és una exgimnasta rítmica valenciana, bicampiona del món i medalla d'or en els Jocs Olímpics d'Atlanta 1996.

Va iniciar la seva carrera al Club Atlètic Montemar d'Alacant, i el 1994 va passar a formar part de la selecció nacional de gimnàstica rítmica d'Espanya en la modalitat de conjunts.En funció del nombre de gimnastes que hi ha sobre el tapís, es poden distingir dues modalitats: la individual i la de conjunts. En la modalitat de conjunts, és un grup de gimnastes (generalment cinc) el qual desenvolupa l'exercici. Des de llavors, totes les medalles que va obtenir en competicions oficials van ser assolides com a membre del conjunt espanyol. Aquest mateix any va ser medalla de plata en el concurs general del Campionat del Món de París,En la modalitat de conjunts, s'anomena concurs general o concurs complet a la competició en la qual el grup de gimnastes realitza dos exercicis diferents, sumant-se la nota de tots dos per obtenir la puntuació final. El 1994, els dos exercicis van ser el de 6 cordes i el de 4 cèrcols i 4 maces. a més d'assolir dues medalles de bronze en les dues finals per aparells (la de 6 cordes, i la de 4 cèrcols i 4 maces).Normalment, després de desenvolupar-se el concurs general, es disputen dues finals per aparells. En cadascuna, el conjunt realitza l'exercici que correspongui. La nota que obtingui li donarà la puntuació d'aquesta final. Generalment, la classificació per a les finals per aparells s'obté en funció de la puntuació obtinguda en l'exercici corresponent a la final del concurs general. El 1994, les dues finals per aparells van ser la de 6 cordes, i la de 4 cèrcols i 4 maces, una per cada exercici.

L'any 1995 va disputar el Campionat Europeu de Praga en el qual es va proclamar subcampiona d'Europa en 3 pilotes i 2 cintes, a més d'emportar-dues medalles de bronze en el concurs general i a la final de 5 cèrcols. Aquest mateix any es va proclamar campiona del món per primera vegada. Seria en la competició de 3 pilotes i 2 cintes en el Campionat Mundial de Viena. A més d'aquest or, es va endur dues plates en el concurs general i a la final de 5 cèrcols.El 1995, el nombre de gimnastes que havia d'haver sobre el tapís a la competició de conjunts es va canviar, passant de sis a cinc. A més, es van canviar els aparells respecte a l'any anterior. Els exercicis passarien a ser el de 3 pilotes i 2 cintes, i el de 5 cèrcols. El 1996 van seguir els mateixos aparells, tot i que el conjunt espanyol va modificar els seus muntatges.

El 1996 va conquerir el seu segon títol mundial a la final de 3 pilotes i 2 cintes del Campionat Mundial de Budapest, competició en la qual es va dur també la plata en el concurs general. Aquest any va assolir el principal èxit de la seva carrera esportiva al convertir-se en campiona olímpica en la modalitat de conjunts en els Jocs Olímpics d'Atlanta, junt amb les seves companyes Núria Cabanillas, Estela Giménez, Lorena Guréndez, Tania Lamarca i Estíbaliz Martínez. Després d'aquesta consecució, el conjunt va ser batejat pels mitjans amb el nom de Las Niñas de Oro (Les nenes d'or).

El 2013 es va estrenar a YouTube el documental Las Niñas de Oro, dirigit per Carlos Beltrán, que narra la història del conjunt campió olímpic a Atlanta a través d'entrevistes a les pròpies gimnastes. El 2016 va assistir amb la resta de l'equip a la Gala 20è Aniversari de la Medalla d'Or a Atlanta '96 a Badajoz. Té diverses distincions, entre elles la Medalla d'Or de la Generalitat Valenciana al Mèrit Esportiu (1996), l'Ordre Olímpica del Comitè Olímpic Espanyol (1996), la Placa d'Or de la Reial Ordre del Mèrit Esportiu (1996), la Copa Baró de Güell en els Premis Nacionals de l'Esport (1997), i la Medalla d'Or de la Reial Ordre del Mèrit Esportiu (2015). Des de 2011 un poliesportiu a La Vila Joiosa porta el seu nom, Marta Baldó

És a més, juntament amb Estela Giménez, Bito Fuster i Lorea Elso, la gimnasta rítmica espanyola amb més medalles en Mundials, amb un total de 8.

