Valeric de Leuconay o Valeri -del llatí Walaricus o Galaricus- (Alvèrnia, ~565 - Saint-Valery-sur-Somme, 12 de desembre de 622) fou un monjo i abat columbanià. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Hagiografia Walaric havia nascut a Alvèrnia i es dedicava a guardar els ramats del seu pare. Decidí de fer-se religiós i als setze anys ingressà al monestir d'Autume. Marxà a Auxerre on es posà sota la protecció del bisbe Auneri i visqué al monestir de Saint-Germani-d'Auxerre, conegut per la seva austeritat. Finalment, anà a l'abadia de Luxeuil el 594, i hi fou deixeble de Sant Columbà, que el deixà com a cap de la comunitat quan marxà. Columbà, veient el potencial de Valeric com a missioner i predicador, l'envià a evangelitzar diverses terres de Nèustria, on la població era encara pagana, entre 614 i 616. Després de predicar i haver obtingut nombroses conversions, el monjo i el seu company Valdolè demanaren a Clotari II unes terres a Leuconay, prop d'Amiens: en 611 hi fundà un eremitori que es convertí en el monestir de Saint-Valery-sur-Somme. Hi aplicà la regla de Columbà però amb més rigor i austeritat. miniatura|esquerra|Església de Saint-Valery-sur-Somme. Des d'allí, continuà predicant pel Ponthieu, la Normandia meridional, el país de Caux, etc. Hi morí, com a abat de la comunitat, el 12 de desembre de 619. Tenia fama de savi i miracler.

Veneració Sebollit a Leuconay, la seva tomba esdevingué un lloc de pelegrinatge, com també la font situada al costat i a la que s'atribuïen propietats guaridores. A més, hi havia relíquies a Saint-Riquier, Méréaucourt i Saint-Lucien de Beauvais. Durant les invasions normandes dels segles IX i X, la despulla del sant fou amagada per protegir-la a un soterrani de Saint-Omer. L'abadia fou destruïda i els monjos dispersats.

Amb el temps, el cos del sant passà a mans del comte de Flandes qui les portà a Montreuil. En 980, Hug Capet envaí Flandes i recuperà les relíquies, retornant-les a l'abadia de Leuconay, reinstal·lant-les el 2 i 3 de juny de 980; fou llavors quan l'abadia prengué el nom de Saint-Valery. L'abadia adoptà aleshores la regla de Sant Benet.

Guillem el Conqueridor tenia una gran veneració per l'abat i feu portar-ne relíquies a diverses esglésies d'Anglaterra i de Normandia, on una prengué el nom de Saint-Valery-en-Caux.

Per legitimar l'accés al tron franc del rei Hug Capet es creà la llegenda de la profecia de Sant Valeric: segons ella, el sant s'havia aparegut en somnis al futur rei i li va dir que només si feia tornar la seva despulla, llavors a Flandes, a l'abadia de Leuconay, seria rei i la seva dinastia ocuparia el tron durant set generacions. D'aquí que iniciés la campanya de Flandes per recuperar les relíquies.

Referències

Bibliografia Jonàs de Bobbio. La vida de Sant Columbà. Bobbio, s. VII. Dio è corazza dei forti: testi del cristianesimo celtico (VI-X sec.). Rimini, Il Cerchio, 1998

Enllaços externs Santi, beati e testimoni. "Valerico di Leuconay".

Categoria:Abats columbanians Categoria:Sants columbanians Categoria:Sants d'Alvèrnia-Roine-Alps Categoria:Sants de l'anglicanisme Categoria:Sants de l'Església Catòlica Categoria:Sants de l'Església Ortodoxa Categoria:Morts al Somme Categoria:Abats francesos Categoria:Biografies del segle VI Categoria:Biografies del segle VII