miniatura|Carcinoma papil·lar de tiroide El càncer de tiroide és un grup de diferents tipus de càncer que afecten la glàndula tiroide; el més habitual i, generalment, amb millor pronòstic és el carcinoma papil·lar. El càncer de tiroide és entre els menys freqüents dels càncers, encara que la seva incidència ha augmentat des de finals de la dècada de 1980, particularment la de la variant papil·lar. Als països desenvolupats, aquesta incidència incrementada del càncer de tiroide és atribuïble a un major accés als metges i serveis sanitaris especialitzats. Avui dia és un dels carcinomes que tenen una supervivència més elevada. Entre un 5 per cent i un 15 per cent dels nòduls a la tiroide són malignes i deriven en un càncer d'aquest important òrgan del sistema endocrí. La detecció en l'examen físic d'un nòdul tiroidal solitari, juntament amb adenopaties cervicals de més d'un centímetre de diàmetre i paràlisi d'una o ambdues cordes vocals, és altament indicativa de càncer de tiroide.
El càncer de tiroide s'origina en els tiròcits i el seu procés de carcinogènesi comença en la infantesa. Una vegada aquest mecanisme de transformació neoplàsica s'ha iniciat, les cèl·lules tumorals es multipliquen amb lentitud mentre van desenvolupant progressivament la capacitat d'evitar la seva destrucció pel sistema immunitari. Al reproduir-se una vegada i una altra, algunes d'elles adquireixen alteracions genòmiques addicionals que accentuen amb el temps l'agressivitat del càncer. És una neoplàsia molt heterogènia, no solament pel que fa a la seva diversitat histopatològica sinó també per les múltiples variacions genètiques i epigènetiques que presenta, la gran quantitat d'interaccions que hi ha entre el tumor i el microambient que l'envolta i l'existència de nombroses diferències a nivell individual.
Tipus Els tipus més comuns de càncer de tiroide són quatre: Carcinoma papil·lar: (75 a 85% dels casosChapter 20 in: 8th edition.) – es diagnostica amb més freqüència en dones joves en comparació amb altres tipus de càncer de tiroide i té un pronòstic excel·lent. Pot aparèixer en dones amb poliposi adenomatosa familiar i en pacients amb síndrome de Cowden. També existeix una variant fol·licular del càncer papil·lar de tiroide. Càncer fol·licular: representa el 15% dels casos i es produeix amb més freqüència en dones majors de 50 anys. La tiroglobulina (Tg) es pot utilitzar com a marcador tumoral per al càncer de tiroide fol·licular ben diferenciat. Les cèl·lules fol·liculars tiroidals són les cèl·lules tiroidals responsables de la producció i secreció d'hormones tiroidals. Carcinoma medul·lar: 5%-8% dels càncers de tiroide, s'origina a les cèl·lules parafol·liculars (cèl·lules C),Hu MI, Vassilopoulou-Sellin R, Lustig R, Lamont JP. "Thyroid and Parathyroid Cancers" in Pazdur R, Wagman LD, Camphausen KA, Hoskins WJ (Eds) Cancer Management: A Multidisciplinary Approach . 11 ed. 2008. sovint forma part de la neoplàsia endocrina múltiple tipus 2. Carcinoma anaplàstic: molt rar, es veu entre un 2 i un 3 per cent dels casos. Es una forma agressiva caracteritzada pel creixement incontrolat de cèl·lules a la glàndula tiroide. Aquesta forma de càncer generalment té un pronòstic molt dolent a causa del seu comportament agressiu i la resistència als tractaments contra el càncer.