Biografia esportiva Inicis i primeres competicions Marta Baldó es va iniciar en la gimnàstica rítmica amb 9 anys, el 1989, primer com a activitat extraescolar del seu col·legi i després al Club Atlètic Montemar d'Alacant, club del qual han sorgit altres gimnastes importants com Carolina Pascual i Estela Giménez.

El 1992 va ser cinquena en el Campionat d'Espanya Individual en la categoria júnior i tercera al Campionat d'Espanya de Conjunts en aquesta mateixa categoria amb l'exercici de 6 cèrcols. El desembre de 1992 va assolir la medalla de bronze, tant a la general com a la final de 6 cèrcols, amb el conjunt júnior en el Campionat d'Espanya de Conjunts a Màlaga. Aquest conjunt d'estava format per Marta, Estela Giménez, Verónica Lillo, Lucía Melendo, Jéssica Salido, Montserrat Soria i Marina Zaragoza.

El 1993 va assolir el bronze en el Campionat d'Espanya Individual «A» de Valladolid en la categoria júnior. Al novembre d'aquest any, a la Copa d'Espanya de Sevilla, va ser bronze a la general, en cèrcol i en maces, i plata en pilota. El desembre de 1993 va assolir la medalla de plata en la general i dues medalles d'or en les finals per aparells (la de 6 cordes, i la de 4 cèrcols i 4 maces) amb el conjunt de primera categoria en el Campionat d'Espanya de Conjunts, celebrat a Gijón. Aquest conjunt estava integrat per Marta, Noelia Fernández (capitana), Estela Giménez, Violeta Giménez, Peligros Piñero, Jéssica Salido i Montserrat Soria, algunes de les quals van ser components de la selecció espanyola.

El 1994 va assolir la plata en la categoria d'honor en el Campionat d'Espanya Individual «A», celebrat a Valladolid. En aquests campionats nacionals sempre va estar competint amb el Club Atlètic Montemar.

Etapa en la selecció nacional 1994: Arribada a l'equip i Mundial de París El 1994, després d'haver participat en el Campionat d'Europa Júnior de 1993, la seleccionadora nacional Emilia Boneva la va escollir per ser gimnasta individual sènior i participar així en el Campionat d'Europa de Tessalònica, classificant-se en el 21è lloc en el concurs general individual. Des d'aquest mateix any va passar a formar part de la selecció nacional de gimnàstica rítmica d'Espanya en la modalitat de conjunts fins a començaments de 1997. Durant aquest temps va conviure amb la resta de les components de l'equip en un xalet a Canillejas i va entrenar al Gimnàs Moscardón de dilluns a dissabte, primer unes 6 hores i després fins a 8 hores diàries l'any previ als Jocs Olímpics, en què van deixar d'anar a escola. El conjunt va ser entrenat per la mateixa Emilia Boneva i per María Fernández Ostolaza. La coreògrafa des del 1994 fins 1998 va ser Marisa Mateo.

