El Concert per a violoncel núm. 1 en do major, Hob. VII B1, va ser compost per Joseph Haydn aproximadament entre 1761 i 1765 per a Joseph Weigl, compositor i en aquell moment destacat violoncel·lista de l'orquestra dels prínceps d'Esterházy que dirigia Haydn. Aquest concert es creia perdut fins que, el 1961 el musicòleg Oldřich Pulkert va descobrir-lo en el Museu Nacional de Praga, entre diversos documents pertanyents al castell Radenin. ISMN M-006-20254-6
Com en altres obres compostes per a Weigl, se li exigeix al solista un gran virtuosisme. El 1762 Haydn havia entrat al servei de la família Esterházy i podia disposar d'alguns instrumentistes de gran talent, per als quals va escriure durant aquest període un gran nombre de concerts, molts dels quals han desaparegut.
Les cadències del primer i segon moviment no són originals del compositor; normalment, el violoncel·lista toca cadències de compositors anònims del o altres compostes després de 1961.
És una obra en què abunda el virtuosisme i alguns violoncel·listes destacats de la segona meitat del , com ara Jacqueline du Pré o Mstislav Rostropóvitx, van incorporar-lo al seu repertori.
Moviments El Concert per a violoncel i orquestra núm. 1 en do major de Haydn consta de tres moviments: Moderato Adagio Allegro molto
Referències
Enllaços externs Programa de ràdio dedicat a l'obra
Concert per a violoncel #01 Concert per a violoncel #01 Haydn #01 Categoria:Composicions musicals del 1765