

El 17 d'abril del 1492, després de llargues negociacions entre Cristòfor Colom i els Reis Catòlics, es va signar a Santa Fe (Granada) durant els darrers dies del setge de contra Granada, les Capitulacions de Santa Fe sobre l'expedició marítima a les Índies per la ruta d'occident. En aquest document se li concedien els títols d'almirall, virrei i governador general de tots els territoris que descobrís o guanyés durant la seva vida, i alhora es nomena com a hereus els seus successors de forma vitalícia. També se li va concedir un delme sobre totes les mercaderies que trobés, guanyés i hi hagués als llocs conquerits. Les Capitulacions estan firmades per Joan de Coloma, secretari i home de confiança del rei Ferran II d'Aragó. Cristòfor Colom havia viscut deu anys a Lisboa i després a les terres de la Corona de Castella i de la Corona d'Aragó tractant de vendre el projecte que navegant cap a l'oest per la Mar Oceànica -l'oceà Atlàntic- es podria arribar a l'Índia, basant-se en la seva creença, errònia, que la Terra era més petita del que en realitat és. Els reis peninsulars no havien fet cabal de les idees del navegant fins que Lluís de Santàngel i altres comerciants que acordaren finançar el seu primer viatge confiant en els avantatges de l'anomenada Empresa d'Índies.

Primer viatge de Colom

miniatura|Ruta del Primer viatge de Colom El 3 d'agost de 1492 l'esquadra colombina salpà del port de Pals estant formada per les caravel·les Pinta i Niña, i la nau Santa Maria. La Pinta i la Niña van ser escollides pels germans Pinzón i pagades pel concell de Pals en compliment d'una reial provisió donada pels reis, mentre que la tripulació estava formada per uns 90 homes aproximadament. L'expedició es va dirigir cap a les Canàries, on Colom va visitar a la governadora de la Gomera i es van fer reparacions al timó i a les veles de la Pinta. Finalitzades les reparacions l'expedició inicià la travessa de l'Atlàntic el 6 de setembre de 1492. El viatge no va resultar fàcil i hi va haver conats d'amotinament, més quan ja s'havien esgotat tots els càlculs i previsions realitzades per Colom es va sentir des de la Pinta el famós crit de Rodrigo de Triana «Terra a la vista!», dues hores després de la mitjanit del 12 d'octubre del 1492. Havien arribat a Guanahani a les Illes Bahames, i que fou rebatejada amb el nom de San Salvador. Després arribaren a l'illa de Cuba, batejada amb el nom de Joana, i posteriorment a l'Espanyola. esquerra|miniatura|L'illa de Guanahani en el mapa de Juan de la Cosa marcada amb una fletxa vermella. El 25 de desembre de 1492 la nau Santa Maria va encallar i amb les seves restes va fer construir un fort anomenat Nadal en què va deixar una petita guarnició. En el seu primer viatge Colom va capturar diversos indígenes que foren portats captius. El 16 gener de 1493 i amb les dues caravel·les restants varen emprendre el viatge de retorn. Durant la travessa les dues naus es van separar per culpa d'una forta tempesta. Finalment Colom amb la Niña aconseguí arribar a Lisboa mentre que Martín Alonso Pinzón ho feu a Baiona. Finalment les naus retornaren a Pals el 15 de març de 1493 amb poques hores de diferència i Colom va marxar a Barcelona per informar als reis del seu descobriment mentre que Martín Alonso Pinzón va morir als pocs dies de la seva arribada. Després de l'arribada de Colom l'ambaixador de Portugal Ruy de Sande arribà a la cort del Reis Catòlics a Barcelona el mes d'abril de 1493 per reclamar que les terres descobertes per Colom corresponien a Portugal en virtut del Tractat d'Alcaçovas.

Butlles Alexandrines

L'11 d'agost de 1492 havia estat escollit nou papa el cardenal arquebisbe de València Roderic de Borja, que va passar a anomenar-se Alexandre VI. Aquest cardenal havia tingut uns estreta relació amb els Reis Catòlics des del 1472, quan com a legat papal a la península havia afavorit el seu matrimoni al facilitar-los la butlla papal de dispensa que els autoritzava a casar-se tot i ser cosins segons. Sota el terme Butlles Alexandrines s'inclouen quatre documents emesos pel papa Alexandre VI el 1493 en favor de Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella: Breu Apostòlic Inter Caetera del 3 de maig de 1493 Butlla menor Inter Caetera del 4 de maig de 1493 Butlla menor Eximiae devotionis del 3 de maig de 1493 Butlla Dudum siquidem del 26 de setembre de 1493