A part de les quatre formes canceroses anteriors, poques vegades s'han descrit limfomes primaris tiroidals (menys del 5% de tots els càncers de tiroide i menys del 3% de tots els limfomes extranodals). La presentació típica d'aquests tumors és la d'un goll acompanyat d'adenolimfopaties cervicals, que creix amb molta rapidesa i ocasiona símptomes compressius en les estructures adjacents que poden requerir una cirurgia urgent per evitar l'obstrucció de la via respiratòria. S'han publicat molt pocs casos de remissió espontània de carcinomes tiroidals, incloent la de d'un carcinoma anaplàstic metastatitzat i la d'un limfoma primari de la glàndula tiroide diagnosticat microscòpicament. És un fet del tot extraordinari que un tumor glòmic maligne metastatitzi la tiroide, creant una massa palpable en la glàndula. La combinació d'hipotiroïdisme congènit i carcinoma diferenciat de tiroide es troba en rares ocasions i no té un vincle causal ben definit. El carcinoma oncocític de tiroide, anomenat també de cèl·lules de Hürthle, és un subtipus de carcinoma fol·licular associat amb freqüència a la tiroïditis de Hashimoto o limfocítica i no sempre fàcil de diagnosticar citopatològicament. La seva forma pura, en la qual estan absents altres patrons histològics corresponents a cèl·lules no oxifíliques, té una incidència general molt baixa (menys d'un 0,5 per cent) Un altre subtipus de càncer de tiroide molt infreqüent és el mixt, que combina les característiques histològiques del carcinoma medul·lar i del fol·licular tant en el tumor primari com en les seves metàstasis. Per regla general, té una evolució i un pronòstic similars a les del carcinoma medul·lar clàssic de la glàndula. La coexistència simultània d'un carcinoma fol·licular i d'un altre papil·lar en un mateix lòbul del tiroide (fet que s'anomena "col·lisió tumoral") és gairebé insòlita, però ha estat descrita algunes vegades. El carcinoma insular poc diferenciat de tiroide és una troballa clínica inhabitual, que té trets histològics força peculiars i una gran agressivitat. L'associació de síndrome de Mazabraud i carcinoma papil·lar tiroidal o d'hemiagenèsi (agènesi parcial) de la glàndula, malaltia de Graves i carcinoma diferenciat de tiroide són fets molt singulars. L'angiosarcoma tiroidal és una afecció raríssima, amb un mal pronòstic i que a penes es veu fora de les regions alpines de Suïssa, Àustria i Itàlia. El teratocarcinosarcoma primari de tiroide també és una entitat clínica extremadament inusitada.
Reben el nom de càncers de tiroide ocults els petits carcinomes d'aquesta glàndula que es detecten en un examen posterior a un primer diagnòstic de metàstasis ganglionars regionals o a distància provinents d'una neoplàsia maligna tiroidal. No solen tenir una bona prognosi. Molt ocasionalment, una paraparèsia aguda és la primera manifestació d'un carcinoma fol·licular de tiroide ocult.
Un estudi d'aleatorització mendeliana fet per investigadors xinesos ha trobat una associació causal entre el càncer de tiroide i alguns trastorns mentals.
Factors de risc Els factors de risc del càncer de tiroide, alguns d'ells modificables, són molt diversos: ser dona d'entre trenta i cinquanta anys, prendre hormones femenines (concretament estrògens), l'obesitat, l'haver sobreviscut a un carcinoma primari de tiroide anterior ja tractat, l'aldosteronisme primari, l'existència de fibromes uterins, certes infeccions víriques, l'herència genètica, la malaltia de Graves, la tiroïditis limfocítica crònica, l'hiperparatiroïdisme primari simptomàtic, patir la síndrome de Lynch o la de Cowden, la pol·lució atmosfèrica, l'exposició perllongada als gasos del formaldehid, a determinats biocides i/o pesticides, a substàncies per- i polifluoroalquils i a la radioactivitat (contaminació mediambiental per urani, accidents nuclears, viatges en avió, viure a alta muntanya o en un lloc de clima fred, radiografies, radioteràpia per tractar altres tipus de càncer, mines, explotacions petrolíferes, determinades indústries tèxtils i volcans, obres que remouen el terra, mala ventilació, etc.). També se sap que les persones que segueixen dietes poc saludables o molt pobres en iode (que s'ingereix amb qualsevol producte del mar, com peix, marisc, algues i sobretot la sal marina) tenen més propensió a patir aquesta mena de càncer.