Aquest any, els dos exercicis van ser el de 6 cordes, on es va utilitzar com a música la banda sonora de La Família Adams, composta per Marc Shaiman, i el de 4 cèrcols i 4 maces, que va emprar el tema «Fúria espanyola». L'octubre de 1994, amb 15 anys, va participar en la seva primera competició internacional oficial amb el conjunt, el Campionat del Món de París, assolint la plata en el concurs general i dos bronzes en la competició de 6 cordes, i en la de 4 cèrcols i 4 maces.El 1994, els dos exercicis van ser el de 6 cordes, i el de 4 cèrcols i 4 maces. En el primer, les gimnastes del conjunt tenien que realitzar un muntatge utilitzant com aparells únicament sis cordes, una per gimnasta que hi ha sobre el tapís. En l'exercici de 4 cèrcols i 4 maces, quatre gimnastes tenien que fer servir un cèrcol i les dues restants, dues maces cadascuna. Al llarg del muntatge, les gimnastes tenien que intercanviar aquests aparells. A més, tots els exercicis havien d'incloure una sèrie d'elements corporals, com ara salts, equilibris, girs i flexibilitats, que anirien acompanyats de llançaments, elements preacrobàtics, etc. En els dos primers dies de competició va tenir lloc el concurs general, en què el conjunt espanyol va obtenir una puntuació total de 38,700, unes 225 mil·lèsimes menys que el conjunt de Rússia, després d'haver obtingut una nota de 19,350 en cadascun dels dos exercicis. En les dues finals per aparells, disputades el darrer dia, el combinat espanyol va assolir sengles tercers llocs, sent superat per Rússia i Bulgària. A la final de 6 cordes va obtenir una puntuació de 19,400 i en la final de 4 cèrcols i 4 maces una nota de 19,325. El conjunt d'aquest any estava integrat també per Lorena Barbadillo, Paula Cabo, Estela Giménez, Regina Guati i Amaya Uriondo, amb Violeta Giménez i Maria Pardo com a suplents. A més, tot i que no van ser convocades aquest any, es trobaven en el conjunt Maider Esparza i Lucía Fernández Haro. A final de temporada es van retirar la majoria d'elles.

1995: Europeu de Praga i primer títol mundial en Viena Des de finals de 1994 fins a començaments de 1995 es van anar incorporant al conjunt noves gimnastes com Dilayla Romeo, Estíbaliz Martínez, Tania Lamarca i Nuria Cabanillas, romanent Marta, Estela Giménez, Maria Pardo i Maider Esparza. Igual que l'any anterior, Baldó seria gimnasta titular en els dos exercicis, a part d'exercir de capitana de l'equip fins a la seva retirada el 1997. Aquest any hi va haver rotació dels aparells en els conjunts, per la qual cosa va caldre compondre nous muntatges pels dos exercicis de l'equip.El 1995, els dos exercicis van ser el de 5 cercles, i el de 3 pilotes i 2 cintes. En el primer, les gimnastes del conjunt tenien que realitzar un muntatge utilitzant com aparells únicament cinc cèrcols, un per gimnasta que hi ha sobre el tapís. En l'exercici de 3 pilotes i 2 cintes, 3 gimnastes tenien que fer servir una pilota i les dues restants, una cinta cadascuna. Al llarg del muntatge, les gimnastes es tenien que intercanviar aquests aparells. A més, tots els exercicis haurien d'incloure una sèrie d'elements corporals, com ara salts, equilibris, girs i flexibilitats, que aniran acompanyats de llançaments, elements preacrobàtics, etc. A més, el nombre de gimnastes que havia d'haver en el tapís va passar aquest any a ser cinc, en lloc de les sis que hi havia anteriorment. En l'exercici de 5 cèrcols es va usar una adaptació de la peça Asturias (Leyenda), pertanyent a la Suite española, Op. 47 d'Isaac Albéniz. El tango «Verano porteño», d'Astor Piazzolla, va ser el tema emprat en l'exercici de 3 pilotes i 2 cintes.

L'abril de 1995 va tenir lloc la primera competició de la temporada, el Torneig Internacional de Portimão, on es van estrenar els nous exercicis i el conjunt va assolir el bronze tant en el concurs general com a la final de 5 cèrcols. La setmana següent es va disputar el torneig de Karlsruhe. En ell, el conjunt espanyol, a causa d'una mala qualificació en l'exercici de 5 cèrcols, va obtenir un sisè lloc en el concurs general. A més, a la final del mixt de 3 pilotes i 2 cintes també obtindrien la sisena plaça.S'anomena mixt a l'exercici de conjunts en què es fan servir dos tipus d'aparells diferents, com ara, l'exercici de 3 pilotes i 2 cintes. A causa d'aquesta mala actuació, María Fernández i Emilia Boneva van fer algunes modificacions en l'equip, col·locant a Tania com a titular en els dos exercicis en lloc de Maider Esparza. Posteriorment participarien en diversos torneigs i exhibicions a Corbeil-Essonnes, Manresa, Alacant i Liévin.