Lalosa puput grossa Rev. (Alaemon alaudipes) és una espècie d'ocell de la família dels alàudids (Alaudidae) adaptat a viure en hàbitats molt àrids del Vell Món.
Morfologia Amb 18 – 23 cm de llargària i 33 – 41 cm d'envergadura, és una alosa gran, amb potes llargues i cos esvelt, i un distintiu bec llarg i corbat. Color general gris sorra. Pit estriat i ventre blanc. Gropa clara. En vol són notables les ales de colors blanc i negre. A la cara hi ha taques fosques, que inclouen una línia ocular i una altra des de la part posterior del bec cap arrere. La femella és lleugerament més petita.Rasmussen PC & JC Anderton (2005). Birds of South Asia: The Ripley Guide. Volume 2. Smithsonian Institution & Lynx Edicions. p. 309.
Alimentació Cacen en solitari una gran varietat d'insectes, amb predilecció per les larves dels Tenebriònids,Felix Rodríguez de la Fuente. Enciclopedia Salvat de la Fauna, 1970. Tom 4. Pàg. 90 -92 que cerquen gratant la sorra amb el bec. Se'ls ha vist menjant els cossos fructífers de determinats fongs.Alsheikh, A.M. & Trappe, J.M. (1983). "Taxonomy of Phaeangium lefebvrei, a desert truffle eaten by birds". Canadian Journal of Botany 61: 1919–1925
Reproducció Es reprodueixen després de les primeres pluges i en anys molt secs poden no reproduir-se.Tieleman BI & JB Williams (2002). "Effects of food supplementation on behavioural decisions of hoopoe-larks in the Arabian Desert: balancing water, energy and thermoregulation".PDF Animal Behaviour 63: 519–529. doi:10.1006/anbe.2001.1927 Fan un niu en forma de tassa en un arbust, al contrari que la major part de les aloses que nien en terra.Tieleman BI, H J Van Noordwijk & JB Williams (2008). "Nest site selection in a hot desert: trade-off between microclimate and predation risk?". The Condor 110 (1): 116–124. doi:10.1525/cond.2008.110.1.116. Allí ponen 2 – 4 ous que els dos pares fan torns per covar. Els joves poden córrer ràpidament abans de poder volar. La femella pot dur a terme exhibicions de distracció quan el jove o el niu es veuen amenaçats.Ali S & SD Ripley (1986). Handbook of the Birds of India and Pakistan. Volume 5 (2 ed.). Oxford University Press. p. 16–19
Hàbitat i distribució Habita deserts i zones semi-desèrtiques des de les illes de Cap Verd, la major part del nord d'Àfrica i a través de la península Aràbiga fins a Síria, Afganistan, Pakistan i l'Índia. És un ocell sedentari però pot fer moviments erràtics.
Llista de subespècies Se n'han descrit quatre subespècies:Mayr E & JC Greenway, Jr, ed (1960)Check-list of birds of the World. Volume 9. Museum of Comparative Zoology, Cambridge, Massachusetts. p. 39. Alaemon alaudipes alaudipes (Desfontaines) 1789, Zones desèrtiques d'Àfrica nord-occidental. Alaemon alaudipes boavistae Hartert 1917. Illes de Cap Verd. Alaemon alaudipes desertorum (Stanley) 1814. Zona costanera del Sudan, Somàlia i Aden. Alaemon alaudipes doriae (Salvadori) 1868. Zona oriental de la península Aràbiga, l'Iraq, Iran i nord-oest de l'Índia.
Referències
Categoria:Alàudids