miniatura|esquerra|El valencià Roderic Llançol i de Borja, nomenat papa amb el nom d'Alexandre VI Es creu que les butlles van ser escrites en dates diferents del que indiquen les seves dates respectives. El Breu Apostòlic Inter Caetera va haver de ser redactat i signat durant el mes d'abril, enviat a la península Ibèrica el 17 de maig i rebut una o dues setmanes després. Els Reis Catòlics van enviar a finals de maig instruccions al seu ambaixador a Roma per aconseguir una butlla més favorable, la qual cosa va portar a l'emissió de la butlla menor Inter Caetera al juny. Aquesta butlla va arribar a Sevilla el 19 de juliol i els reis la tornaren a enviar a Cristòfor Colom el 4 d'agost. La Eximiae devotionis va ser escrita al juliol i la Dudum siquidem hauria estat escrita al desembre. En les butlles es precisa que es concedeix el domini de les terres descobertes i les que restessin per descobrir en les Illes i terra ferma del Mar Oceà. La concessió es fa en condició de Terra nullius -Terra de ningú- i, per tant, sobre la base del dret d'aleshores, s'establia un sistema jurídic d'adquisició de sobirania i de colonització per part d'un estat sobre un altre territori habitat o no amb tots els seus senyorius, ciutats, castells, llocs i viles i amb tots els seus drets i jurisdiccions perquè els Reis Catòlics tinguessin tal domini «com senyors amb plena, lliure i absoluta potestat, autoritat i jurisdicció», sense més condició que la de no perjudicar a un altre príncep cristià que pogués tenir un dret reconegut en ells, i s'exclou a tota altra persona de qualsevol dignitat, estat, grau, ordre o condició, fins i tot imperial o real, en el comerç o en qualsevol altra cosa, sense llicència expressa dels Reis Catòlics. Les butlles, per tant, decretaven l'excomunió per a tots aquells que gosessin viatjar a les Índies per l'oest sense autorització dels reis catòlics. L'única contrapartida de la donació és l'obligació corresponent als reis d'evangelitzar les terres concedides.

miniatura|Comparativa dels les línies divisòries estipulades a les butlles papals (1493) i a Tordesillas (1494) Les conseqüències de les Butlles Alexandrina en les relacions internacionals van ser escasses doncs tant França com Anglaterra les van ignorar, ja que les esglésies nacionals dels dos estats no reconeixien la jurisdicció suprema del papa, ni tan sols en assumptes eclesiàstics i molt menys en assumptes temporals, VANDERLINDEN, p. 1-20 mentre Portugal, que era la potència més directament perjudicada per aquestes Butlles, va obrir una negociació diplomàtica directa amb els Reis Catòlics que va culminar en la signatura del Tractat de Tordesillas (1494). Tot i no haver tingut cap conseqüència pràctica, les Butlles Alexandrines han estat obertes a valoracions. Alguns autors han afirmat que el papat es va limitar a actuar com a fedatari major, registrant cada un dels fets importants dels monarques que s'havien llançat a l'aventura del Descobriment. Altres juristes opinen que aquest document es tractaria únicament d'una concessió religiosa o pontifícia atorgada pel papa amb determinades condicions i obligacions. Les butlles concedeixen el domini legal d'unes terres d'infidels i, per tant, sense amo legítim als Reis Catòlics a canvi de l'obligació de "protegir i evangelitzar als indis".MARTÍNEZ pp.503-517 Per la seva banda, per al catedràtic de Dret Canònic Manuel Giménez Fernández les Butlles Alexandrina s'expliquen simplement com un contuberni entre un papa corrupte i uns reis ambiciosos.SUÁREZ FERNÁNDEZ, pág. 101 Una altra qüestió d'importància jurídica és que la butlla l'atorga el papa a Isabel i Ferran com a reis de Castella i Lleó, no de la Corona d'Aragó, que queda al marge de la concessió. A més, els destinataris són els reis i els seus hereus, no els regnes; matís important perquè, si les terres haguessin estat concedides als regnes, la seva jurisdicció marítima hauria correspost als Almiralls de Castella.SUÁREZ FERNÁNDEZ, pág.103

Tractat de Tordesillas

El 7 de juny de 1494 es va signar el Tractat de Tordesillas entre els Reis Catòlics i Joan II de Portugal. El Regne de Portugal era la potència més directament perjudicada per les Butlles Alexandrines i arran d'aquest fet va obrir una negociació diplomàtica directa amb els Reis Catòlics que va culminar amb la signatura del Tractat. En aquest s'establia un nou repartiment de les zones d'influència a l'Oceà Atlàntic mitjançant una línea divisora que ara es fixava en el meridià 46 -370 llegües a l'oest de les illes de Cap Verd- de manera que a l'oest del la divisió es correspondria als castellans i l'est als portuguesos, fet que suposà que una part del territori de l'actual Brasil quedés a la zona portuguesa. El Tractat va estipular clarament que, si bé es demanaria a la Santa Seu confirmació de l'acord, cap de les parts podria ser dispensada de complir-lo.

Situació després dels Reis Catòlics miniatura|Testament d'Isabel I de Castella que establia que les Índies havien de formar part de la Corona de Castella.