Tractament El tractament inclou quasi sempre cirurgia i haver de prendre càpsules amb un isòtop artificial del iode (I-131) lleugerament radiactiu, que desapareix del cos al cap d'unes setmanes. Després de la cirurgia cal repondre les hormones tiroidals. A l'hospital del Mar de Barcelona, per exemple, l'operació consisteix a extreure els ganglis del compartiment central del coll per evitar la possible extensió del tumor, situat als ganglis, cap a altres zones del cos. Després cal fer un seguiment que dura uns sis anys.L'Hospital del Mar fa 60 operacions de càncer de tiroide amb èxit a través d'una tècnica pionera EuropaPress, 24 d'abril de 2008 La duració concreta d'aquest i la periodicitat dels controls varien segons el cas. El cirurgià prussià Christian Ludwig Mursinna (1744-1823) va fer la primera intervenció quirúrgica amb èxit d'un càncer tiroidal. L'administració de comprimits de levotiroxina combinada amb iode-131 en pacients sotmesos a una tiroidectomia radical per aquest tipus de càncer pot millorar l'eficàcia del tractament i reduir el risc de recurrències tumorals i metàstasis postoperatòries.
Una vegada finalitzat el tractament, un malalt de càncer de tiroide és seguit com a mínim durant dos anys pel seu metge de família i per un endocrinòleg, en col·laboració amb altres serveis sanitaris que inclouen la medicina nuclear i la cirurgia endocrina. Pot ocórrer que el malalt tingui, a conseqüència del càncer o a més d'aquest, hipertiroïdisme o, en pocs malalts que estiguin però molt greument afectats, hipoparatiroïdisme. En aquest segon cas el tractament consisteix en principi en prendre suplements de calci i de vitamina D. L'hipoparatiroïdisme tambe és, de vegades, una de les complicacions derivades de la cirurgia del càncer de tiroide o una reacció adversa a l'ús de lenvatinib en casos de càncer avançat que es pot corregir administrant teriparatida (hormona paratiroidal humana recombinada genèticament) com a teràpia de reemplaçament hormonal.
Els efectes secundaris del tractament són molèsties al coll i sensació de boca seca. En principi no convé un embaràs en el primer any de tractament a la dona.
A les actuacions medicoquirúrgiques clàssiques contra diverses varietats de càncer de tiroide cal afegir un ventall creixent de noves teràpies biològiques personalitzades, les quals tenen com a objectiu la inducció del sistema immunitari dels malalts amb aquesta mena de patologia maligna per reconèixer i destruir les cel·lules canceroses tiroidals. Per exemple, l'ùs de pembrolizumab com a únic agent immunoteràpic de primera línia ha aconseguit bons resultats en casos de carcinoma anaplàstic avençat. El cabozantinib, un inhibidor de la tirosina-cinasa, ha demostrat ser útil per tractar malalts amb carcinomes medul·lars en fase inicial. El vandetanib incrementa el període lliure de símptomes durant el procés d'evolució tumoral, sense efectes adversos greus, dels pacients amb un càncer medul·lar de tiroide avançat. L'axitinib té un nivell de seguretat farmacològica tolerable i mostra una activitat clínicament significativa contra càncers de tiroide de ràpida progressió que, amb independència de les seves característiques histològiques, no responen a les teràpies convencionals. La combinació de lenvatinib i pembrolizumab és una opció terapèutica efectiva per tractar carcinomes de tiroide pobrament diferenciats i anaplàstics. El sorafenib (un inhibidor multicinasa oral) augmenta el temps de supervivència dels pacients amb càncer ben diferenciat tiroidal metastàtic refractari a l'administració de radioiode. El selpercatinib, un fàrmac de teràpia dirigida, és eficaç com a medicació coadjuvant en el tractament del càncer medul·lar de tiroide avançat amb mutacions en el gen RET. El polatuzumab vedotin (un anticòs conjugat) redueix la mida del tumor i millora significativament els símptomes en pacients amb limfoma primari de tiroide. L'auranofina (un medicament de molècula petita emprat en alguns tipus d'artritis) ha aconseguit resultats antitumorals prometedors contra el carcinoma anaplàstic tiroidal en experiments in vitro.
Incidència i mortalitat